Per al mercat de l'art, la pandèmia de la covid ha estat com ploure sobre mullat, ja que ha arribat sense que s'hagi recuperat de la gran crisi del 2008, cosa que d'alguna manera ha fet que l'impacte hagi estat menys letal que en altres sectors, ja que ja havia apostat per la venda en línia o el mercat exterior.

Així ho han expressat a Efe diversos actors involucrats en la compravenda d'art, com galeries, sales de subhastes o artistes, que coincideixen a assenyalar que la crisi financera del 2008 sí que va suposar un autèntic desastre per al mercat artístic, amb caigudes generalitzades dels preus, sense que a dia d'avui s'hagi tornat a la situació anterior.

Mònica Ramon, presidenta del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya (GAC), ha explicat que «la situació d'aturada ja la notem des de la crisi del 2008, i per això moltes galeries han enfocat el negoci en gran part cap a les fires internacionals, sense oblidar el públic local». Una altra de les mesures ja adoptades abans fins i tot de la pandèmia ha estat potenciar la presència en línia i «fer un esforç per poder vendre des de les seves webs», tot i que Ramon reconeix que a través d'internet es ven obra de baix preu, ja que «el nostre és un món presencial, la relació objecte-persona és essencial i difícilment substituïble pel virtual».

A la supervivència de les galeries hi ha contribuït que moltes «són negocis familiars i amb pocs treballadors», la reducció de despeses i la renegociació de lloguers, assenyala Mònica Ramon, a qui no li consten de moment tancaments d'aquestes sales, «però cal veure a mitjà termini què passa i si totes aguanten... el temps dirà».

Sílvia Vila, codirectora de la cèntrica galeria Jordi Barnadas de Barcelona, explica que durant el confinament i les primeres setmanes amb cita prèvia la clientela i les vendes van ser escasses, però que ara «estem venent una mica més que l'any passat». Afegeix que els clients habituals els segueixen comprant obra i que n’han captat d’altres que, «en estar més a casa, tenen més temps de mirar la web i ens contacten per primera vegada, així que aquestes vendes en línia, que s'han incrementat, ens compensen la gent que abans entrava a la galeria». Vila apunta que, durant la pandèmia, la gent de cert nivell econòmic «ha gastat menys en viatges, restaurants... i si són aficionats a la pintura o volen gaudir més del que tenen a les parets, han d'haver descobert que comprar pintura és una bona opció».

Per la seva banda, Enric ­Carranco, responsable del Departament de Pintura i Escultura de la sala de subhastes Balclis de Barcelona, també assegura que no han notat «cap canvi respecte a la pandèmia, bàsicament perquè la crisi ja la tenim des del 2008, any que va representar una crisi crucial per al mercat de l'art a escala mundial». Carranco entén que l'actual situació fins i tot els ha afavorit perquè la clientela «ha anat al mercat de l'art que estava més desenvolupat en línia, com és el mercat de subhastes, que des de fa dècades està sent pioner, tant en transparència dels preus com en potenciar el màrqueting a partir del web». En aquest sentit, precisa que aquest any les vendes han pujat entre 10 i 15 punts, ja que «si l'any passat veníem a la primera ronda de subhastes el 60%, aquest any estem venent més del 70%». Pel que fa als preus, Carranco diu que es mantenen «excepte en les peces cares del mercat local, que han baixat, però això no és per culpa de la covid, sinó d'una tendència que portem arrossegant des de fa 12 anys».

També Silvia Vila indica que els artistes «mantenen preus, però s'avenen a fer alguna rebaixa» ja que, com explica Mònica Ramon, «el particular sap de la fragilitat del mercat i demana més descomptes», la qual cosa fa que ara sigui «un bon moment per comprar». «Comprar art és invertir en el futur i les galeries posem grans facilitats de pagament per arribar al màxim de públic possible i trencar amb aquesta idea elitista de la cultura i de l'art», rebla Ramon. Pel que fa a la situació dels artistes, Silvia Vila indica que des de fa anys la majoria compagina la venda de les seves obres amb l'ense­nyament o algun altre treball relacionat amb el món artístic i així tenen un sou fix alternatiu als vaivens del mercat. D'altres han trobat un filó a l'estranger, com el pintor Jordi Pintó, el galerista del qual va portar fa dos anys obra seva a la fira internacional d'art de Corea de Sud -Kiaf-, on ho va vendre tot i ara gairebé totes les seves pintures recalen al mercat asiàtic.