Hi ha la imatge que abans el Carnaval era el món a l’inrevés en les societats agràries, com una vàlvula d’escapament; és cert?

Aquesta definició de la vàlvula d’escapament és d’uns monjos francesos de l’Alta Edat Mitjana, el 1441, que destil·laven licors en bótes de vi. Durant la fermentació del raïm, i per evitar que esclatessin les ampolles, les havien d’obrir. És cert, les festes, qualsevol festa, són una vàlvula d’escapament i una font de sortida de tensions socials i frustracions contra l’ordre establert. I elaborant discursos prohibits.

Ara quina creu que és la seva funció?

(s’ho pensa) Aquesta funció s’ha diluït. És difícil de dir. Les festes assenyalades, el Nadal, el Carnaval, Sant Joan, Tots Sants... s’han infantilitzat. La seva funció és reunir els grups.

Vol dir que no ens hem infantilitzat tots en general?

Sí, aquest aspecte és una font de recerca. La infantilització dels nous membres de la societat, educats en valors com el consum, el civisme o l’estatisme, és un procés molt modern, que neix després de la Segona Guerra Mundial.

En molts llocs hi ha personatges estranys relacionats amb la festa, com Don Carnal... Què personifiquen?

Totes les cultures tenen personatges carnavalescos. És el rei dels poca-soltes, el conductor de la disbauxa. Són per­sonatges de ficció que canalitzen la bogeria col­lec­tiva. Podia ser el déu Bacus, a les bacanals. És paradoxal, perquè és un personatge que ordena desobeir l’ordre. Una cosa molt humana.

Quin és el personatge o costum més curiós que ha estudiat?

En les civilitzacions antigues, Tots Sants i Carnestoltes formaven part de tres mesos de disbauxa, en els quals l’església, per controlar els contribuents, feia diverses celebracions. Aquí hi havia Tots Sants, el Nadal, els Reis, els Sants Innocents... Ara només ha quedat la darrera setmana d’hivern. Hi ha Santa Àgueda, quan les dones passen a manar. O la Candelera. Com a figura, tens un personatge com el Tarlà de Girona, que balla al carrer Argenteria, em sembla. Tens la Festa de l’Ós als Pirineus, una batalla festiva en la qual l’ós surt del seu cau i saluda l’humà.

Publica Escafarlata d’Empordà; són records de la comarca i del món, oi?

Són les meves experiències. Als 19 anys vaig de Begur a Barcelona, i són les impressions d’aquell Empordà dels anys 80.