El 99,8 per cent de les empreses que formen el teixit industrial i empresarial de l'Estat no es considera un objectiu atractiu d'un ciberatac. No es pot estar més equivocat. Això representa que tres milions d'empreses estan poc o gens protegides davant d'un incident per part d'un hacker. Segons les dades recollides i publicades en l'informe Panorama actual de la ciberseguretat a Espanya. Reptes i oportunitats per al sector públic i privat només el 36 per cent de les petites i mitjanes empreses enquestades tenen ja establerts alguns protocols de seguretat per protegir-se davant un eventual ciberatac com la verificació de dues passes per al correu de l'empresa i el 30 per cent de les webs admet que no disposen del protocol https. Les pimes són baula més dèbil perquè sovint no té prou mitjans per prendre mesures de protecció.

No podem perdre de vista el mal que pot fer un ciberatac a la nostra empresa. Segons queda recollit en aquest mateix informe, el 60 per cent de les petites i mitjanes empreses europees que malauradament són víctimes d'un ciberatac desapareixen als sis mesos següents de l'incident en la majoria de casos perquè el cost mitjà d'un atac es converteix en un llast, ja que es pot situar al voltant dels 350.000 euros.

Els ciberatacs són imparables: durant l'any passat i segons les dades d'aquest estudi, hi va haver un increment de fins al 350 per cent d'atacs de l'anomenat ransomware, el programa que defineixen com a maliciós que restringueix l'accés a determinades parts o arxius del nostre sistema operatiu. Per demanar l'alliberament i poder treure's de sobre aquesta restricció ens solen demanar un rescat. Alguns ajuntaments, institucions públiques i universitats s'han trobat amb aquesta desagradable situació. Un error de seguretat en qualsevol dels nostres sistemes pot ser determinant. Fa uns dies, per exemple, va transcendir que existia un error en la seguretat del sistema WhatsApp confirmat per Facebook que posava en risc alguna informació com fotografies i vídeos. Per això és important tenir al dia totes les actualitzacions que vagin sorgint. És una manera de protegir-nos.

Però tal com s'ha comentat anteriorment, la baula més dèbil és la petita i mitjana empresa. El ransomware WannaCry va infectar fins a un total de 300.000 ordinadors de 150 països diferents durant l'any passat. Les pèrdues econòmiques van ser astronòmiques: concretament, uns 3.500 milions d'euros. Són, perquè ens en fem una idea ,1.000 milions d'euros més que tot el pressupost que el Govern dedica a Educació a l'Estat espanyol.

Les pimes són la debilitat dels hackers i sempre solen estar en el seu punt de mira. Les petites i mitjanes empreses i els particulars van ser els principals objectius dels ciberatacs durant l'any passat, amb un total de 102.414 incidents registrats únicament a Espanya. Un dels passos que podem fer és actualitzar sovint les nostres contrasenyes per accedir als nostres dispositius. Només un 14 per cent dels usuaris reconeix que ho fa i només el 21 per cent fa regularment còpies de seguretat dels seus arxius. I és que tots busquem seguretat quan accedim a internet però cal prendre consciència que s'han de prendre mesures de protecció. La realitat ens diu que només un de cada 10 usuaris es manifesta completament segur quan accedeix a internet. Algunes de les dades incloses en l'informe que parla sobre el panorama actual de la ciberseguretat a Espanya són molt rellevants, ja que el 75 per cent pensa que la ciberseguretat és molt important però únicament un de cada quatre disposa d'un antivirus de pagament en els seus dispositius, tant pel que fa als ordinadors com en tauletes o els estesos telèfons mòbils.

Està clar que la cultura de la ciberseguretat a les petites i mitjanes empreses espanyoles encara és reactiva i que són poques les que prenen mesures per fer front als atacs cibernètics.