Acabo de ser mare però tinc problemes per donar-li llet del meu pit al meu nadó. No me'n fio gaire de la llet prefabricada. Què faig?

Sempre és més aconsellable poder donar el pit al nadó; tant per aspectes nutricionals pròpiament de la llet materna com pel vincle afectiu que es crea entre la mare i el nadó. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un alletament matern exclusiu fins els 6 meses d'edat del nadó; i a partir d'aquesta edat combinar-lo amb altres aliments que es van introduint gradualment segons recomanacions dietètiques.

Aquesta situació desitjable, a vegades no és possible (com s'esmenta), per insuficient producció de llet materna, o bé perquè existeix una altra problemàtica (fisiopatològica o de context); i pel nadó no hi ha altra opció que haver recórrer a la llet de fórmula.

Donat el cas, al mercat n'hi de moltes marques, formats i tipus, i cal escollir llegint adequadament la informació que figura a la seva etiqueta, i les recomanacions per a la seva preparació. Indicar que totes aquestes llets de fórmula estan elaborades amb llet de vaca, i fortificades en nutrients, per a respondre a les necessitats nutricionals i energètiques d'aquest col·lectiu poblacional, que està en una etapa d'elevat desenvolupament i creixement corporal. I que, com he indicat, durant els primers 6 mesos, la llet és el seu aliment exclusiu o principal.

Considerant els formats de presentació, podem trobar-les en pols (són les més habituals), les líquides concentrades i les líquides llestes pel consum.

Relatiu a la seva formulació, les de "tipus 1" són per a ser consumides des del primer dia de vida fins als 6 mesos; i les "tipus 2" (de continuació), a partir dels 6 mesos d'edat. Entre aquests dos tipus, indicar que el seu contingut nutricional és molt similar. Només amb la diferència bàsica en allò referent al contingut proteic i de ferro (que és més elevat a les de continuació). Si a partir dels 6 mesos s'han pogut anar introduint gradualment els diferents aliments (és a dir, els accepta bé i amb les quantitats necessàries), en principi no seria cap problema continuar administrant-li al nadó llets de fórmula tipus 1, donat que l'alimentació complementària s'està implementant amb èxit, i ajuda a cobrir els seus requeriments nutricionals i energètics.

Si anem a considerar quina és la seva composició, totes tenen en comú un seguit de nutrients:

1) Hidrats de carboni: com a la llet materna, la lactosa és l'hidrat de carboni determinant i majoritari. Una sucre que esdevé el "combustible" de les seves cèl·lules, i primordial; principalment durant els 6 primers mesos, sense introducció d'alimentació complementària. A algunes llets de fórmula s'hi poden afegir altres tipus d'hidrats de carboni, com glucosa i dextrinomaltosa. A la llista d'ingredients s'aporta aquesta informació.

2) Greixos: també són necessaris que hi estiguin presents, per a utilitzar-los com a combustible (si es precisa), pel desenvolupament d'estructures corporals, o bé ser precursors de substàncies amb una funció fisiològica essencial. Dins la informació nutricional indicada a l'etiqueta, s'esmenta quina fracció són d'àcids grassos saturats i quina d'insaturats. Dins aquest últim grup n'han d'aportar dos d'essencials pel nadó (i pels adults també seria el cas): àcid linoleic i àcid alfa-linolènic.

3) Proteïnes: són uns nutrients bàsicament amb una funció estructural, i més que necessàries pel seu creixement corporal. Generalment les diferents llets de fórmula mantenen la mateixa proporció de 40% caseïna i 60% proteïnes sèrum (inclús aquestes poden ser incrementades, per ser de més fàcil digestió que la caseïna). Per altra banda, se solen enriquir amb dos aminoàcids no proteics (la taurina i la carnitina), ja que a la llet de vaca (principal ingredient d'aquestes llets de fórmula) estan presents en menors quantitats que en la llet materna.

4) Minerals: són uns nutrients essencials (no hi ha altra manera d'obtenir-los que incorporant-los a través de l'alimentació), i principalment els que contenen les llets de fórmula són el calci, el potassi, el fòsfor, el sodi, iode, magnesi, ferro, zinc, coure, manganès, seleni i clor. El seu contingut, en quantitats, dista molt del corresponent als macronutrients (hidrats de carboni, greixos i proteïnes), però és primordial. I solen mantenir els mateixos que els presents a la llet materna.

5) Vitamines: també elements essencials a la dieta i amb funció fisiològica important, que han de ser incorporats a les llets de fórmula, i que s'indiquen a la llista d'ingredients. Unes de forma evident sota la terminologia de "vitamina" i altres fent ús del seu nom tècnic: tiamina (vitamina B1), riboflavina (vitamina B2), niacina (vitamina B3), àcid pentotènic (vitamina B5), biotina (vitamina B8), ácid fòlic (vitamina B9), etc.

Referent a quina llet de fórmula escollir, caldria consultar al pediatre del nadó, perquè pugui valorar quina és la més convenient. I també podrà establir pautes si considera que, donat el cas, pot ser viable alternar l'alletament matern amb les llets de fórmula.