Ajuda la xocolata a pujar la moral? I els gelats?
El cacau (component bàsic de la xocolata), a part del seu contingut nutricional, conté també un conjunt de substàncies que podrien explicar l'existència de certa "dependència" fisiològica (no addició) i increment de l'estat anímic. I que són:
1) la feniletilamina i anandamida són dos compostos químics que conté el cacau, i estan relacionats amb l'efecte plaent, la relaxació i la sensació de benestar, creats amb l'alliberació d'endorfines quan es consumeix cacau. Com que tenim l'hàbit après que, quan consumim un derivat del cacau es pot combatre puntualment una emoció negativa (avorriment, tristesa, irritabilitat, ansietat, etc.), no és gens d'estranyar que es recorri a la xocolata per a buscar aquesta compensació anímica o emocional amb el seu consum.
2) el magnesi és un mineral que està present en quantitats importants al cacau. Té cert efecte ansiolític per la seva acció. S'ha associat els símptomes premenstruals i una major ansietat amb la deficiència d'aquest mineral. Si es cobreix uns requeriments mínims de 400 mg diaris de magnesi, es pot contribuir a reduir possiblement estats anímics previsibles. I, per tant, garantir una disminució de la necessitat de consumir xocolata (cacau) per a buscar aquest efecte amb el seu consum.
3) la teobromina, un alcaloide excitant del sistema nerviós, molt similar a la cafeïna del cafè, però amb un poder estimular menor. A una tableta mitjana d'uns 100 g n'hi sol haver uns 200 mg de promig [ per comparació, una tassa de cafè conté entre 85 i 100 mg de cafeïna ]. La xocolata negra en conté un 1,5% del seu pes. Mentre que la xocolata amb llet, en pot arribar a tenir 10 vegades menys, pel menor contingut de cacau en proporció.
Pel què fa als gelats (tinguin o no cacau, com a ingredient), la seva relació amb un millor estat anímic es pot apel·lar al fet que els seus constituents bàsics són els greixos, les sucres i la caseïna (una proteïna de la llet). Se coneix que la seva ingesta fa generar endorfines, les hormones que ens fan tenir un estat més plaent.
