Quines infusions van be per perdre pes? Realment funcionen? Quantes n'hauria de prendre?

Les infusions amb principis actius "diürètics" (te verd, cua de cavall, etc.) poden ajudar a perdre pes, si es pretén perdre pes a base de deshidratar-se (és a dir, incrementant l'excreció d'aigua procedent de la sang, fluids corporals i cèl·lules a través de l'orina)

Si es té ben entès que s'ha de perdre pes a base de disminuir bàsicament la massa grassa excedent (en el procés d'aprimament, del 75 al 100% de la pèrdua de pes excedent hauria de correspondre a la reducció de la massa grassa), dir que cap infusió pot ajudar-hi. Cal tenir clar que un "efecte diürètic" no significa "per aprimar"

El procés d'aprimament requereix d'un seguit de processos metabòlics involucrats en poder utilitzar aquest greix corporal com a combustible per part de les cèl·lules. I, per tant, per a respondre, cal emparar-nos en els principis de la Fisiologia Humana i la Bioquímica

Per començar, quan s'indica que es té grassa acumulada al nostre cos, predominantment és en forma d'unes molècules que s'anomenen "triacilglicèrid" (una molècula de glicerol, de 3 carbonis, que té unides tres molècules d'àcids grassos, de molts carbonis; generalment 16 o 18 C). I s'acumulen a dins unes cèl·lules específiques, els "adipòcits". Unes cèl·lules esfèriques, on aquests triacilglicèrids compactats formen una gran gota de greix que ocupa el seu interior. Els adipòcits solen estar presents formant part de la capa més interna de la nostra pell, la hipodermis (la seva presència és per fer una funció bàsicament aïllant en front de la temperatura ambiental). I també formen part del teixit que envolta les nostres visceres (fent de protecció i coixinet front qualsevol agressió externa que els pugui danyar)

Doncs bé, l'única manera de promoure una reducció de la grandària d'aquestes gotes de greix acumulades als adipòcits, és fent un balanç energètic negatiu sostingut en el temps, tenint en compte un adequat equilibri nutricional (és a dir, ingerint les quilocalories suficients provinents d'hidrats de carboni, proteïnes i greixos)

Quan vagin baixant els nivells de glucosa en sang, i incrementin les nostres necessitats energètiques (en funció de l'activitat que estem fent al llarg del dia), la secreció de glucagó en sang (una hormona antagònica en funció a la insulina), ordenarà que aquestes molècules de triacilglicèrid (d'un glicerol que va unit a tres molècules molt llargues d'àcids grassos) es trenquin, per acció d'un enzim lipasa, i s'alliberin a continuació a la sang cadascuna d'aquestes unitats

Per la seva part, el glicerol es dirigirà al fetge, i en ell, cada 2 molècules de glicerol (de 3 carbonis cadascuna), s'uniran per formar una molècules de glucosa (que en té 6). Energèticament no és rentable, si volem utilitzar aquest glicerol com a font de glucosa. Però, aquesta poca glucosa generada estarà disponible a la sang, perquè les cèl·lules que la requereixin la puguin utilitzar per a obtenir la seva energia química durant uns instants

Per la seva part, els àcids grassos estaran circulant per la sang, units a una proteïna tipus albúmina (cal aquest tipus de transport, perquè els àcids grassos no són solubles en aigua, i la sang és un medi aquós). I a través de la sang es dirigiran a les cèl·lules musculars, perquè les incorporin al seu interior. I, a un seu orgànul, anomenat "mitocòndria" (que actua com a una fàbrica d'energia a la cèl·lula), se sotmeten a un seguit de reaccions químiques en cadena (que es coneixen com la "ß-oxidació dels àcids grassos"). En aquestes reaccions successives, i en presència d'oxigen, els àcids grassos de 16 i 18 C es van fragmentat en trossets de molècules de 2 carboni, d'una reacció química a una altra, per anar alliberant, molt poc a poc, energia química en cada reacció. Llavors, si tenim un àcid gras de 16 carbonis, aquest se sotmet a 7 reaccions químiques consecutives de ruptura, per generar 8 molècules de 2 carbonis, que s'anomenen "acetil-CoA", i 33 monedes energètiques o ATP que utilitza la cèl·lula muscular per a dur a terme les contraccions muscular

I, llavors, què passa amb aquest acetil-CoA? Continua encara degradant-se més, entrant a un cicle de reaccions químiques, tècnicament anomenades "cicle de Krebs". I com a conseqüència d'aquesta nova cadena de reaccions, s'obté més energia química indirecta, i cada acetil-CoA de 2 carbonis se fragmenta en molècules d'1 C, en diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O)

Llavors, què ha passat? Els greixos acumulats s'han degradat completament a un gas, diòxid de carboni (que de la cèl·lula muscular expulsa a la sang, i s'elimina a través de l'aire expirat pels pulmons); i en aigua metabòlica (creada d'aquesta degradació d'àcids grassos), que passa a la sang (eliminant-se per la respiració, a través de l'orina, la suor, la transpiració cutània i les femtes)

Per tant, si et volen vendre productes diürètics per a "aprimar-te", oblida-te'n! Al mercat hi ha un bon arsenal d'infusions i càpsules d'herbes vàries, amb un principi actiu lleugerament diürètic, que farà incrementar la diüresi (orinar més). I que, paral·lelament, també actuï amb cert efecte laxant; i per tant s'evacuï més. I aquests dos efectes d'eliminació de líquid corporal pot fer observar una sensació de "més desinflat/da" i amb un "ventre més pla". I a la bàscula, també es pot observar uns grams a quilogram de menys. Però per l'orina no s'eliminen greixos! Cal tenir-ho clar!