De les fruites d'estiu, quines són les que porten més sucre?

Tot i l’existència d’aquestes creences populars, a nivell dietètico-nutricional cap fruita hauria de ser discriminada (o exclosa) de la dieta, tenint com a motiu que el seu contingut de sucres sigui lleugerament superior al de d’altres. Perquè aquesta exclusió, a nivell pràctic, no tindria justificació calòrica.

És cert que les fruites eternament excloses (“les fruites prohibides”) per moltes opcions dietètiques presents al mercat, i per sistemes d’aprimament d’aquests tan restrictius calòricament solen ser el plàtan, el raïm, les cireres, la xirimoia, el caqui, les figues; i hi podem sumar l’alvocat.

Les sis fruites llistades posseeixen un gust generalment molt més dolç que el d’altres; i és quelcom que se sol relacionar, de forma equívoca, amb un major contingut d’hidrats de carboni (i per tant d’aportació calòrica). La qüestió no rau en aquest aspecte organolèptic, sinó en conèixer la seva densitat calòrica per ració consumida de cada fruita, que depèn del pes de la peça comercial i del percentatge corresponent a la seva part comestible.

Perquè tot i que s’aconsella que la ració consumida de fruites en brut (amb pela, polpa i pinyols) es mogui dins l’interval de 150 a 250 g, la part comestible està molt sovint per sota d’aquest valor inferior indicat. Anem a exposar unes dades comparatives entre aquestes sis fruites citades (les primeres) i altres que solen estar presents a la nostra dieta (com la poma, la taronja i el préssec) a diferents èpoques estacionals de l’any.

¿Quina seria l’aportació calòrica d’un platan de Canàries, de grandària mitja, de 125 grams en brut, n’aprofitem de polpa el 66% de seu pes (és a dir, uns 82,5 grams)? Si cada 100 grams de plàtan ens aporten (amb els seus 20 grams d’hidrats de carboni) 89 Kcal, i que es pot observar a aquestes taules de composició d’aliments, la part comestible d’un plàtan ens aporta només 73,42 Kcal (fent una regla de tres). Per contra, una poma de grandària mitja sol pesar uns 200 grams, i n’aprofitem com a part comestible el 84% (polpa) del seu pes brut, tot i que ens mengem la seva pela. Cada 100 grams de poma (amb uns 12 grams d’hidrats de carboni) ens aporta 50 Kcal. Però, com que ens mengem habitualment una peça, i no només una part de 100 g, els 168 grams de polpa que consumim ens aporten 84 Kcal. Per tant, una poma de grandària habitual ens aporta més Kcal que un plàtan de Canàries (¡sorprenent, i la poma la prohibeixen de la dieta!). Oi que això, que és basat en la pràctica del que fem al nostre dia a dia, no es correspon amb el que afirmen aquestes opcions dietètiques que són tan restrictives? ¿O es que esperen que, a la cuina, anem amb la balança tot el dia, pesant tot el que ens posarem a la boca, i acabem creant una obsessió (i en derivi un trastorn de la conducta alimentària) cap tot el que formi part de la nostra alimentació?

Aquesta mateixa relació dissonant en quant a Kcal també passa amb les cireres (una ració d’un bol, on hi caben de 20-25 unitats) i les figues (3 unitats mitjanes per a configurar la ració) que la seva ració ens aporta menys Kcal que una poma mitjana. En quant al raïm (1 bol amb tot un penjoll mitjà), el caqui i la xirimoia (1 unitat de les habituals, d’uns 200 grams en brut) ens aporten unes tristes 10-20 Kcal per sobre de les Kcal que obtindrem del consum d’una peça mitja de poma. Llavors, si al llarg del dia hem de consumir entre 1.500 i 3.000 Kcal (per donar uns valors amplis i orientatius en funció de la despesa energètica diària i que depèn molt del nostre dia a dia d’activitat i característiques individuals a nivell antropomètric, edat, sexe, etc.), no menjar certes fruites per poder “reduir” 10-20 Kcal de la dieta, la veritat, no té gaire sentit.

Per tant, no ens pertocaria cenyir-se a aquestes qüestions de discriminació de tipus de fruita, perquè no hi ha cap motiu; ni fonament científic, ni coherència. Cal passar pàgina i fer orelles sordes a aquestes falses creences i mites.