Els processos digestius, absortius i metabòlics (englobats com a processos lligats a la "nutrició") tenen una despesa energètica:

1) per la síntesi d'enzims digestius que han de fraccionar els grans components des aliments: hidrats de carboni, greixos i proteïnes.

2) per la síntesi de fluids que participen en la digestió química dels components dels aliments: saliva, sucs gàstrics, sucs pancreàtics i sals biliars.

3) per dur a terme la digestió mecànica: masticació, peristaltisme de la faringe, esòfag i intestins, i moviments de l'estómac per la barreja del bolus alimentari.

4) per a dur a terme els processos absortius: pas del components fragmentats dels aliments cap a la sang, a través de la barrera intestinal.

5) per a metabolitzar els components dels aliments a nivell de les nostres cèl·lules, sigui per obtenir energia química (i calorífica) o per generar reserves corporals (proteïnes, glucogen o grassa subcutània i visceral).

Però aquesta despesa energètica és poc significativa en comparació amb la que suposa el manteniment de les constants vitals (el denominat "metabolisme basal"), i per sota de la despesa generada per l'activitat diària. De fet, només suposa el 5-10% d'aquesta despesa, segons s'estima. I el número d'àpats que es facin al llarg del dia no l'incrementa o el disminueix.

Respecte a la generació d'energia calorífica lligada als processos de nutrició, se'n genera com a producte residual de les reaccions químiques (metabòliques) que tenen lloc a totes i cadascuna de les nostres cèl·lules, al llarg de les 24 hores del dia, a través de l'oxidació (combustió) dels components dels aliments que els hi arriba a través de la sang.

Aquesta energia calorífica generada constantment (hàgim menjat fa 2 hores o ho hàgim fet fa 7 hores), per part de les nostres cèl·lules, no pot ser emmagatzemada al cos permanentment, ja que ens incrementaria alarmantment la nostra temperatura corporal. Per això, la sang (com si fos el líquid del radiador) la difon arreu del cos, per ajudar a homogeneïtzar la temperatura corporal; però també aquesta energia calorífica transportada per la sang arriba a les glàndules sudorípares i es difon cap a l'exterior: convertint l'aigua líquida (procedent de la sang) a vapor d'aigua que es dissipa a l'entorn sense que ens adonem (procés que es diu "transpiració cutània"), o bé per "sudoració" (i d'aquí observar que la suor és bastant calenta). Aquests dos mecanismes d'eliminació de la calor generada a nivell cel·lular ens ajuden a regular la temperatura corporal dins un rang molt estret de 35-37 ºC.