Bon dia, A què pot ser deguda la falta de ferro en un home de 46 anys? També tinc colesterol alt i triglicèrids i no menjo molts embotits. Què puc fer per menjar i millorar aquests aspectes. Prenc medicació per la tiroides i de moment esta ben regulada. Quina quantitat d’aigua i líquids s’hauria de beure?. Gràcies.
Per detectar un dèficit de ferro es realitza a través d’analítiques clíniques, valorant els nivells de ferritina, transferrina, Fe(II i III) en sang. Si es detecta una deficiència de ferro, cal suplementació de ferro de forma temporal (fins que es restableixin els valors clínicament acceptables); i òbviament que l’alimentació sigui adequada i saludable, per altra banda. Però en cas de dèficit, amb l’alimentació no és suficient per restituir els valors clínicament “normals”. Si hi ha un dèficit cal realitzar proves diagnòstiques de quin seria el motiu, i que no serien exclusivament causes alimentàries Les causes a detectar són molt diverses:
1) pot ser una pèrdua de sang, per hemorràgia interna causada per una úlcera sagnant a nivell intestinal, esòfag, estómac, de les vies urinàries o causada per un ús prolongat i crònic d’aspirina, ibuprofè i altres antiinflamatoris no esteroides.
2) pot ser per la incapacitat d’absorbir ferro degut a malalties que afecten a nivell intestinal, bàsicament autoimmunes, com són la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o la celiaquia.
3) pot ser per una cirurgia intestinal, en la qual s’hagi rescindit un tram important d’intestí, als primers metres d’aquest, corresponent al que s’absorbeix ferro.
4) pot ser degut a un fàrmac (antiàcids) que disminueix la síntesi normal de sucs gàstrics a nivell de l’estómac, i que continguin calci com a part de l’excipient (competeix en l’absorció intestinal de ferro). O bé que la producció de sucs gàstrics sigui normalment disminuïda (hipoclorhídria).
5) si la causa és l’alimentària, seria així si se segueix una alimentació molt excloent en bastants tipus d’aliments, que propicia no només un dèficit de ferro, sinó també d’altres minerals i vitamines, i que s’haurien d’avaluar també a nivell sanguini, amb altres analítiques.
Per disminuir la lipidèmia en sang, abans de prendre fàrmacs, seria millor fer un canvi d’hàbits alimentaris i incrementar l’exercici aeròbic com anar a caminar (o a córrer si agrada, o hi ha possibilitats per condicionament físic). Per aquest motiu, i com que els embotits no són els únics aliments que poden estar al darrera de la fabricació, per part del fetge, de LDL-c i triglicèrids, el meu consell és que es deixi assessorar per part d’un/a Dietista-Nutricionista, que l’ajudarà a estructurar/organitzar els àpats diaris i setmanals, fent les eleccions i combinacions alimentàries més adequades, i en base al que es necessita per la despesa calòrica diària.
Pel què fa a la ingesta hídrica, tot i que s’acostuma a dir que “s’ha de beure com a mínim entre 1,5 i 2 litres diaris”, això no és cert. Perquè els requeriments hídrics varien d’un dia a l’altre en funció de l’activitat física, de la temperatura ambiental, del tipus d’aire ambiental (més sec o més humit), del què s’hagi menjat (amb més contingut d’aigua o menys), etc. I per tant, per la mateixa persona, és molt variable. Per tant, quan hi ha sensació de set és quan es té de beure, perquè és la senyal biològica de que hi ha una certa deshidratació (o dèficit d’aigua al cos). Si no es té mai sensació de set, o aquesta s’omet fàcilment, llavors cal crear un hàbit d’anar bevent gots d’aigua al llarg del dia. I l’aigua (d’aixeta o embotellada) sempre serà la millor opció de beguda.
