He llegit que un estudi al Regne Unit alerta que molts iogurts tenen molt sucre. És cert?

Exacte! No hi ha cap necessitat pel nostre cos de prendre'ls ensucrats, ni tampoc edulcorats. Hauríem de tornar a consumir els lactis tradicionals que sempre han existit: iogurts naturals (com si el féssim nosaltres a casa: llet i ferments lactis, i res més!), recuit i mató (amb mínim de mel, si es desitja), formatges frescs, tendres, semicurats i curats, kéfir, quark i iogurt grec però sense ensucrar. Aquests són, i no altres, els considerats com a "derivats lactis" de sempre.

La resta són "postres lactis", per més que presumeixin d'iogurts. Si a la llista d'ingredients hi ha present sucre/s, trossos de fruita, cereals, xocolata, i additius alimentaris de tota mena (emulgents, saboritzants, colorants, edulcorants, etc.) no interessen per més que tinguin una fracció làctica fermentada. També se'ls ha de considerar "postres lactis" com la resta (natilles, mousses, arròs amb llet, crema catalana, flams, etc.).

I tampoc interessa que tinguin endolcidors artificials (aspartam, sacarina, sucralosa, ciclamat, etc.):

1) des de fa anys estan catalogats com a additius "segurs" (en les dosis que habitualment s'estan prenent), i no són carcinògens en aquestes dosis baixes d'ingesta habitual.

2) En petites quantitats diàries poden ajudar a reduir la ingesta calòrica de la dieta, reduint la ingesta de sucres.

3) En grans dosis, el benefici no està clar, per què?

- són dolços i poden alterar la percepció del sabor dolç; quelcom que és una "eina" per a controlar la senyal de sacietat i la ingesta energètica.

- activen les zones cerebrals relacionades amb el plaer i la recompensa "alimentària". I això vol dir que, per igual que els sucres, ens insta a una addició al sabor dolç cada vegada més intens, i ens incita a un major consum de productes dolços (ensucrats o edulcorats).

- estimulen els receptors del sabor dolç a cèl·lules del pàncrees, creant un "curt-circuït" en els mecanismes fisiològics de control de la ingesta i del balanç d'energia.

- Cada vegada estan apareixent més estudis que els vinculen amb alteracions de la microbiota intestinal (de reducció de les poblacions microbianes beneficioses), en ratolins i en persones.

- Comencen a incrementar els estudis sobre consum de begudes refrescants edulcorades i la seva relació amb el major risc de patir diabetis mellitus tipus 2, independentment del grau d'adipositat (amb excés de pes i amb pes normal).

Per altra banda, si parlem ara dels alcohols de sucres:

- els més utilitzats són els manitol, el sorbitol, el xilitol i el maltitol.

- aporten la meitat de Kcal que el sucre (sucrosa).

- a nivell intestinal, s'absorbeixen més lentament.

- s'utilitzen com a endolcidors a productes alimenticis etiquetats com "sense sucres afegits" o "apte per a diabètics".

- com a perjudicis, la part no absorbida pot causar diarrees, en grans ingestes.