Què és el que realment puja el colesterol?
Hi ha una confusió intrínseca a la pregunta: és necessari diferenciar colesterol i lipoproteïnes (VLDLc, LDLc i HDLc). Les lipoproteïnes són les boles d'embolcall proteic i el seu contingut lipídic. Es poden comparar amb els vaixells que transporten els GREIXOS i COLESTEROL a través de les nostres artèries:
- cal diferenciar "LDL-c" són els vaixells que transporten des del fetge (= fàbrica de colesterol i greixos) a les cèl·lules d'arreu.
- i, per altra banda, "HDL-c" són els vaixells que recullen greixos i colesterol excedents (no utilitzats, ni captats per les cèl·lules).
D'on provenen els greixos i el colesterol que transporten les lipoproteïnes per la sang, i en concret el LDL-c?
- el colesterol transportat no ve primordialment de la dieta. Sinó que és sintetitzat pel fetge.
- els greixos transportats venen una part directament de la dieta, i altra part és sintetitzada pel fetge a partir de sucres de la dieta.
- alta ingesta de sucres (en productes sòlids i sobretot en format líquid: glucosa i fructosa, i sucre) incrementa les partícules LDLc.
Per tant, què hem d'evitar?
- Consumir productes rics en greixos saturats de cadena llarga (per exemple els provinents de l'OLI DE PALMA).
- Consumir productes amb presència de greixos/olis parcialment hidrogenats, amb ÀCIDS GRASSOS TRANS.
- Consumir productes ultraprocessats amb sucres afegits (indistintament del tipus) i begudes ensucrades i amb sucres lliures (s'inclou REFRESCS, BEGUDES ENERGÈTIQUES I ISOTÒNIQUES, SUCS I NÉCTARS, PREPARATS EN BASE DE CAFÈ, BATUTS LACTIS I AMB FRUITA), amb sucres ajuden a generar LDL-p petites i a ? síntesi greixos (que cal empaquetar).
Llavors, en base a tot això, si observem pels càlculs que el nostre risc cardiovascular és elevat, ¿com hauríem de plantejar la nostra pauta d'alimentació amb la intensió d'intentar reduir el número de partícules LDL-p que tenim a la sang transportant greixos i colesterol? Per les dades existents actualment, es tractaria d'implementar una dieta que sigui:
- rica en verdures/hortalisses i fruita,
- suficient i adequada en aportació de proteïnes (buscant un equilibri entre les d'origen animal i vegetal),
- suficient en aportació de greixos insaturats,
- pobra en hidrats de carboni refinats i sucres (és a dir, pobra en aliments amb hidrats de carboni d'absorció ràpida).
En el fons, estem bàsicament llistant les característiques del patró dietètic mediterrani (del determinat per diferents societats científiques), i del qual ens estem allunyat tan per part de la població.
I, referent a si caldria també reduir la ingesta d'àcids grassos saturats, per a reduir el número de partícules LDL, no és del tot concloent dir que sí. Perquè tot i que sí s'ha observat que reduint la ingesta dels saturats també es logra una disminució dels nivells de LDL-c (del colesterol dolent), no tots els greixos saturats tenen aquest efecte. N'hi ha que són "neutres": els dels lactis, coco i cacau.
I, per últim, dir que alguns estudis han relacionat una ingesta excessiva de fructosa i xarop de blat de moro en format líquid (que conté un percentatge alt de fructosa) amb un increment considerable del número de partícules LDL-c. Llavors, també caldrà reduir la seva ingesta, a través de la disminució del consum de productes processats que els continguin com a ingredients.
