Què penses del semàfor que etiquetarà els aliments i que donarà pistes sobre el sucre o els greixos que porten?

El passat 12 de novembre, fent-ho coincidir amb el DIA MUNDIAL CONTRA L'OBESITAT, el Ministerio de Sanidad va anunciar la implantació d'un nou sistema d'etiquetatge, en forma de colors i lletres, que es denomina NUTRI-SCORE. És a dir, traduït, "puntuació a nivell nutricional", i només aplicable als productes alimenticis envasats. No s'aplica als frescs tipus verdures i hortalisses, fruites, llegums, fruits de closca, peix, ous i carn comprats a granel, entre altres aliments que també es poden adquirir a un mercat o a comerços minoristes en aquest format.

És a dir, que s'aplicarà a productes que els comprem envasats. Perquè l'objectiu és ajudar al consumidor a escollir millor per omplir la seva cistella de la compra setmanal.

Però, què ens trobem actualment? Els productes envasats disposen d'una etiqueta, on s'hi anota tot un conjunt de paràmetres; entre ells, el llistat d'ingredients (que és important que sapiguem interpretar) i la INFORMACIÓ NUTRICIONAL, que encara ens és més difícil de "saber llegir", i que s'indica per cada 100 grams de producte comestible, i a vegada per "porció de consum" (segons considera que ho és el mateix fabricant).

El problema és que la majoria de consumidors, per presses a l'hora de la compra, o per desinformació, no tenen en compte tota aquesta informació valuosa que caldria tenir en compte. I per disminuir la prevalença de l'obesitat i de les malalties associades, cal que l'Administració Pública, es posi les piles, i exigeixi als fabricants alimentaris una implicació, encara que a aquests no els interessi, perquè això suposa una davallada de les vendes i dels seus beneficis.

Però sembla que ara, encara que ha costat, comença un punt d'inflexió.

La implementació d'aquest semàfor nutricional NUTRI-SCORE ha estat sol·licitada des de mitjans d'octubre (de fa 1 mes) per 7 col·legis professionals de Dietistes-Nutricionistes d'arreu d'Espanya, inclòs el de Catalunya, i que representen (en col·legiats) el 80% dels Dietistes-Nutricionistes de tot Espanya. També s'hi ha sumat el Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC) i la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica (SCADC).

I això és necessari perquè, a dia d'avui, és molt difícil poder actuar a nivell individual, educant en què cal comprar i consumir, a tots i cadascun dels que constituïm la societat. Cal anar cap a estratègies col·lectives, i implicant tots els actors, per a poder observar a mig i llarg termini unes conseqüències favorables.

Actualment s'està utilitzant el que es coneix com MULTIPLE TRAFFIC LIGHTS. Un semàfor que és optatiu (no obligatori), i d'origen anglo-saxó, que es col·loca a la superfície principal dels envasos, i indica en forma de caixetes, i per porció de consum, un seguit d'items nutricionals:

- valor calòric (en KJ i Kcal)

- contingut en greixos (totals), expressat en grams,

- contingut en greixos saturats,

- contingut en sucres,

- i contingut en sal.

És a dir, més enllà de la informació nutricional en taula, per cada 100 grams de producte, a vegades es disposa d'una informació per porció de consum (que dicta el fabricant per aquell producte) i que intenta fer també de semàfors, posant colors per nutrients (vermell si es considera que s'excedeix, i verd si és correcte de cara a unes recomanacions d'organismes oficials). El problema és que és un SEMÀFOR NUTRICIONAL (per nutrients conflictius) i a dia d'avui no queda clar al consumidor si el producte li és apte pel seu conjunt ja que en base a la coloració ha de fer una autoreflexió interna i discriminatòria, preguntant-se: Vull que tingui més grasses saturades i menys contingut de sucres? O bé em convé que tingui més sucres afegits i sigui descremat? A la majoria dels casos aquesta discriminació és present, parlant de postres lactis, galetes o brioixeria. Per tant, exigeix el sistema actual tenir als consumidors informats, cosa que no és viable, ni és real.

Per altra banda, què ha passat durant aquests últims mesos? Que davant aquests moviments de demanda d'una nou etiquetatge més pràctic, 5 dels grans gegants alimentaris s'han mogut: Mondelez, Nestlé, PepsiCo, Coca-Cola i Unilever. Aquestes 5 grans companyies són les grans posseïdores de gairebé tots els lineals dels supermercats, sota diferents marques comercials. I han informat que, a finals d'aquest any 2018, començarien a fer envasos amb el seu propi semàfor nutricional. El que ells denominen com a EVOLVED NUTRITION LABEL (o traduit seria "ETIQUETATGE NUTRICIONAL EVOLUCIONAT").

I aquí tindrem un problema. Ells han creat un codi de colors diferents, que torna a anar per classificar els nutrients, en vermell, groc i verd. Però, més enllà d'un codi de colors que amaga irrealitat, de què es tracta? Hem de pensar que aquest tipus de semàfors el tindrem durant el 2019, mentre el sistema de NUTRI-SCORE no vegi la llum, i després és possible que convisquin els dos:

1) VALORA ELS ALIMENTS PER PORCIONS. No es fixa en quantitats de 100 grams de producte, sinó per porcions de consum. Segons els fabricants, aquestes porcions serien les quantitats de producte que els consumidors ingereixen de mitjana. I aquestes porcions per res té a veure amb les racions (racions seria les quantitats d'aquest aliment/producte que són recomanades pels Dietistes-Nutricionistes, atenent a les característiques i necessitats individuals). Per tant, ells volen mostrar una informació per de 30 grams de porció de cereals, quan això no és real, i a una tassa d'esmorzar en podem arribar a posar a dins fins a 80 grams, o 50 ó 60 grams. I, a més, la definició de porció varia d'un país a altre, atenent a les costums gastronòmiques, els hàbits de consum i les preferències alimentàries de cada regió geogràfica. Per tant, per una banda tindrem una porció d'1cullerada de melmelada marcada, a nivell de sucres per un color taronja, però hi haurà qui se'n menjarà vàries cullerades, sobre pa o no, perquè li apeteixerà. Per tant, aquest codi de porcions no té massa sentit, ni tampoc és l'establert per la comunitat científica. Sinó que està manejada pels interessos dels fabricants, segons els seus anàlisis de mercat.

2) SEPARA NUTRIENTS. Tornem, amb aquest nou codi dels fabricants, a separar per nutrients conflictius. Imaginem que tenim un producte que té el color verd per la sal, el vermell pels sucres afegits i taronja pels greixos saturats. Què farà el consumidor? Estarà confòs, perquè haurà de nou escollir si vol un producte amb més o menys sucres afegits, o més o menys greixos saturats. I tornarem a estar al mateix que estem ara, amb l'etiquetatge opcional per porció.

3) ELS PUNTS DE TALL PER CADASCUN DELS NUTRIENTS CAMBIA SEGONS LA PORCIÓ. Si la porció és alta (posem més de 100 grams), el punt de tall és més exigent. Si la porció és més petita (per sota de 100 grams), el contingut de grasses saturades, sucres afegits i sal per porció pot ser més alta per passar d'un color taronja a vermell, per exemple. Per tant hi ha molta flexibilitat, i també engany. I, per tant, als fabricants, per afavorir vendes, els interessa anotar porcions relativament baixes, encara que siguin irreals en consum habitual.

Anem ara a parlar del NUTRI-SCORE, de què es tracta i com funcionarà. És el sistema que s'ha definit com a obligatori (encara que pot arribar a ser optatiu inicialment) a partir de finals del 2019. Per tant, falta encara 1 any perquè tots els productes envasats l'implementin. I pot estar convivint amb l'anterior, amb l'"ETIQUETATGE NUTRICIONAL EVOLUCIONAT", dissenyat per la pròpia indústria alimentària, a interès propi.

El NUTRI-SCORE consisteix en una escala de 5 colors, que van del verd (identificador de major qualitat nutricional) al vermell (identificador de molt baixa o nul·la qualitat nutricional), passant per tonalitats diferents i pel taronja. A aquests colors se'ls ha associat una lletra (A, B, C, D, E), que fan que el codi sigui més senzill d'interpretar. I la cel·la o cercle del color i lletra corresponent (segons qualitat nutricional del producte), dins la tira, és observada com a més gros que la resta.

Com se sap quina és la qualitat nutricional del producte? Es calcula amb un algoritme que té en compte, dins una puntuació de 0 a 10) el contingut de determinats nutrients conflictius o negatius:

- aportació calòric,

- contingut de sucres afegits,

- contingut de grasses saturades,

- contingut de sodi

I també té en compte ítems positius o beneficiosos, com:

- percentatge de verdures i fruites presents en la llista d'ingredients (formulació),

- grams de fibra,

- grams de proteïnes.

I el número, de 0 a 10, s'obté restant la puntuació total dels segons (positius) a la puntuació total dels primers (negatius).

Altra punt positiu és que es té en compte per cada 100 grams de producte, i no per una porció de consum que, com he dit, és molt irreal.

Cal fer un èmfasi: el NUTRI-SCORE només haurà de servir per comparar productes dins tipologies o grups, i MAI ENTRE GRUPS. Per exemple, caldrà utilitzar-lo per saber escollir bé dins... tipus de postres lactis, per tipus de salses, per tipus de brioixeries, incloses les galetes, per tipus de cereals d'esmorzar, per tipus de sucs, batuts i liquats, per tipus de xocolates, per tipologies d'snacks salats, etc. etc. I no serà comparable una amanida de quarta gamma amb un suc de taronja, per exemple.

Ara cal crear un consell d'experts perquè el re-formulin bé, i facin una bona classificació. Caldrà aquest any per a poder-lo definir bé abans d'implementar. I caldria que també incorporessin altres paràmetres com presència d'additius alimentaris, endolcidors acalòrics com a ingredients, o bé la qualitat nutricional més enllà d'això comentat, com la presència d'altres components amb benefici fisiològic, i no només el nutricional.

Ara, actualment, el NUTRI-SCORE és una espècie de marca registrada per França i Bèlgica, que des de fa poc més d'un any s'aplica. I que a Espanya haurem de fer ajustaments en base a la situació que aquí tenim a nivell dietètic, i fer que sigui el màxim d'exigent possible, per a no confondre. Ningú sap encara cap a quin sentit anirà al final aquests reajustaments.