Doncs per començar, és fonamental tot el que siguin accions per reconduir la sensació de perillositat. Sense minimitzar l’impacte i la importància que té el COVID-19, cal ajustar la seva perillositat a la realitat i no ajudar i alimentar que aquesta perillositat és desbordi; això només crearà més estat d’hipervigilància en l’individu i per tant, tindrà més ansietat.

La combinació de mala informació (o informació poc exacte i precisa sobre què és el virus), més una saturació d’informació respecte les notícies a que va donant peu el nostre dia a dia (o sigui, convertir-nos nosaltres mateixos en un canal 24h d’informació i recercar notícies tot el dia per tot arreu), més determinades conductes de tipus obsessivoide descontrolades (ús de mascaretes i guants quan no toca, rentat excessiu de mans quan no és pertinent, desinfecció en excés del nostre entorn amb productes desinfectants), són aspectes a limitar o podem fer créixer en el nostre cap tot de “monstres” respecte el COVID-19 que no faran si no, incrementar la perillositat i amb ella, l’ansietat.

Per contra, la gestió de tot l’anterior amb mesura, combinat amb una normalització (a través de les rutines del dia a dia) de l’anormalitat que estem vivint, serà algo molt positiu que ens ajudarà. És a dir, si dins l’anormalitat, mantenim el màxim possible, una situació de normalitat propera al que era la nostra vida fins el dia abans del confinament, i això s’aconsegueix creant rutines de vida properes al que fèiem abans, llavors aconseguirem portar l’anormalitat del confinament a una situació més propera de normalitat.

Dins d’aquesta normalitat induïda per nosaltres mateixos, veurem com hi ha molts espais del dia on estem més còmodes que incòmodes i més alliberats de pensaments negatius i sensacions negatives que de l’altra forma. Llavors, la sensació d’angoixa i patiment s’haurà normalitzat en un grau important, i perquè estarem esquivant la sensació de perill i ens n’adonarem que podem conviure en la situació (momentània) que ens ha tocat viure.

Benvolguts lectors, som dins d’una pel·lícula d’aquelles catastrofistes que de ben segur tots hem vist al cinema, però malauradament aquesta és real. Segur que amb la vostra ajuda, ens podeu fer arribar qüestions sobre les afectacions psicològiques que intentarem respondre perquè puguin ser d’ús i d’interès per tothom. Gràcies per la vostra atenció i esperant les vostres preguntes.