Doncs no és res no habitual, de fet inclús podríem dir que és esperable i normal. El COVID-19 representa algo nou en les nostres vides, potser és un fenomen comparable amb la SIDA, una infecció (vírica) contagiosa i que no coneixíem en absolut. Com una plaga que apareix del no res. A més, pot tenir conseqüències letals per la persona. També se li ajunta un punt de desinformació que ha contribuït a crear més temor, doncs al ser una amenaça en la que no domines al 100% qui és sempre hi ha un marge de desconfiança en com es transmet (sobretot en les primeres setmanes), la seva gravetat real (semblava que afectaria més a determinats grups poblacionals, però després apareixen nous casos greus en grups que no eren aparentment de risc) i el nivell de proximitat en la que ens pot afectar (inicialment era un virus a Xina i al cap de poc ens hem vist tots confinats a casa nostre).

Tots aquests aspectes poc informats (o millor dit), la informació ha anat "mutant" sobre la marxa, han contribuït a crear una sensació d'increment en la perillositat respecte el virus. I, igual que el virus té un factor de creixement i afectació exponencial, doncs la por i el temor també. A mesura que la informació s'ha fet més concreta i àmplia i a mesura que el virus s'ha anat apropant, la por també ha crescut exponencial, doncs les primeres senyals d'alarma i por han aparescut al nostre voltant (les primeres mascaretes en la gent anant pel carrer, els primers casos d'infectats en comunitats cada cop més properes al nostre lloc de vida, un virus que no coneix de fronteres i salta d'un continent a un altre de la nit al dia, primeres víctimes i número d'afectats que s'ha anant ampliant). Això ha contribuït a l'expansió d'una segona pandèmia, la de l'ansietat i por.

En aquest sentit, salvant les distàncies i la gravetat respectiva de les malalties, té un recorregut a nivell psicològic, al que va passar en la SIDA, on inicialment el virus estava molt localitzat (i estigmatitzat) en un grup poblacional (homosexuals, per després estendre's a toxicòmans) i posteriorment va ser una malaltia universal i que qualsevol podia contraure. L'increment de la por respecte la SIDA va fer un creixement exponencial quan es va donar aquest pas, ja ningú era immune.

El COVID-19, ha seguit una mica el mateix recorregut respecte la gestió de la por i l'ansietat que ha fet. Ha passat de ser un virus (per nosaltres, des de Catalunya) "televisiu" a ser una realitat que trucava a la nostra porta, i sense la millor de les informacions i sense haver pres del tot consciència del què era i què representava, se'ns ha colat a casa. Una realitat que no coneixes bé i que no domines del tot, i això acostuma a disparar la por i l'ansietat, davant l'amenaça que provoca degut al sentiment de perillositat que s'ha generat. Recordem que en la gestió de la por i l'ansietat sempre és cabdal la variable perill, doncs és aquest perill el que està relacionat amb l'emoció de l'ansietat i la por.