Consulta psicològica pel coronavirus

No penso massa en el coronavirus fins que vaig al llit: a les nits em resulta impossible dormir, i no m´havia passat mai. Algun consell?

Heia Psicologia respon a les preguntes dels lectors de Diari de Girona

06-04-2020Meneame

JORDI BARRIS RUSET | PSICÒLEG Crec que porto el confinament prou bé. Visc sola i teletreballo des de casa. Intento fer un horari, practicar una mica d'exercici a casa, i parlar amb algun amic cada dia. No penso massa en el coronavirus fins que vaig al llit: a les nits em resulta impossible dormir, i no m'havia passat mai. Algun consell?


Estem notant, que a partir de la tercera setmana, o sigui, aquesta que estem acabant, les demandes psicològiques per afrontar el confinament provocat pel coronavirus, s'estan fent més exigents. L'individu està passant a palmar en la total realitat que significa el confinament, Normal, segurament la major part de nosaltres no havíem experimentat mai en primera persona la privació de llibertat de moviments i la restricció imposada. Per tant, ara cada dia que passa en som més conscients i passem d'allò imaginat (serà llarg, hi estarem dies, veurem com s'aguanta,...però tot això era imaginat i no viscut ni vivenciat) a allò real i tangible, que és el dia a dia de viure confinat i tancat a casa.

Em sembla, que pel que comentes, has fet moltes coses ben fetes. Es va recomanar, com a mesura general, mantenir un horari rutinari, un conjunt d'activitats programades i planificades a seguir. Això normalment sol tenir dos avantatges. Primer que normalitza l'anormalitat, o sigui, que dins d'una situació anormal et retorna una certa sensació de normalitat, cosa importantíssima a destacar-se a un mateix, el bon funcionament normal que estàs fent en aquesta situació. La segona, és que l'encadenació d'accions i tasques, o sigui ara em toca això i després ja esperes allò altre a executar i així anar fent, porta a millorar la perspectiva temporal del temps, o sigui, la percepció del temps es fa més curta, sembla que el dia passi més àgil. L'avorriment és una variable que allarga la percepció del temps en el nostre cap. Per tant també és fonamental que valoris aquest punt en tu mateixa.

Val, ara fixa't que tens la disjuntiva de no viure amb companyia, però fas una cosa molt encertada que és recorre a les amistats, això també és bàsic. Pots viure sola, però no vol dir que visquis sola i això també ho portes a la pràctica.

Tenim dos tres punts essencials que fas bé, molt bé.

La nit, quan anem a dormir, és habitual que la persona comenci a rumiar sense voler, de forma automàtica i sense parar amb totes les preocupacions que pot haver tingut en el dia a dia, tot allò que el ritme habitual no li ha permès d'atendre i plantejar-se. Per la nit hi ha una reducció d'estímuls total i la persona es troba en si mateixa, si llavors tens alguna preocupació sortirà espontàniament perquè està allà i per el tragí diari no l'has pogut atendre. Per això et dóna per pensar sobre coses (molt probablement sobre aspectes de la situació actual, pensaments que encara que no siguin greus ni importants són coses que et venen al cap i generen certa inquietud i activen el teu nivell d'activitat cerebral i llavors no pots conciliar el son amb comoditat). Per tant, el que et recomano, és que abans d'anar a dormir, després de sopar i relaxar-te mirant la TV o el que tinguis costum de fer, facis anàlisi de preocupacions, inquietuds i pensaments paràsits i molestos que puguis tenir sobre el moment actual i recordis els tres punts claus que abans et deia i que fas molt bé, per tal que tu mateixa arribis a ser plenament conscient que portes un "molt bon" confinament i que estàs fent adequadament un profilaxis sana per portar bé la situació actual, però la clau és que ho facis ben conscient en un espai propi per dir-t'ho a tu mateixa i així anar a dormir més relaxada i desconnectada de tot de preocupacions.


Envia la teva consulta