Costa Brava
diaridegirona.cat >Costa Brava>Curiositats de la Costa Brava>

Valls, el primer ministre francès, amant de la Costa Brava

Valls, el primer ministre francès, amant de la Costa Brava

Nascut a Barcelona l'any 1962, Manuel Valls ha passat nombrosos estius a l'Empordà i la Costa Brava

03-06-2014TuentiMeneame
Aniol Resclosa.

GIRONA | JESÚS BADENES/EFE Manuel Valls, nascut a Barcelona l'any 1962, és un dels referents del nou socialisme francès. Valls parla un català gairebé perfecte, sens dubte fruit d'haver estiuejat moltes vegades a la Costa Brava i a l'Empordà quan anava de visita a veure els seus familiars de Barcelona. L´exalcalde d'Evry, d'ànima culER i capaç de parlar també amb fluïdesa castellà i italià –llengua de la seva mare–, serà primer ministre després d´haver passat per Interior. Un lloc clau, ja que Clemenceau, Mitterrand, Chirac i Sarkozy van ocupar aquest càrrec abans d'arribar a la màxima representació de l'Estat.

Valls reivindica la seva condició de fill d'immigrants. Es mostra orgullós de ser un dels pocs polítics francesos naturalitzats, a l'edat de 20 anys. El seu pare, Xavier Valls, pintor català, s'instal·là a París el 1949. La seva mare és Luisangela Galfetti, procedeix de Ludiano, prop de Biasca, al cantó suís del Ticino. A més, és nebot-nét de Manuel Valls i Gorina, compositor de l'himne del FC Barcelona, d'on li ve l'afició pel club blaugrana que cultiva actualment.

Entre d'altres càrrecs ha estat responsable de premsa del gabinet de Lionel Jospin, alcalde d'Évry, i candidat a les primàries socialistes que va guanyar François Hollande, que li va oferir el ministeri d´Interior quan va arribar a l'Elisi.

Valls manté, des de fa anys, una bona relació amb el líder del PSC, Pere Navarro, i els que el coneixen al carrer Nicaragua -seu dels socialistes catalans- el defineixen com un home seriós, perfeccionista, molt correcte en el tracte i amb una gran vocació d'Estat.

Es declara, a més, amic del ministre d´Interior d'Espanya, Jorge Fernández Díaz, amb el qual ha fet front comú contra el terrorisme als dos costats de la frontera, i des de fa anys té relació amb l'expresident de la ­Generalitat de Catalunya i fundador de Convergència, Jordi Pujol.
Malgrat els seus vincles amb Catalunya, el polític francès sempre ha evitat posicionar-se sobre el debat relacionat amb la consulta d'autodeterminació a Catalunya i en alguna ocasió ha opinat que la «diversitat d'Espanya hauria de ser la seva força i no un problema».

Fa tres anys va visitar Girona per participar a la precampanya de les eleccions municipals donant suport a Pia Bosch i recordava que estava disposat a ser president de la República. Només el podia una cosa: si Dominique Strauss-Khan decidia presentar-se, ell es faria enrere i donaria suport immediat al que llavors estava millor col·locat en les travesses per derrotar Sarkozy. Però els afers sexuals de DSK se'l van emportar per davant.

En tot cas, el polític va tirar endavant amb la seva ambició: Valls va ser un dels contrincants d'Hollande per aspirar a la presidència. Tot i sortir derrotat, durant la campanya presidencial, Manuel Valls va estar molt a prop de François Hollande, convertint-se en el seu «xerpa», el seu portaveu i un dels seus estrategs.

Dinàmic, directe i de vegades dur, aquest socialista pragmàtic se situa més aviat a la dreta del partit.

En definitiva, Valls és un polític ambiciós, molt ben connectat i que segueix poc l'ortodòxia de l'esquerra francesa. La seva entrada al partit, quan era estudiant d'història, es va deure a la seva afinitat a la línia defensada per centrista Michel Rocard, que contrastava amb el decidit esquerranisme de François Mitterrand.