El cardiòleg Ramon Brugada és un dels ponents de la jornada Esport i Salut, que se celebrarà el 4 d'abril a Girona, on detallarà com practicar esport «amb seny».
En quin moment passa l'esport de ser beneficiós a comportar un risc per a la salut?
És difícil de dir, però es considera que no calen més de quatre hores d'esport intens a la setmana per mantenir una bona salut, amb quatre hores n'hi ha de sobres i fer-ne més comporta un risc. Ara, cada persona és un món; a nosaltres els que ens preocupen més són els que no han fet esport en anys i de cop s'hi posen i volen córrer una marató. Si no corres mitja martó cada setmana, et consideren una persona estranya en aquest país. El plantejament és: l'esport és sa i hi ha qui en pot fer molt, però no tots som en Kilian Jornet.
És millor començar a poc a poc i anar incrementant la intensitat de l'esport?
El cor és un múscul, i com més l'entrenes, més fort es fa. Un entrenament progressiu és molt millor que agafar la bicicleta un dissabte i fer 200 quilòmetres per fer l'esport que no has fet en tota la setmana. Des del punt de vista del cor, l'entrenament és bo. El que aconsellem és que la gent es posi en mans d'un especialista de l'esport quan volen fer un entrenament i del metge, al principi i cada dos o tres anys, per garantir que tenen un cor prou en forma per aguantar un nivell d'exigència.
Igual que qui comença a compra material esportiu per anar ben preparat, hauria de passar també pel metge?
Exacte. Es gastaran 3.000 euros en una bicicleta, però no 100 en visitar un cardiòleg i fer-se quatre proves. És així de trist, i després ens trobem amb sorpreses, amb gent que tenia problemes i que no hauria d'haver fet tant d'esport. El que és aconsellable és una prova d'esforç, una eco, un electrocardiograma i una visita.
Aquestes proves es demanen en les competicions esportives que hi ha cada cap de setmana?
No, hi va haver un moment que quan a la Marató de Barcelona va morir una persona de 45 anys van decidir que demanarien un certificat mèdic. Ara, moltes proves no ho demanen perquè si ho fas hi ha gent que es tiraria enrere i ja no series la cursa més multitudinària. Posar el màrqueting per davant de la salut, aquest és el gran problema.
I en l'esport federat?
Sí, els federats tenen l'obligació de passar algunes revisions en les quals, en molts casos hi ha la prova d'esforç i l'ecocardiografia, si no, no poden estar federats. Als federats els podem obligar, als que no... la gent fa el que vol.
Les proves permeten cribrar condicions hereditàries relacionades amb la mort sobtada?
Sí. Aquestes condicions són molt i molt rares, però com que cada vegada hi ha més conscienciació i la gent es fa proves, et vas trobant esportistes que no sabien que tenien un problema al cor i alguns han d'acabar deixant l'esport. Ens hi trobem sovint, perquè són nanos molt valents: normalment aquestes malalties fan que el cor sigui molt potent, però és un cor malalt, que pot causar mort sobtada, arrítmies... i és el que ens preocupa més, detectar-los abans que hi hagi un problema, però sovint els detectem després d'una mort a la família, perquè són malalties hereditàries.
De fet, lidera un projecte, el MosCat, centrat en les causes hereditàries de la mort sobtada.
Sí, els forenses de l'Institut de Medicina Legal ens envien mostres per fer estudis genètics dels morts de menys de 50 anys que han fet una mort sobtada i que tenen una autòpsia normal.
I quins resultats obtenen?
Estem trobant variants genètiques per les quals és imprescindible veure la família per descartar una malaltia hereditària en un 30 o 40% d'ells, i com més joves, més alt el percentatge.
En cas de trobar una malaltia genètica, què es fa?
Aquestes malalties les controlem força bé des del punt de vista mèdic. Malauradament ens arriben després d'una primera mort, però les podem controlar bé, no ens generen grans maldecaps, perquè són malalties que amb tractament no tenen problema.
Des que hi ha més esportistes d'alta intensitat, hi ha més morts sobtades?
No hi ha hagut un estudi ben fet sobre la mort sobtada en l'esport, però sí que és cert que els esportistes es moren més, perquè hi ha aquestes malalties no diagnosticades, però també s'ha de tenir en compte que hi ha molts més esportistes i més possibilitats que aquesta informació arribi al públic. No tenim clar que hi hagi més morts sobtades, a dreta llei n'hi hauria d'haver més, perquè si tens més gent no preparada que fa més esport d'alta intensitat, hi ha més risc; gent que té una artèria coronada tapada però que no li doni problemes en la vida normal i que si es posa a fer esport, és molt probable que faci un infart o fins i tot una mort sobtada.
