Practicar esport sí, però amb responsabilitat. Aquest és el missatge que va sortir ahir de l'Auditori de Girona que es va omplir per seguir la I Jornada Esport i Salut de Diari de Girona on destacats metges, tècnics i esportistes van parlar de les interaccions entre l'esport i salut. Des de la importància de la nutrició en l'augment de la longevitat de les persones del doctor Ivan Ibánez o com arriben de ser necessàries, fins al punt de salvar moltes vides, les proves cardiològiques del seu col·lega Ramon Brugada fins a les rutines d'entrenament d'esportistes com Esther Guerrero, Nan Oliveras i Toti Bes passant per les experiències del preparador físic Jesús Escosa, la fisioterapeuta Beti Ordén o la fundadora de Wikiloc Montserrat Jordi.
I, per tancar la jornada, l'emotiu relat de l'exciclista David Millar explicant el seu ascens a dalt de tot, victòries en etapes del Tour de França i en Mundials de ciclisme amb l'ajuda del dopatge, per acabar caient molt avall amb la sanció de dos anys i la posterior tornada al món professional, ja establert a Girona, com a impulsor d'un nou ciclisme més net. «La meva vida es pot resumir en tres capítols; un primer abans de la sanció, el segon quan vaig tornar a competir i un tercer que és, des de fa uns mesos, que estic tornant a fer un esport i el visc amb les mateixes sensacions de quan era un adolescent i em vaig enamorar del ciclisme», va dir Millar que va encoratjar la gent a fer esport perquè «gaudireu molt més de la vida». La jornada comptava amb el patrocini d'AndBank, Nous tràmits, Urbinium, Oliva Motor Girona i la Universitat de Girona; i la col·laboració de Montepio Girona, Frit Ravich i Genciana.
Metges i tècnics professionals
El doctor del Centre Longevitat Girona i la Clínica Planas de Barcelona, Ivan Ibánez, va ser l'encarregat d'obrir la jornada deixant d'entrada una idea molt clara: «El sedanterisme encara no és considerat una malaltia, però sí que és un desencadenant de nombroses malalties». Ibánez va recordar que l'esperança de vida no ha parat de créixer en els últims anys i que ho continuarà fent fins al punt que, per exemple, el 2050 hi haurà una gens menyspreable quantitat de gent que arribarà a ser centenària. Fer esport i tenir una dieta poc calòrica, a més lògicament de condicionants genètics, són claus per tenir una bona salut durant més anys i en aquesta línia Ivan Ibánez va explicar ahir diferents estudis i proves sobre com avaluar millor el que més o menys li convé menjar a cada persona segons les seves característiques concretes.
Després del doctor Ivan Ibáñez va arribar el torn del segon metge de la jornada, el prestigiós cardiòleg gironí Ramon Brugada, que començant amb l'exemple de Kilian Jornet va parlar de «La febre pel córrer» deixant clar que «el cor d'un esportista d'elit és més gran, més gruix i va més lent que els de la resta el que els converteix en més eficients». Això, però, a parer de Brugada, no eximeix els esportistes d'elit de fer-se proves cardiològiques: «Trobar-se perfecte no vol dir estar perfecte».
En aquesta línia, Brugada va recordar el cas d'un «Iron Man que ens va venir a veure per fer una revisió rutinària i li vam descobrir unes calcificacions a l'aorta» per després anar recordant casos com el d'en Manu que «va patir un infart pujant en bicicleta a Els Àngels després d'anys sense fer esport» o el cas de la nedadora nord-americana Dana Vollmer que, abans dels Jocs Olímpics de Londres, assegurava que «quan corro noto que el cor no em va gaire bé, però prefereixo morir-me nedant abans que no nedar».
La frase de Vollmer és inconcebible per a un Brugada que «la podria entendre en un peix de l'Estany de Banyoles, però no en una noia de 20 anys»; i és que, precisament, el metge gironí fa anys que està treballant en la detecció malalties genètiques que poden provocar la mort sobtada com la que com la «gairebé va fer perdre la vida a en David». Un home de Girona que fa 10 anys havia de disputar un partit de bàsquet de veterans al pavelló de Sant Josep però, com que aquest estava ocupat, van anar al de Fontajau on va patir una aturada cardíaca. Allà, «gairebé un petit miracle» en paraules de Brugada, un dels conserges del pavelló va recordar que «la gent de l'Akasvayu s'havia deixat un maletí metàl·lic blanc». Era un desfibril·lador, que li salvaria la vida a en David, com els molts que, entre d'altres Ramon Brugada, han contribuït a estendre arreu de les comarques gironines en aquest darrere decada en el marc del programa «Girona, territori càrdioprotegit».
Minuts més tard, Ramon Brugada devia quedar prou satisfet en sentir com Jesús Escosa, director esportiu del Bàsquet Girona, explicava que tots els jugadors del club presidit per Marc Gasol fan «una prova cardiològica abans de començar la temporada». Escosa va explicar el treball del club gironí en àrees com prevenció de lesions o sobre l'estat de salut dels jugadors a través de programa «Coach +» de la Gasol Foundation. Escosa va explicar que tots els jugadors passen diferents proves per avaluar la seva predisposició a patir diferents lesions, sobretot de genoll i de turmell, que en cas de donar paràmetres més alts d'un barem establert passen a fer un treball específic de reforç.
Després de Jesús Escosa va arribar el torn de la fisioterapeuta de l'Spar Citylift Girona, Beti Orden, que, parlant sobre la importància de la prevenció i de la recuperació, va fer un símil entre «la hidratació, la nutrició i el descans dels esportistes d'elit» i un «Ferrari al que no li posem la millor benzina o no el tenim guardat en un garatge». Per a Orden, actualment, en «l'esport d'elit el rendiment depèn en un 60% de la preparació física que es pot millorar en una pista, tant factors com velocitat i resistència com la tècnica per fer un tir, mentre que el 40% està relacionat amb aquest altre entrenament silenciós amb factors com hidratació, nutrició i descans que són clau».
Finalment, la gerent i cofundadora de Wikiloc Montserrat Jordi va parlar de les noves tecnologies aplicades en l'esport amb l'exemple de la seva plataforma que actualment ja ha arribat als 11,4 milions de rutes i 4,5 milions d'usuaris registrats a tot el món. «El món online és un gran complement per trobar nous llocs per descobrir i continuar gaudint de les experiències i la llibertat de sentir l'aire a la cara en l'aire lliure».
«El que jo faig no és saludable»
Esther Guerrero vol anar als propers Jocs Olímpics de Tòquio, com ja va anar als darrers a Rio de Janeiro, i per això centra la seva vida en els entrenaments fins a punt que, en paraules seves, soc conscient que «el que jo estic segur que no és saludable perquè poso el meu cos al límit».
En una taula rodona moderada pel Cap d'Esports del Diari de Girona, Jordi Rour
a, la migfondista de Banyoles va compartir punts de vida amb el triatleta d'Olot, Nan Oliveras, que encara entrena més hores que ella, i amb el conegut esquiador i corredor de muntanya gironí Toti Bes que sempre ha combinat l'esport amb la seva feina a la botiga familiar Esports Nabes: «Jo aprofito un temps lliure que tinc al migdia per sortir a fer esport; un dia que estic més nerviós faig sèries, l'altre corro més quilòmetres, un altre a la piscina i si no simplement agafo la bici per anar a fer un vol per Sant Miquel».
Una filosofia de vida, i d'esport, que en el seu moment àlgid, li va donar molt bons resultats esportius però quan «els meus esports van començar a ser una mica més professionalitzats, a mi ja m'havia passat l'arròs com per viure'n». Més joves, Guerrero i, sobretot Nan Oliveras, etremen ara el seu cos al límit. «Què faig si no estic entrenant? Menjo o dormo», va dir Oliveras que s'entrena a Girona amb el mític triatleta i guanyador de l'Iron Man de Hawai, Jan Frodeno, amb l'objectiu de competir aquest any en el Mundial de Mig Iron Man a Niza. La taula rodona amb Guerrero, Bes i Oliveras va acabar per donar pas a la xerrada de David Millar i la seva experiència vital en el ciclisme que va tancar la I Jornada Esport i Salut de Diari de Girona.
