SILVANA VALENZUELA
Treballadora de l'empresa iNET
La batalla diària per la neteja i la desinfecció té també autèntics herois i heroïnes anònims . En aquest cas té rostre, noms i cognoms
La Silvana Valenzuela és una netejadora amb molta experiència en el sector. Tot i que fa poc que treballa a l'empresa iNET demostra dia i dia la seva vàlua, coratge i professionalitat desenvolupant les seves tasques necessàries i imprescindibles en la desinfecció del virus. Si els treballadors en alta exposició al contagi són herois, la Silvana és tota una heroïna. Per combatre el virus s'ha de preparar per a la «batalla», tota preocupació és poca i ja coneguda. Ja ho té assumit com un ritual.
DANIEL ESCUIN I SILVIA ALOS
Treballadors dels serveis de neteja i recollida de residus urbans
"Anava amb la mànega baldejant i la gent sortia a les finestres a aplaudir-nos"
«Les mostres de solidaritat són clarament una pujada d'autoestima per a tots els treballadors que estem col·laborant a tirar aquesta situació endavant. La paraula gràcies s'ha convertit en un èxit». Així s'expressa Daniel Escuin Vico, conductor dels serveis de neteja i recollida de residus urbans a Girona. Davant una situació dificil, diu que cal seguir treballant, seguint, això sí, un protocol de protecció. També surt Silvia Alos Anson, que no pot evitar també l'emoció en recordar les mostres de solidaritat que es troben, com per exemple al barri del Pont Major. «El comandament ens va enviar a mi i a un altre company a desinfectar tot el barri amb la cisterna, i així com passàvem i jo anava amb la mànega baldejant tot el que podia, la gent sortia per les finestres a aplaudir-nos». Treballadors del servei porta a porta al barri de Sant Daniel es van trobar dibuixos d'agraïment al costat desl cubells. Recorden, però, que els ciutadans han de ser més curosos a l'hora de dipositar les deixalles. «Deixen molta brossa fora dels contenidors per no tocar-los i això no ens beneficia en absolut perquè ens estan exposant més a mi i als meus companys».
MANUEL RAMÍREZ ESTEPATreballador dels serveis de neteja i recollida de residus urbans"Estic confinat a casa i només surto per anar a treballar"
Surt a treballar a les nits quan la ciutat està més que solitària. En Manuel Ramírez fa 31 anys que treballa per a l'Ajuntament de Girona i actualment és conductor de nit. Durant el dia viu també confinat a casa i només surt per treballar, totalment protegit amb guants i mascareta. Assegura que ha notat que en alguns barris aquestes setmanes s'està generant més brossa de l'habitual i es mostra també molt emocionat i alhora agraït per les mostres de solidaritat. Molts ciutadans l'han animat i «a alguns companys que fan la recollida porta a porta els han deixat dibuixos donant-los les gràcies per la feina que fem». La seva és totalment una feina de servei a la ciutat i a tota la ciutadania.
RAFAEL GARCIA CAMACHOOperari de la xarxa de distribució d'aigua de Sorea a Calonge
"Ara fem el més urgent, la resta pot esperar"
L'estat d'alarma no ha impedit que molts operaris hagin hagut de continuar sortint al carrer per complir amb la seva feina. És el cas de Rafael Camacho, treballador de la xarxa de distribució d'aigua de Sorea. Equipat amb tot el material de protecció necessari, treballa a la via pública per reparar totes aquelles avaries que s'han de resoldre de manera urgent per assegurar el correcte funcionament d'un servei tan vital com l'aigua. Es fan torns entre els treballadors per evitar al màxim el contacte físic. En Rafael ha hagut de reparar diverses avaries de manera urgent. Un cop superada aquesta crisi sanitària sap que s'hauran de portar a terme altres reparacions. «Ara fem el més urgent i la resta pot esperar».
RAMÓN MORLAPropietari de l'explotació lletera More Holstein, proveïdor de Danone
«Danone ens ha garantit la recollida de la llet, que per a nosaltres és el més important»
La crisi global que estem vivint és un compromís de tots. Danone ha posat en marxa el programa d'Acció Social «Alimentar per Amor», que consta de tres àmbits d'actuació: mesures per garantir el subministrament i la seguretat dels empleats de Danone i els integrants de la cadena alimentària, suport als col·lectius vulnerables i suport a les famílies.
Perquè productes com els de Danone puguin arribar al consumidor final no ens podem oblidar de la primera baula de la cadena: els que tracten la primera matèria. Ramón Morla, propietari de l'explotació lletera More Holstein, segueix al peu del canó al costat dels seus empleats, que continuen acudint dia a dia al seu lloc de treball. Per garantir la seva seguretat han posat guants i gels per desinfectar-se a l'entrada.
L'explotació lletera situada a Bétera és proveïdora de Danone des dels anys 80. El seu propietari afirma que «Danone ens ha garantit la recollida de la llet, que per a nosaltres és el més important». També els ha facilitat màscares per als empleats. El ramader, en la mateixa línia que les mesures adoptades per Danone, s'ha compromès a donar una prima als seus treballadors de 500 euros al març i de 500 a l'abril. «Volia que se sentissin tranquils i emparats per l'empresa», indica.
La granja More Holstein també ha col·laborat amb l'Ajuntament de Bétera i Càritas, i els han subministrat prop d'uns 2.500 quilos de productes, entre arròs, carn, sal, oli, llet i formatge per a persones en situació de vulnerabilitat.
Així mateix, dins del programa «Alimentar per Amor», Danone mantindrà i reforçarà els seus plans d'ajuda social amb la donació d'1.000.000 de iogurts i 180.000 litres d'aigua mineral al mes, així com productes d'alimentació per a nadons. També s'ha sumat a Food4Heroes, per fer arribar a hospitals 70 kits de iogurt líquid i ampolles d'aigua mineral, 200 ampolles més d'aigua mineral a l'Ajuntament de Sant Hilari i 6.880 unitats de nutrició mèdica a hospitals i residències de Madrid. Danone fa 100 anys que està compromesa amb la salut i l'alimentació.
MARTÍ FONTConductor de Transports Municipals del Gironès (TMG)
«Tinc ganes que això tingui un final el més aviat possible»
Reconeix que és una situació angoixant però, amb la mateixa vocació de servei que desenvolupa des de fa més de tres dècades com a conductor dels autobusos urbans a Girona, Martí Font segueix aquests dies posant-se al volant per transportar passatgers que, en la seva majoria, van a treballar, comprar o al metge. Ara els conductors es protegeixen darrere d'unes mampares que s'han adaptat als vehicles i porten també màscares i guants. Destaca que els passatgers són molt disciplinats i prenen precaucions com ara mantenir la distància de seguretat i pugen i baixen per la porta posterior. Desitja i té ganes que això «tingui un final el més aviat possible».
CAROLINA RASCÓN HERNÁNDoctora i infermera especialista en pediatria
«No ens podíem quedar a casa, mirant a les notícies com es moren les persones o estan en situació crítica i no fer res»
La doctora Carolina Rascón Hernán és infermera especialista en pediatria i doctora per la Universitat de Girona, té un contracte a temps complet a la universitat com a investigadora ordinària, i en condicions normals no podria fer assistència però amb el decret d'alerta s'ha aixecat la incompatibilitat i, per aquest motiu, de forma voluntària, s'ha incorporat amb l'equip de Palafrugell Gent Gran, on s'ha muntat una unitat covid-19 per assistir les persones infectades. Fa torns de 12 hores en dies alterns.
«Els primer dies fèiem fins a més de 13 hores per poder deixar la situació el millor possible per al torn de nit. Ara, després de 20 dies, continuem treballant amb molta càrrega assistencial però amb una sensació de més control de la situació». Un testimoni colpidor del que és la seva feina: «He parlat amb les meves estudiants i les que estan treballant ho fan pel mateix convenciment que jo: la necessitat d'ajudar en aquesta emergència sanitària reclama que totes estiguem allà, no ens podíem quedar a casa, mirant a les notícies com es moren les persones o estan en situació crítica i no fer res. Jo plorava a casa amagada perquè la meva família no em veiés».
La doctora Rascón ha viscut situacions límit en els seus 17 anys de carrera però el covid-19 ho ha desbordat tot. I el futur? «És evident que es necessiten recursos, més inversions, no només material sinó també millorar les condicions laborals dels professionals, perquè sols amb les nostres mans nues no podem fer que sobrevisquin les persones i que desaparegui el covid-19 o altres virus que segur vindran, caldrà estar preparats».
CRISTIAN COLONTècnic especialitzat de l'empresa Válida sin barreras«Ara més que mai hem d'estar al seu costat; confinar no és oblidar»
Des del seu lloc de treball a l'empresa Válida sin Barreras, especialitzada en la instal·lació de salvaescales, plataformes i elevadors verticals, aquests dies té contacte amb persones amb mobilitat reduïda, gent gran i persones que viuen soles que «no podem oblidar en aquests moments de confinament». Colon garanteix el servei a persones que aquestes setmanes necessiten una reparació urgent de les seves cadires o plataformes.
«Són moments difícils i, siguin o no clients, procurem ajudar les persones més necessitades en tot allò que estigui a les nostres mans», afirma. Té molt clar que «ara més que mai hem d'estar al seu costat i donar-los el màxim suport. Sabem que moltes d'aquestes persones grans viuen soles, algunes no tenen família i sense aquesta cadira o plataforma seria impossible dur a terme una vida normal dins de casa». Pren totes les mesures de protecció i està sorprès de les mostres de solidaritat que es troba», i afegeix que «confinar no és oblidar».
SUSANNA JIMÉNEZ ROMERODirectora de l'oficina Store 8133-La Creu de Girona«Certament s'ha intensificat la utilització dels canals digitals durant aquest període»
CaixaBank prioritza la seguretat tant dels seus treballadors com dels clients, per això ha adoptat tota una sèrie de mesures per garantir la salut de tots. La directora de l'oficina Store 8133-La Creu de Girona, Susanna Jiménez, explica que «ens han donat tota una sèrie de facilitats per poder garantir la continuïtat de la nostra tasca: des de la llibertat de poder implantar torns de treball físicament a les nostres oficines, fins a habilitar el teletreball i facilitar la conciliació familiar amb aquells companys que per necessitats organitzatives o per pertànyer a col·lectius de risc no poden assistir presencialment al lloc de treball».
Durant el confinament s'ha notat evidentment la utilització dels canals digitals. Entre les demandes dels clients hi ha bàsicament canvi de llibreta, lliurament de pin per operar pel caixer, recollida de targetes de clients que no volen que els les enviem al domicili... I sobretot ajuda contínua per realitzar operacions a través dels nostres caixers, ja que molts clients, sobretot els de major edat, no els utilitzaven.
Així com la contractació del nostre servei CaixabankNow de forma remota», comenta Jiménez. Molts autònoms i empreses s'han dirigit també a l'entitat per demanar les línies ICO. La directora destaca igualment que aquests dies s'estan trobant «amb la necessitat d'estar al costat dels nostres clients davant la incertesa que tenen envers els seus estalvis degut a les fluctuacions dels mercats financers. I què passa amb la gent gran més acostumada a fer les operacions de forma presencial? Doncs se'ls ajuda.
«Ho fan de diverses maneres: alguns estan aprenent a operar a través dels canals digitals amb la nostra ajuda telefònica. Altres han reduït molt la seva operativa pel que fa a la retirada d'efectiu recurrent, englobant aquesta operativa en una sola operació al mes. D'altres, les gestions les realitzen a través dels seus familiars directes que tenen autoritzats i habilitats per operar en autoservei. I finalment, tenim el col·lectiu que es persona a l'oficina amb cita prèvia», afirma Susanna Jiménez.
LÍDIA ORRATreballadora social de l'Ajuntament de Girona - Directora del Servei Bàsic d'Atenció Social Ter«La soliddaritat està sostenint situacions particulars»
L'atenció social a les persones més necessitades és clau en la societat i s'accentua en moments de crisi com l'actual. Lídia Orra té al seu davant la responsabilitat de cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació o fer front al lloguer de persones i famílies que no disposen d'ingressos o s'han vist reduïts. Segons les dades facilitades, des dels serveis socials bàsics s'atenen 270 persones per dia en aquest estat d'alarma.
Pel que fa als ajuts econòmics lligats a l'alimentació d'urgència, des del 14 de març s'han tramitat 343 ajuts. La llista d'actuacions és molt llarga i inclou també l'atenció de la gent sense llar.
Al pavelló de Palau s'atenen 80 persones al dia i s'està fent un suport a 29 joves sense llar acolits a l'alberg de Girona. Orra destaca que «la solidaritat està sostenint situacions particulars i que hi ha força recolzament mutu».
AMANDA CONQuímica de l'Empresa Mixta Aigües de la Costa Brava
«Soc totalment optimista i tinc l'esperança que tot tornarà a ser com abans»
A tots ens agrada anar a la platja a l'estiu i trobar una aigua neta. Perquè això sigui possible s'ha de garantir un correcte tractament de les aigües residuals. Al darrere hi ha la feina de persones com l'Amanda Con, que treballa a les estacions depuradores d'aigües residuals de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar. Aquests dies les mesures de protecció són més importants que mai. Ella s'encarrega d'organitzar les tasques diàries dels operaris per assegurar el correcte funcionament de les instal·lacions. S'han fet torns per no coincidir els treballadors, s'ha posat en marxa un pla de contingència per complir amb la higiene i evitar els contactes físics. Con es mostra optimista i amb l'esperança que tot sigui com abans i es puguin obrir les instal·lacions novament per exemple per a les visites d'escoles.
SARA RIUMALLÓTasques de front oficce-protocol-acompanyament a les famílies i cerimònies de comiat de Mémora«Les circumstàncies són tan excepcionals per a les famílies que tot detall nostre és molt agraït i rellevant»
Moltes famílies s'han trobat que com a conseqüència del protocol sanitari activat no s'han pogut acomiadar dels seus estimats de la manera que haguessin volgut. Les restriccions són màximes. No es poden fer vetlles i les cerimònies han quedat reduïdes únicament a la presència de tres persones. Això fa que es visquin situacions doloroses i delicades, Sara Riumalló que forma part de l'equip de protocol de Mémora, hi és present per prestar ajuda.
«Sobretot, ara mateix donem prioritat al dol, oferint solucions per més endavant i organitzant les futures cerimònies amb les famílies. També oferim portar les urnes a domicili, per evitar que les famílies s'hagin de desplaçar i fem arribar les notes de condolècia que ens arriben amb posterioritat de l'enterrament a través de la nostra pàgina web», explica. Sap perfectament el que ara les famílies necessiten «suport i sobretot poder transmetre per part nostra que no tot acaba aquí, sinó que podran fer un comiat digne més endavant. Aixó els dona tranquilitat». Les cerimònies es realitzen en la més estricta intimitat, breus i en espais oberts, per poder complir sempre amb la normativa de sanitat establerta.
«Ens solidaritzem al màxim amb les famílies i també sentim el seu escalf, crec que les circumstàncies d'ara són tan excepcionals per a les famílies, que tot detall per part nostra és molt agraït i rellevant», comenta. Sara Riumalló sap perfectament que aquella frase que diu que la vida continua adquireix ara més significat que mai i té clar que en aquests moments cal donar un missatge d'esperança. «No serà un camí fàcil, però tots desitgem tornar a la normalitat. I espero que aquestes circumstàncies que estem vivint ens ensenyin a tots a veure el món i les relacions personals de manera diferent».
KATY FERNÁNDEZResponsable de Grup Via a Berga«Tenim més feina que mai; és una satisfacció poder donar servei als clients»
La reducció del trànsit a les carreteres és notori, però els transportistes continuen sent-hi perquè són essencials. Furgonetes i camions traslladen mercaderies i paquets per a empreses i particulars.
«Els transportistes som un sector essencial i tenim més feina que mai. És una satisfacció poder donar servei als clients que compren per Internet i que esperen que els arribi el paquet a casa». Katy Fernández i el seu equip són professionals que estan al servei de la ciutadania per ajudar-los, per portar-los els paquets a casa, i fer-ho amb mesures de protecció estrictes. «Els guants i la mascareta són imprescindibles per evitar contagis de la Covid-19. Ara ja formen part del dia a dia de molta gent, també dels transportistes, que estan en contacte amb molta gent». Tenen molt present la higiene i la distància de seguretat a l'hora d'entregar els paquets, i han adoptat un nou protocol: «El transportista truca al timbre i demana el nom i DNI de la persona, l'anota sobre el paquet i fa una fotografia per deixar constància de l'entrega. D'aquesta manera, s'evita que el destinatari hagi de posar el DNI i signar a la PDA (ordinador de mà)». Furgonetes plenes de paquets surten cada dia de Grup Via, que prioritza l'entrega de material a farmàcies, hospitals i residències: «També fem aquests serveis, i aquests són urgents».
OLAYA RAISSFarmacèutica de Barcelona«Es nota el nerviosisme de la gent; tothom ve a preguntar pel nivell de gravetat de la crisi»
Aquesta farmacèutica està al peu del canó atenent persones que requereixen medicació durant la crisi del coronavirus.
La farmacèutica Olaya Raiss (Barcelona, ??1992) percep molt la «histèria» dels clients de la seva farmàcia; «clients que es posen violents quan els dius que no pots oferir-los el que et demanen perquè no ho tens». De vegades, reflexiona Raiss, tampoc ells, els treballadors essencials de les farmàcies, tenen respostes. «Tu saps el que saps», remarca.
Abans, els clients es repartien al llarg del dia, però ara s'agrupen tots al matí. «Es nota el nerviosisme de la gent; tothom que ve em pregunta pel nivell de gravetat de la crisi».
Quins són els medicaments més venuts? «Paracetamol, ventolín i ibuprofèn». Sobre la responsabilitat de les professions essencials com la seva, Raiss afirma que l'assumeix però al mateix temps reclama més mitjans per als qui estan en primera línia, especialment pel que fa a les proves de detecció (PCR).
«He tingut algun company de baixa sense saber si tenia el virus o no, i aquesta incertesa ens repercuteix a tots. Crec que s'haurien d'haver fet diagnòstics més àgils per als que ens dediquem a això; crec que els poders públics haurien d'haver facilitat més recursos: no pot ser que vinguin metges a comprar-nos mascaretes», conclou la farmacèutica.
ALICIA REYPresidenta del Col·legi d'Infermers/es de Girona«M'ha impactat la dedicació absoluta dels nostres professionals per davant de la seva vida»
El seu col·lectiu ha viscut molts canvis de cop; alguns d’inimaginables; no hi ha aplaudiment prou gran per agrair la seva feina
Els seus ulls han vist aquests dies un panorama quasi inimaginable: el sistema sanitari col·lapsat, entrades massives de pacients per urgències, manca de llits i material... i tot i així la seva lluita no ha defallit en cap moment. La seva fortalesa ha servit per aguantar situacions realments colpidores. «Hem tingut sentiments contradictoris, cada vida per nosaltres sempre és important i hem lluitat molt pels pacients que han patit més, els que han arribat a les UCIs. Si s'han recuperat hem tingut una gran felicitat però per desgràcia no tots han pogut superar la malaltia i en aquests casos ho estem vivint com una gran pèrdua», explica Rey. I davant l’adversitat? Doncs la superació. La manca de material per exemple ha fet que el personal sanitari s’hagi hagut de reinventar i trobar solucions alternatives. El sector de la infermeria ja venia, però, d’una situació complicada per les retallades, però aquest és un personal a prova de ferro. Alicia Rey es mostra impactada per «la dedicació absoluta dels nostres professionals per davant de la seva vida personal». I si hem de treure alguna lliçó ho té clar: «La vida és efímera, sovint ens capfiquem per coses o situacions que no tenen tanta importància i una pandèma ens ha fet replantejar la nostra manera de viure».
HELENA GINÉSFisioterapeuta en una residència de persones grans«Em sento especialment responsable per treballar amb gent gran»
Aquesta fisioterapeuta dona suport en el dia a dia d'aquesta dura crisi sanitària a persones grans dependents en una residència de Barcelona.
El coronavirus ha canviat radicalment la vida d'Helena Ginés (Sant Adrià de Besòs, 1992), a qui els estralls de la pandèmia han obligat a canviar sobtadament de perfil professional a la seva residència.
Si en circumstàncies habituals treballa com a fisioterapeuta atenent gent gran amb problemes de mobilitat articular, ara fa una tasca més essencial: tenir cura de les persones dependents, caminar amb elles, donar-los suport en els menjars. «De vegades em sento limitada i frustrada, però el simple fet d'ajudar en el que pugui ja em fa sentir bé».
Ginés diu que se sent «especialment responsable per treballar amb gent gran». És per això que, en lloc d'utilitzar el transport públic, com feia abans, des que es va activar l'estat d'alarma opta per caminar 35 minuts fins a la feina «per minimitzar i evitar al màxim la possibilitat de contagiar els ancians» .
El punt positiu, es consola, és que «l'equip de treballadors estem molt units perquè els residents estiguin bé». No obstant això, reconeix la fisioterapeuta, «no puc deixar de preocupar-me per l'aïllament social que poden sentir les persones a la residència».
DAVID FERNÁNDEZBomber de la Generalitat«Som persones d'acció; per això estar pseudoconfinats al parc mentre no fem serveis també és dur »
Aquest bomber amb persones de risc en el seu entorn assumeix amb responsabilitat la tasca essencial del cos durant la pandèmia.
Durant el coronavirus, el bomber David Fernández (Tarragona, 1973), que treballa al parc de Cornellà de Llobregat, es veu obligat a ser «especialment exquisit» en la presa de precaucions pel personal de risc que té al seu voltant. «Són dies d'impotència i tristesa per no poder assumir reptes col·lectius», considera.
Fernández assumeix amb responsabilitat la tasca essencial del cos. «Som persones d'acció, per això estar pseudoconfinats al parc de bombers mentre no fem serveis també és dur», reconeix el bomber, que apunta a una «frenada important» en els serveis urgents del cos durant el confinament.
Encara que diu que no vol promoure un discurs pessimista, aquest bomber admet que se sent preocupat pels efectes que la crisi deixarà en el cos de bombers, «habitualment ja amb falta d'inversió», i en l'economia en general.
Fotografies: Álvaro Monge, Manu Mitru, Martí Fradera, Óscar Bayona, Mirea Arso i arxius particulars.
