El 32% dels gossos abandonats de més de vuit anys, malalts o amb un «físic poc atractiu» no arriben a ser adoptats i acaben morint en els refugis, segons dades recollides per la Lliga Protectora d'Animals i Plantes de Barcelona. Aquest centre, situat a l'avinguda Tibidabo de la capital catalana, ha potenciat les adopcions de gossos de perfil «poc adoptable» amb la campanya Ells també esperen, i de les 49 mascotes d'aquestes característiques que han participat, 11 segueixen en el refugi dos anys després.

L'encarregat del refugi, Enric Solé, va explicar que, tot i que s'aconsegueixen moltes adopcions de gossos i gats, «alguns queden sistemàticament al marge», ja sigui perquè mostren por o desconfiança, o perquè el seu físic o malalties no els fan atractius per a molts adoptants.

Han detectat que els gossos amb estades més llargues són els poregosos, que necessiten crear un vincle i un entorn més tranquil que la ciutat; els catalogats com a gos potencialment perillós (PPP); els que tenen problemes de conducta -sovint per la mala socialització d'amos anteriors- i els de rescats, que en haver viscut circumstàncies complexes tenen dificultats per relacionar-se.

«Acostumen a entrar amb desconfiança cap a la gent que no coneixen, encara que en el refugi milloren la seva conducta gràcies a l'atenció de cuidadors i voluntaris», va apuntar Solé, que va afegir que com més temps passen en el refugi, més complicada resulta la seva adopció.

En el cas dels gats, l'estadística s'eleva perquè comencen a deixar de ser «atractius per als adoptants» a partir dels tres o quatre anys, la qual cosa porta a elevar l'estadística del nombre de felins que no aconsegueix entrar a una llar. «La majoria dels gats que ha passat la seva vida en una llar i de sobte es veuen a la protectora, solen caure en depressió, deixen de menjar i tenen un alt risc de deixar-se morir de pena», va explicar el responsable del refugi, que ha destacat que en aquests casos és prioritari trobar-los una família al més aviat possible.