La seva passió per la música l'ha acompanyat des de ben petita. Ara, després d'haver format part de diferents bandes, està treballant en el seu tercer disc en solitari. Judit Neddermann, amb només 26 anys, ja ha compartit escenari amb Joan Manuel Serrat o Clara Peya.

Què podrà veure el públic en el concert que durà a terme a la plaça de Sant Feliu de Girona?

Serà un concert molt especial perquè serà la penúltima actuació de la gira del meu segon disc. Qui coneix la meva música ja es pot imaginar que serà un concert molt emocional i íntim on s'interpretaran cançons del segon disc i també del primer. Em fa pena acabar la gira d'aquest àlbum perquè m'ha fet aprendre molt i he viscut moltes coses, però a la vegada em ve molt de gust anar-lo despedint perquè ja estic preparant el tercer disc.

Ha vingut en diferents ocasions a Girona, què s'emporta del públic gironí?

Sempre que he vingut, hi he estat molt a gust. Sempre he marxat amb la sensació que a la gent de Girona li agrada especialment la meva música. No sé perquè em passa això just a Girona... potser és perquè realment el públic d'aquí ha connectat molt bé amb el que faig.

És cantant i a la vegada compositora de la seva pròpia música. En què s'inspira a l'hora de compondre?

En l'amor. Ja sigui l'amor familiar, l'amor a la parella o l'amor a la terra. Tot això em mou molts sentiments i acabo fent cançons per anar-ho curant tot a dins meu. Per altra banda, m'agrada molt posar música a poemes que m'han inspirat.

En el nou disc que està gravant continua amb aquesta dinàmica?

No, en el tercer disc m'he posat més reivindicativa.

Potser pel moment polític que estem vivint ara...

Sí, el nou disc incorporarà una cançó que va contra la impunitat policial. Fins ara feia cançons que parlaven dels meus sentiments. Ara, en aquest tercer àlbum, miraré més cap enfora, cap al que passa al meu voltant. Hi haurà una altra cançó que parlarà de com estem tractant el planeta.

Canviarà també la sonoritat?

Una mica. Estem treballant aquest disc de forma diferent, més minuciosament. Tindrà més pop que els altres àlbums, però l'essència musical serà la mateixa. Segueixo buscant aquesta barreja d'estils. Hi haurà gent que li seguira recordant a la música brasilera, a música del món, al folk...

En el segon disc canta en català, castellà, portugués i euskera. Repetirà l'experiència?

En aquesta ocasió hi haurà cançons en castellà i portugués. Sempre he escoltat música brasilera, m'agrada molt el Brasil com a país i sempre que hi he anat m'he sentit una mica com a casa. M'agrada molt la sonoritat del portugués igual que la del català. Encara que no entenguis la lletra, la sonoritat és molt bonica.

Ve de família de músics, el seu destí ja estava escrit des de ben petita que seria dedicar-se al món de la música?

Sempre ho he tingut molt clar. Quan estava a batxillerat i havia d'escollir una carrera, vaig tenir clar que volia fer un grau superior de música. De fet pensava, «quina alegria acabar el batxillerat i poder fer música cada dia» perquè és el que més m'omple i el que em fa més feliç. A més, no tenia por de no poder-m'hi dedicar, sinó que tenia molta confiança en mi mateixa i a casa meva me'n van donar molta. Tinc la sensació que el que sóc i tot el que he aprés és gràcies a la música.

S'imaginava en aquell moment cantar un dia en el Palau Sant Jordi amb Joan Manuel Serrat?

Això no m'ho podia imaginar per res! Me'n recordo que estava molt nerviosa perquè havia de cantar una estrofa del Mediterraneo amb la resta d'artistes al concert en favor de les persones refugiades. De cop em van venir a buscar perquè la Sílvia Perez Cruz estava malalta i volien que la substituis en el duet que havia de fer amb Serrat per cantar Plany al Mar. No sabia la lletra de la cançó i vaig dubtar en dir que sí. Vaig veure, però, que una oportunitat com aquella no la podia deixar escapar.

I sobre l'escenari què va sentir?

La vista era impressionant. No només per veure a Serrat a un metre cantant amb mi sinó per la vista del Palau Sant Jordi, amb tanta gent unida per una causa que encara és vigent i que no s'està fent res. Va ser molt emocionant.

En la seva trajectoria ha treballat en molts projectes i bandes. Ara també en solitari. Quina vessant prefereix?

Estic molt satisfeta amb el meu projecte en solitari perquè tinc la sensació que tinc un espai per dir el que necessito dir al món. I això em fa molt feliç. Mantinc el meu lloc com a cantant amb els The Gramophone Allstars Big Band i amb ells ara acabem de treure un disc. M'agrada molt formar part de la banda perquè gaudeixo amb la música que fem. Música negra, jamaicana...Tocar amb ells és una onada d'aire fred.

Quins artistes té Judit Neddermann en la seva llista de reproducció?

Jorge Drexler, Mayra Andrade, Silvia Rodríguez, Sílvia Pérez Cruz, Caetano Veloso o artistes americans com Beyoncé.