Llums apagats, carrers a les fosques, estranyes criatures increpant els vianants de Girona i, de cop i volta, la ciutat s´encén amb les guspires dels Diables de l´Onyar. Des de fa exactament 30 anys, els espectacles de la colla gironina il·luminen les Fires i Festes de Sant Narcís. Una efemèride que no passarà desapercebuda aquest any a les festes, on la colla tindrà un paper destacat inaugurant la Festa Major amb el pregó i oferint, el dissabte 27 d´octubre, un correfoc que rememorarà l´extensa trajectòria dels Diables.
L'entitat gironina va néixer el 1988 arran de la inquietud d´una quinzena de naturalistes per organitzar un correfoc a Girona i, a la vegada, denunciar a través d´aquest espectacle el mal estat en què es trobava el riu Onyar. «D´aquí el nom de la colla», explica Ferran Casaponsa, membre actual dels Diables de l´Onyar.
Per fer realitat el primer correfoc a Girona, el grup va comptar amb l´ajuda de Tripijoc, l´entitat cultural pionera a la ciutat en la introducció del foc dins d´un espectacle. Nascuda el 1978, aquesta agrupació gironina es dedicava a organitzar cercaviles, conferències i xerrades de divulgació cultural i espectacles teatrals.
Aquesta connexió de la colla amb Tripijoc ha caracteritzat i identificat les actuacions dels Diables de l´Onyar. «Més que fer un correfoc, nosaltres fem un espectacle teatral amb foc. Dediquem moltes hores a crear el guió dels nostres números perquè tinguin un argument», explica Casaponsa.
El principal fil conductor dels xous són les bèsties, les figures de foc que formen part de la indumentaria de la colla. El grup va néixer sortint del riu Onyar, és per aquest motiu que les primes bèsties que es van confeccionar eren diferents animals marins: mantes, petxines, la Cargolina i eriçons de mar. Totes elles fetes de fibra de vidre.
Al llarg de la trajectòria dels Diables de l´Onyar, aquestes bèsties han anat evolucionant deixant enrere el riu. «Fa uns 15 anys, la colla va començar a treballar amb la canya com a material de fabricació de les noves bèsties: els espermatozous i el bou», explica Casaponsa. La tribu dels Diables de l´Onyar va seguir evolucionant amb un nou material: el ferro. La colla va començar a crear a partir del 2010 noves figures a partir d´aquest material. D´aquest procés van sorgir les rodes.
«Encara conservem algunes de les primeres bèsties que vam fabricar. Aquestes, però, només les treiem en correfocs especials com serà el d´aquestes Fires de Girona, que celebrem els 30 anys de la colla», explica Xevi Escatllar, membre veterà dels Diables de l´Onyar.
En els últims anys, la colla ha optat per crear figures que segueixen la forma del cos humà. És el cas dels homes mistos (uns cascs de moto del qual surten diferents punxes carregades de foc), ales i cues de foc o rodes lligades al cos que van girant. Per confeccionar aquesta indrumentària han utilitzat diferents materials però li han donat un pes imporant al ferro. És el cas d´Hidra, una bèstia de ferro que té set caps amb diferents cercles concèntrics que giren en sentits contraris impulsats per la pirotècnia.
L´evolució dels Diables de l´Onyar també s´explica a través dels membres que han anat formant part la colla. Els primers diables, relacionats amb el món ecologista i naturalista, buscaven amb els seus espectacles denunciar l´estat del riu, mentre que després els van seguir una generació més punk. Ara, la major part dels membres formen part del món del lleure i associactiu.
Una cinquantena de persones configuren la colla dels Diables de l´Onyar. «Hem tingut moments díficils on només erem 20 persones i la colla ha estat a punt de desaparèixer», explica Escatllar. «Sempre, però, s´ha aconseguit fer el correfoc de Girona», afegeix.
Els espectacles dels Diables de l’Onyar han recorregut les places i carrers de més enllà de Girona i Catalunya. «Hem actuat a Cuba, Finlàndia, Itàlia (Calitri), França (París, Elna, Banyuls i Albi) i també per diferents zones d’Espanya com són les Festes del Pilar de Saragossa», expliquen.
«Fa dos anys vam anar a la ciutat de Calitri, a Nàpols», explica en Ferran Casaponsa. Tot va començar el 2015 quan el cantant Venice Capossela va venir a actuar a l’Auditori de Girona. Aprofitant la visita va anar a veure el Correfoc dels Diables de l’Onyar i «va quedar enamorat de nosaltres», relata Casaponsa. L’artista va convidar la colla a dansar Il ballo di San Vito en el fi de festa de la seva actuació a l’Auditori de Girona per Temporada Alta (a l’octubre del 2015). I li va agradar tant com va quedar el muntatge que els va convidar al Festival que organitza Capossela en el seu poble, a Calitri. «Vam fer 24 hores d’autobús per poder-hi anar, carregats amb tota la nostra pirotècnia. Va ser una autèntica experiència. El públic va al·lucinar amb la nostra actuació perquè desconeixien aquest tipus d’espectacles. La gent s’atrevia i es posava sota les guspires», relata.
La Catalunya Nord és també un lloc habitual on assisteixen els Diables de l’Onyar, i altres colles del territori català. Es tracta d’una zona on els correfocs estan considerats com una tradició cultural i tenen una gran acceptació. «Els correfocs a França es fan amb tanques i un cordó polical bastant important per evitar que la gent es fiqui sota les guspires dels Diables. És més un espectacle visual que un correfoc com l’entenem aquí, on la gent participa en el xou», explica en Xevi Escatllar. «A França som considerats com uns artistes que fan un espectacle d’arts escèniques», afegeix.
L’afició pels correfocs arriba fins a Saragossa, on la colla gironina va descobrir que allà existia un grup de Diables quan van anar a actuar per les Festes del Pilar.
La colla dels Diables de l’Onyar, que funciona de forma assembleària, està formada per una quinzena de comissions (l’àrea creativa, el taller, el càtering, els nous projectes, etc) que es reuneixen un cop al mes. Actualment el president de la colla és Anton Olmos. L’entitat prepara els seus espectacles, des del 2002, al local de Mas Abella. La banda de percussió es troba cada divendres al local per assajar. I la colla en si no té un funcionament tan regular, però tres dies per setmana el local acostuma a estar obert amb gent fent feina. «I quan s’acosten les Fires de Girona, l’activitat és frenètica i pràcticament vivim al local. El mateix passa a l’abril, quan preparem el nou espectacle de la temporada», explica en Ferran Casaponsa.
Els Diables de l’Onyar comencen temporada al maig, amb la Festa Major de Celrà, i tanquen temporada per les Fires de Girona. «Tot i que en els darrers anys també anem al gener a fer un correfoc a Llançà», afegeixen. El seus espectacles es poden veure també a Llagostera, Banyuls (França), Vidreres i les Planes d’Hostoles, a banda de les col·laboracions que fan amb altres colles.
Un dels altres aspectes caracterísitcs dels espectacles dels Diables és la música. «No entenem el correfoc sense música», apunta Casaponsa. La colla compta amb una banda de percussió i, des de fa tres anys, a l’espectacle final han incorporat un equip que punxa música en directe. És la banda de percussió l’encarregada d’obrir el recorregut del correfoc. Per a l’actuació de Girona comptaran, a més, amb la participació de la banda de percussió de les Gàrgoles de Foc de Banyoles, que tancarà la cercavila. També estan convidats els diables dels Senyors del Foc de Castelló, del Pim Pam Foc d’Olot i dels Guillables de Sant Hilari.
I per segon any consecutiu, els més petits també encendran Girona en el correfoc infantil del dissabte 3 de novembre. Es tracta dels Trons de l’Onyar, que es van presentar oficialment a les Fires de Girona del 2017, quan eren 15 nens. Ara, arriben a la Festa Major de la ciutat sent un grup format per una quarantena de diablets. «Encara no ens acabem de creure l’èxit que ha tingut el grup. Ells són el futur dels Diables de l’Onyar», conclouen.
L’origen del correfoc: una activitat pròpia de Catalunya
El correfoc és una activitat cultural pròpia de Catalunya, però també s’ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord. El seu origen és molt confús, però segons s’explica entre els diables hi ha dues tradicions que podrien haver donat lloc a aquest espectacle. Per una banda, el correfoc tindria un origen pagà: el culte al foc. Als pobles hi havia la tradició de fer processons amb torxes enceses, el sentit de les quals era la purificació de l'aire i l'escalfor solar perquè les llavors germinessin i les collites siguessin abundants.
El correfoc també podria tenir un origen cristià: el Ball dels Diables. A les Festes Populars de l’Edat Mitjana apareixia una persona vestida de diable que feia versots, és a dir, increpava diferents personalitats del poble a través de la rima. «La unió d’aquestes dues tradicions que s’han desenvolupat al nostre territori és el que ha donat origen al correfoc tradicional», expliquen els Diables de l’Onyar.
Una colla internacional
El foc dels Diables de l’Onyar fins i tot ha creuat l’oceà Atlàntic per realitzar un espectacle a la ciutat cubana de Nueva Gerona. «Per un conveni de col·laboració d’agermanament entre Girona i Nueva Gerona vam acabar a Cuba fent una mena de correfoc», explica Xevi Escatllar, un dels vint diables que va poder gaudir d’aquesta experiència fa uns 18 anys. «A l’avió no podíem portar pirotècnia i ens van dir des de Cuba que ens la facilitarien, però no va ser així. En comptes d’escupir aigua de foc vam haver d’escupir gasoil, que també utilitzàvem per fer dibuixos al terra. Va ser un espectacle sense petards i amb antorxes», relata Escatllar. «Ens vam fer molt amb la gent d’allà malgrat que el règim ens tenia sempre controlats», conclou. La colla també ha actuat a Finlàndia, Itàlia (Calitri) i França (París, Elna, Banyuls i Albi), entre d’altres.
Les bèsties de foc dels Diables
Els espectacles dels Diables de l’Onyar giren entorn a les seves bèsties, les figures de foc. El grup va néixer sortint del riu, per tant les primers figures que van fabricar eren diferents animals marins com l’eriçó de mar (imatge 3). Al llarg de la trajectòria dels Diables, aquestes bèsties van anar evolucionant deixant enrere el riu. D’aquí van sorgir figures com els espermatozous o el bou. La tribu va seguir evolucionant amb les figures de ferro. Els Diables de l’Onyar van començar a crear noves figures a partir d’aquest material. D’aquí van sortir les rodes, una de les figures típiques de la colla.
I els últims anys, els Diables de l’Onyar han optat per crear figures que segueixen la forma del cos humà. És el cas de l’exoesquelet.
Una altra de les figures més significatives de la colla és la Cargolina (una barreja de cargol de mar i gamba) que des de fa més de 25 anys surt en cada correfoc dels Diables de l’Onyar. «L’hem reparat mil cops, però la portem a tot arreu. És una de les bèsties més impactants i il·lustratives de la colla», expliquen.
El correfoc de Girona
Nombre de petards: +1.000
Nombre de bèsties : 30
Diables participants: 140
