Per tal de reduir l'efecte hivernacle, la Unió Europea va redactar la directiva 2010/31, en què parla dels edificis de consum d'energia quasi nul (nZEB, Nearly Zero Energy Building) i que obliga al fet que a partir del 31 de desembre de 2018 tots els edificis propietats de les Administracions Públiques i per als privats a partir del 31 de desembre de 2020 compleixin aquesta condició.
Es defineixen aquest tipus d'edificis aquells que tenen un nivell d'eficiència energètica molt alt (lletra A) i que, per tant, garanteix un nivell de consum d'energia molt baix. La demanda energètica que calgui aportar serà majoritàriament de fonts renovables in situ o de l'entorn proper.
La implementació d'aquesta directiva representa un repte molt important tant per l'enginyeria com per l'arquitectura ja que els dissenys i sistemes tradicionals han d'anar evolucionant tecnològicament cap un model en què s'han de tenir en compte a banda del disseny estètic i el programa funcional, el seu nivell d'eficiència energètica per assolir una despesa energètica molt baixa.
Un exemple d'edifici d'aquest tipus el tenim a Olot, on hi ha el que fou el primer edifici de l'estat espanyol autosuficient energèticament al 100%, amb els paràmetres nZEB. És l'anomenat Espai Zero, de l'empresa Wattia Innova SL, en què tal com s'explica «va néixer de la voluntat de crear una seu energèticament autosuficient. Pretén demostrar com amb l'aplicació d'un seguit de mesures d'estalvi energètic, fonts renovables eficients i un sistema d'automatització que ho gestioni correctament es pot arribar al consum energètic de balanç energètic zero».
L'orientació, l'aïllament, la captació solar, els tancaments amb perfils amb trencament del pont tèrmic, l'envidriament triple amb doble càmera amb argó i baixa emissivitat, la il·luminació natural, la distribució d'àrees de treball per aprofitament solar, la ventilació creuada automàtica, l'automatització i control, el sistema de geotèrmia, les piles d'aigua, el terra radiant, el sostre refrescant, el pou canadenc, xemeneia solar, panell solar, plaques solars fotovoltaiques, bateries elèctriques per l'acumulació d'energia elèctrica, vidre amb cèl·lules fotovoltaiques, protecció solar exterior, ventilació natural exterior, servidors eficients, il·luminació led, il·luminació regulada segons aportació exterior, il·luminació amb sensors de presència i moviment, tarificació elèctrica indexada, programes de mesura i control... Són alguns dels paràmetres emprats en el seu disseny, i per descomptat que cal tenir en compte per redactar els futurs projectes, tant per enginyers com per arquitectes.
L'enginyeria és cabdal per assolir l'objectiu de construir edificis, de tota mena, per donar compliment a l'obligació establerta a la directiva, que en definitiva representa el futur de la preservació del medi ambient i una part de la sostenibilitat del planeta.
