La lluita en què es troba immersa la indústria de l´automoció en la recerca de noves solucions més eficients i netes ha situat l´electricitat en un paper absolutament protagonista. No obstant això, hi ha vida més enllà de l´energia elèctrica en la indústria del motor. I el gas natural vehicular és una clara prova d´aqueat fet.

Els combustibles derivats del gas natural no són precisament el més nou que ha aparegut en el panorama de la mobilitat. El gas natural en els seus estats liquat (GNL) i comprimit (GNC), són vells coneguts, especialment en el segment del transport professional, tant de passatgers com de mercaderies. La irrupció de l´electricitat, no ha fet cap altra cosa que rellançar una tecnologia que sempre s´ha caracteritzat pels seus destacats dots d´eficiència i economia de consum però que, fins ara, no ha arribat a consolidar-se tant per falta d´informació com d´una adequada xarxa de distribució. Cal que comenci a canviar alguna cosa.

El sector del transport, sense ser aliè a les tendències d´electrificació que predominen en el sector, ha deixat clara la seva aposta pel gas. Tant el GNC com el GNL s´han convertit en una alternativa als combustibles fòssils tradicionals, fins i tot en les flotes de vehicles de llarga distància. El ministeri de Transport i Infraestructura Digital d´Alemanya ha situat el gas natural com l´única alternativa a gran escala al dièsel i el pas següent en el camí cap a un transport sostenible. Una posició que té tot el suport de la indústria pesant.

Més autonomia

En aquest sentit, l´oferta de transport propulsat per gas natural és cada vegada més sòlida. Fabricants com Iveco han vist en el gas una solució més que viable aplicable a tot tipus de treballs professionals. No obstant això, hi ha un gas per a cada necessitat. Bàsicament, el GNL i el GNC són el mateix producte, però en diferent fase tèrmica. D´una banda, el GNL és un producte criogènic que va a 160 graus sota zero i per això ocupa molt menys espai i, per tant, és capaç d´oferir més autonomia. El GNC ve comprimit i, com que ocupa més volum al dipòsit, té menys autonomia, tot i que ofereix l´avantatge que la seva instal·lació és més fàcil. D´aquesta manera, mentre que el GNL es presenta com l´opció més viable per a caps tractors de llarg recorregut, el GNC és idoni per a trajectes de radi més reduït com és el cas de repartiments o trajectes urbans i interurbans.

Doble benefici

La utilització del Gas Natural Vehicular ofereix un doble benefici. D´una banda, les emissions de CO2, partícules en suspensió i NOx es redueixen de manera dràstica respecte al dièsel. Una disminució que, a més d´adequar-se a les cada vegada més estrictes normes anticontaminació, repercuteix de manera directa en la qualitat de l´aire i el medi ambient, sobretot a l´entorn de les grans ciutats. Així mateix, el benefici econòmic es reflecteix en una important reducció del cost total de propietat (TCO), amb el que això suposa tant per al conductor tant professional com per a les grans empreses de flotes de transport.

L´opció elèctrica

Les grans ciutats s´han convertit en el principal focus d´atenció per al desenvolupament de noves alternatives de mobilitat "neta". Un escenari en què les principals firmes del món del motor ja han començat a experimentar amb innovadores solucions. Un clar exemple és el programa Smart Mobility de Ford. La firma de l´oval va engegar l´any passat una prova pilot a la ciutat de Londres amb 20 unitats de la gamma Transit Custom equipades amb un sistema sistema híbrid endollable. Una iniciativa que tindrà la seva segona fase a la ciutat de València. Una iniciativa que en el seu punt de partida el 2019 disposarà de 15 Transit Custom PHEV similars a les que circulen per la capital britànica, equipades amb un conjunt compost pel propulsor de gasolina 1.0 EcoBoost i un motor elèctric recarregable en qualsevol punt d´alimentació, capaç de dotar la Transit d´una autonomia de 50 quilòmetres amb "zero emissions".