Respecte a la primera pregunta, les empreses que realitzin acomiadaments col·lectius, entre els afectats dels quals s'incloguin treballadors de 50 o més anys d'edat, han d'efectuar una aportació econòmica al Tresor Públic sempre que en tals acomiadaments col·lectius concorrin les següents circumstàncies:

a) Que siguin realitzats per empreses de més de 100 treballadors o per empreses que formin part de grups d'empreses que emprin a aquest nombre de treballadors. El concepte de grup d'empreses és l'establert a l’article 42.1 del Codi de Comerç.

b) Que el percentatge de treballadors acomiadats de 50 o més anys d'edat més els treballadors en aquestes edats els contractes de les quals han estat extingits per iniciativa de l'empresari per causes no inherents als mateixos (excepte per fi de contracte) en els 3 anys anteriors i l'any posterior a l'inici del procediment d'acomiadament col·lectiu, sobre el total d'acomiadats en l'acomiadament col·lectiu, sigui superior al percentatge de treballadors d'aquestes edats existent en l'empresa en el moment d'iniciar-se el procediment d'acomiadament col·lectiu. S'ha descartat que la inclusió de les extincions, produïdes en els 3 anys anteriors per causes no imputables als treballadors, constitueix una aplicació retroactiva de normes limitatives de drets, ni impedeix a les empreses acomiadar col·lectivament, puix que la llei preveu aquesta inclusió i les empreses poden, si no volen realitzar l'aportació al Tresor Públic, no incloure a treballadors majors, que és precisament el que la norma vol protegir.

c) Que, fins i tot concorrent les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que justifiquin l'acomiadament col·lectiu, es compleixi alguna de les dues condicions següents:

1ª. Que les empreses o el grup d'empreses del qual formin part haguessin tingut beneficis en els dos exercicis econòmics anteriors a aquell en el qual l'empresari inicia el procediment d'acomiadament col·lectiu.

2ª. Que les empreses o el grup d'empreses del qual formin part obtinguin beneficis en almenys dos exercicis econòmics consecutius dins del període comprès entre l'exercici econòmic anterior a la data d'inici del procediment d'acomiadament col·lectiu i els quatre exercicis econòmics posteriors a aquesta data.

L'import de l'aportació es determina anualment mitjançant l'aplicació del tipus establert en el quadre recollit a continuació sobre cadascun dels següents conceptes:

a) Quantia total efectivament abonada pel SEPE per prestacions per desocupació de nivell contributiu dels treballadors de 50 o més anys afectats pels acomiadaments, generades totalment o parcialment en virtut de les cotitzacions acreditades en l'empresa que va promoure el seu acomiadament.

b) Quantia total efectivament abonada pel SEPE per cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'entitat gestora de les prestacions per desocupació pels treballadors afectats, durant el període de percepció d'aquestes.

c) Un cànon fix per cada treballador que hagi esgotat la prestació per desocupació de nivell contributiu i que comenci a percebre el subsidi per esgotament de la mateixa tenint responsabilitats familiars o el de majors de 45 anys sense aquestes responsabilitats i el de majors de 52 anys.

En quant a la segona pregunta, s’ha de dir que als acomiadaments col·lectius d'empreses no immerses en procediment concursal en els quals resultin afectats treballadors amb 55 o més anys que no tinguessin la condició de mutualistes el 1-1-1967, existeix l'obligació d'abonar les quotes destinades al finançament d'un conveni especial dels citats treballadors, a fi que els treballadors acomiadats amb aquesta edat puguin causar la pensió de jubilació sense minvament en les bases de cotització.

casos d'acomiadament per causes econòmiques, en els quals aquesta obligació s'estén fins al compliment, per part del treballador, dels 61 anys i s'ingressen en la TGSS.

Luis MORENO PRATAdvocatPRAT SÀBAT ADVOCATSwww.pratsabat.com