Responem als dubtes sobre les noves mesures de protecció de col·lectius vulnerables per fer front al COVID-19

Respecte a la paga de juny de l’any passat, el problema radica en què vostè va signar la nòmina. No oblidem que la nòmina no deixa de ser un rebut de salaris i, per tant, si se signa és perquè s’ha cobrat. Per tant, s’haurà d’acreditar que malgrat estar signada no s’ha cobrat. Respecte a la de Nadal, pot procedir a la seva reclamació sense problemes davant la jurisdicció social. Ha de tenir en compte que el termini de prescripció per reclamar és d’un any.

Buenas tardes. A ver, tengo reducción de jornada al 50% por ETOP por un periodo de 9 meses del 14 de abril al 31 de diciembre 2020 y con una afectación máxima de 6 meses para todos los trabajadores de dicha empresa (180 días naturales equivalentes a 138 días laborables). Esto final no lo entiendo, ¿Quiere decir que como máximo trabajaré 138 días de aquí a final de año? ¿Cuantos días tengo que trabajar máximo de aquí a final de año? Muchas gracias.

En aquests tipus d’ERTO s’ha d’estar al pacte signat entre empresa i treballadors o bé a la decisió final comunicada per l’empresa a la Generalitat si no hi ha hagut pacte. En tot cas, entenc que segons explica que el temps màxim que estarà a l’atur serà de 180 dies, incloent festius i caps de setmana, temps que aproximadament equival (això mai és exacte) a uns 138 dies laborables.

Buenas tardes. La empresa en la cual trabajo ha hecho un ERTE ETOP del 14 abril al 31 diciembre de este año con una afectación máxima de 6 meses para las personas trabajadoras. 180 días naturales equivalentes a 138 días laborables. ¿Que significa esto? ¿Cuantos días tendré que trabajar yo de aquí a final de año? Agradecería me resolvieran esta duda. Muchas gracias.

Ens remetem a la resposta anterior.

Bon dia. Què cal fer, com a propietari d´un local de lloguer, que els llogaters, em diuen que no té activitat i resta tancat, fins que no s´acabi el temps d´alarma decretat pel Govern espanyol. Com a propietari perdo la renda? Cal fer alguna mena de document? Joan. Gràcies.

Els contractes s'han de continuar complint. L'actual situació no autoritza, en cap cas, a deixar de pagar la renda pactada. És més, en el supòsit que planteja (arrendaments de locals de negoci), el Govern espanyol ni tan sols ha regulat res al respecte.

Ara, si l’arrendatari manifesta dificultats pel pagament arran de la crisi del COVID-19, el més convenient és intentar arribar a una solució que sigui justa per a totes les parts i recollir l’acord per escrit. Tanmateix, tingui present que no té cap obligació d’acceptar cap acord.

Tinc 58 anys, la fabrica s’ha cremat i no reprendrà l’activitat, quins requisits necessito per prejubilar-me o jubilar-me?

Actualment es regulen dues modalitats de jubilació anticipada, la voluntària i la no voluntària. La voluntària està prevista pels treballadors que siguin acomiadats per raons objectives de caràcter econòmic, tècnic, organitzatiu o productiu, tenint l'obligació d'acreditar el cobrament de la indemnització legalment prevista (20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats) o en cas contrari, acreditar que s'ha interposat la demanda corresponent per la seva reclamació. A més hauran de tenir almenys 61 anys i 33 anys cotitzats i constar inscrit com demandant d'ocupació almenys 6 mesos. La no voluntària seria per a aquells treballadors que amb un mínim de 35 anys cotitzats i 63 anys es vulguin jubilar voluntàriament.

El gener 2020 vaig presentar a Hisenda el model 117 per pagar la retenció del 19% sobre uns guanys per la venda d’accions d’una sicav feta el desembre de 2019. Aquest pagament a compte el puc recuperar en fer la renda del 2019 o he d´esperar a fer la del 2020?

Com vostè diu, va presentar el mes de gener el model 117, corresponent a la retenció per les rendes o guanys patrimonials obtinguts per la transmissió d’accions d’una institució d’inversió col·lectiva que es va realitzar el mes de desembre de 2019. Per tant, l’operació es va dur a terme l’any 2019, i el podria recuperar a la declaració de la renda corresponent a aquest any 2019.

Si estàs treballant i ets una persona que està en els casos de risc pel coronavirus, et fan enviar l´informe a l´oficina i després recursos humans et fa enviar l´informe del metge de recursos humans al metge de capçalera perquè faci la baixa. Econòmicament què es cobra en aquest cas? Es cobra igual per tots els conceptes o hi ha algun concepte que no es cobra. Tenim un plus per productivitat i assistència i no sé si en aquest sentit el paguen. M’agradaria saber quins plusos paguen i quin tant per cent de nòmina es cobra i si ho paga la seguretat social o l´empresa.

Els períodes d'aïllament i de contagi de la malaltia, a l'efecte de la prestació econòmica de la incapacitat temporal, es consideren situacions assimilades a accident de treball.

L'assistència sanitària continua depenent dels serveis públics de salut.

Per tant, cobrarà la prestació corresponent a l’accident de treball, és a dir, un 75% de la base reguladora. A més, si el Conveni Col·lectiu així ho estableix, podrà cobrar fins a completar el 100% del seu sou o base de cotització.

Paguem 600 € de lloguer, hem quedat tots dos a l´atur amb un bebè. Necessitem els diners per poder viure.. Ja que si paguem el lloguer no podem cobrir la resta de despeses... Que podem fer? Podem no pagar-lo?

Els contractes s'han de complir en els seus propis termes. L'actual situació no autoritza a deixar de pagar els lloguers. Si es preveuen dificultats pel pagament, el més convenient és posar-ho en coneixement de la propietat, i intentar arribar a un acord. El més normal és que el seu arrendador sigui comprensible donada la situació actual i els doni alguna solució, com podria ser una condonació o un ajornament.

Ara, en el Reial Decret 11/2020 s'estableixen una sèrie de mesures per protegir les famílies més vulnerables, sempre amb la condició d'haver-se intentat aquesta negociació prèvia entre les parts.

Les mesures que es fixen en el Reial Decret estan dirigides essencialment als arrendataris que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica a causa del COVID-19. S'entén que es dona aquesta situació de vulnerabilitat quan l'obligat al pagament del lloguer es trobi a l'atur, afectat per un ERTO, o circumstàncies semblants que hagin suposat una reducció substancial d'ingressos; que la renda del lloguer, més les despeses i subministres bàsics de l'habitatge habitual arrendat suposi un import igual o superior al 35% dels ingressos nets que percebin el conjunt de membres de la unitat familiar; i que cap dels integrants de la unitat familiar que resideix a l'habitatge arrendat sigui propietari o usufructuari de cap habitatge a Espanya.

Si la negociació no tingués èxit, en funció de qui sigui arrendador de l'habitatge, es podran aplicar unes mesures o unes altres. El Reial Decret estableix dos supòsits. Per això diferencia si el propietari és una empresa o entitat pública d'habitatge, o gran tenidor (persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans o de superfície construïda major de 1.500 m(2)), del cas que l'arrendador sigui una persona física que no compleix aquests requisits (que segons l'exposició de motius del Reial Decret, és el cas del 85% dels lloguers d'habitatges a Espanya).

En el primer dels supòsits, si no hi ha aquest acord previ, el primer que ha de fer l'arrendatari és comunicar a l'arrendador la seva voluntat de demanar un ajornament del pagament de la renda. Fet això, l'arrendador disposarà de set dies per escollir entre una d'aquestes dues opcions:

- Una reducció del 50% de la renda per tot el temps que duri l'estat d'alarma, extensible a les rendes que es generin després que acabi aquest estat, amb un màxim de quatre mesos.

- Una moratòria en el pagament de la renda durant tot el temps que duri l'estat d'alarma, i les posteriors amb un màxim de quatre mesos. Aquests diners s’hauran de pagar de manera fraccionada durant almenys tres anys, sense despeses ni interessos, i durant la vigència del contracte.

En el segon dels supòsits (arrendadors persones físiques que no siguin grans tenidores), l'arrendatari ha de realitzar també una sol·licitud a l'arrendador demanant l'ajornament del pagament de rendes, o la condonació de tot o part d'aquestes.

A diferència del cas d’empreses o grans tenidors, aquí no s'estableixen unes mesures determinades, sinó que es dona llibertat a les parts per pactar-les. Tot i això, l'última paraula la té l'arrendador, que pot no acceptar l'ajornament o condonació demanada. Per tant, tot queda a l'arbitri i voluntat de l'arrendador, sense que se'l pugui obligar a acceptar res.

Ara, en cas que l'arrendador no acceptés cap mesura, l'arrendatari encara tindria dret a demanar un microcrèdit avalat per l'Estat per finançar el pagament de les rendes. Tinguin present que també es preveuen ajudes destinades als llogaters que hagin sol·licitat el microcrèdit i no el puguin retornar, sempre que persisteixi la situació de vulnerabilitat.

Bona tarda. L’empresa on treballo ha fet un ERTO-ETOP. Treballarem tota la plantilla el 50% fins a final d’any. La meva pregunta: el SEPE em consumira el meu atur (tinc 2 anys) o se’m guarda? Moltes gràcies.

L'article 25 de l’RDL 8/2020 indica que el temps que es percebi la prestació d'atur no computa a l'efecte de consumir els períodes màxims d'atur sempre que la causa de la mesura (ERTO per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció -ETOP-) sigui a conseqüència de la COVID-19.

Bon dia. El metge de capçalera em va fer un informe per presentar a la mútua com a persona de risc pel coronavirus, ara recursos humans m´ha enviat l´informe del serveis mèdics de l’empresa en el qual fan constar que soc persona sensible per coronavirus i em demanen que enviï aquest informe al meu metge de capçalera perquè em facin la baixa laboral. És correcte? En aquest cas han de fer constar en algun lloc això del coronavirus?

L’expedició de les baixes relacionades amb el coronavirus les fa el Sistema Públic de Salut com a malaltia comuna, tot i que a efectes de prestació s’assimila a una baixa per accident de treball, però això ho gestiona l’INSS (Institut Nacional de Seguretat Social). Els metges d’atenció primària han de corroborar que realment és una persona de risc, normalment una patologia prèvia, i expediran el comunicat de baixa amb codi especial.

Bon dia, soc persona de risc pel coronavirus i la meva empresa em demana que el meu metge de capçalera em faci la baixa. El metge de la meva empresa va fer un informe en el qual feia constar que soc persona de risc. Suposo que hauran de fer constar que soc persona de risc pel coronavirus.

Em remeto a la resposta anterior.

Bona tarda, si a l´empresa on estic fan un ERTO en el qual ara ja només fan treballar alguns treballadors unes hores i en alguns casos es fa amb teletreball, que és com s´està fent actualment, tot i que ara es fa la jornada complerta, com queda afectada la nòmina en aquest cas? Qui paga la nòmina?

Els treballadors afectats per l’ERTO cobraran de l’atur pels dies o hores deixats de treballar. Per la resta de dies i hores treballats, ja sigui a l’empresa o des de casa mitjançant teletreball, serà la seva empresa qui haurà de pagar les nòmines com feia fins ara.

Estic a casa cuidant del meu pare, que és molt gran i té dependència. Em poden obligar a anar a la feina? Actualment soc teletreballador. Gràcies.

Si vostè ja realitzava teletreball abans que es decretés el confinament, la seva empresa no podrà modificar unilateralment les seves condicions laborals.

Si, per contra, ha començat a realitzar teletreball arran del confinament, hauria de sol·licitar a la seva empresa continuar realitzant la prestació laboral de forma remota per així poder atendre les necessitats del seu familiar dependent.

Bon dia. Si t’han donat la baixa preventiva per pertànyer a un dels grups de risc pel COVID-19, com és la nòmina? Qui la paga? És com la baixa per malaltia comuna o no? Quins conceptes de la nòmina són els que paguen? Ens van dir que hauríem de tornar quan ens truquessin. Pot ser que ens facin algun test de COVID-19?

A efectes de la prestació econòmica per incapacitat temporal, la baixa per aïllament o contagi pel virus es considera accident de treball. Consegüentment, hauria de percebre el 75% de la base reguladora des de l’endemà que hagi causat baixa. Dita prestació serà a càrrec de l'entitat que protegeixi la contingència professional dels treballadors de la seva empresa.

Buen día. Mi empresa va a hacer un ERTE. Tengo varias preguntas al respecto. Lo hace por falta de material que viene de otros países. Cuánto es el máximo de meses que pueden hacer un ERTE? Lo hacen a todos los operarios de producción y por reducción de jornada. Tenemos todos los operarios las mismas horas al mes que tengamos que trabajar? O puede hacer "favoritismos"? Qué tanto por ciento tengo que trabajar? Tengo 60 años. Cuando acabe el ERTE podré acogerme a los 2 años de paro que tengo? Muchas gracias.

Depèn del tipus d’ERTO que hagin fet. Si és per causa de força major com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma, aquest haurà d’acabar quan acabi l’estat d’alarma. Ara bé, si és un ERTO per causes productives, tècniques o organitzatives, finalitzarà segons l’acord arribat a l’empresa amb els representants dels treballadors o en cas contrari en el moment que hagi comunicat l’empresa si no s’ha produït l’acord.

Respecte a les hores que ha de treballar, dependrà de la reducció de jornada que apliqui l’empresa, i que pot ser d’un 10 a un 70%. Podria ser desigual entre treballadors si bé s’hauria de justificar el motiu.

El temps que estigui a l’atur no es descomptarà en futures prestacions d’atur.

Buen día. Una vez aprobado el ERTE en la empresa negociado con el comité de dicha empresa, tiene la empresa la obligación de llamar a cada trabajador y informar de como quedan sus condiciones laborales? El trabajador tiene que firmar alguna cosa?

En aquest cas, l’empresa hauria de comunicar l’afectació de forma individualitzada a cada treballador.

Hola. Si mi empresa hace un ERTE de 8 meses por falta de material, cuando acabe el estado de alarma yo seguiré cobrando ERTE o me consumirá el paro que tengo acumulado? Muchas gracias.

Sempre que la mesura sigui com a conseqüència directa dels efectes del COVID-19 i en base a les disposicions legals dictades per aquest, no es computarà el temps que es percebi la prestació als efectes de consumir els períodes màxims de prestació.

Puc deixar de pagar el lloguer de casa meva en l'actual situació?

Els contractes s'han de complir. L'actual situació no autoritza a deixar de pagar els lloguers. Si es preveuen dificultats per al pagament, el més convenient és posar-ho en coneixement de la propietat, i intentar arribar a un acord. De fet, el Reial Decret 11/2020 que estableix mesures de protecció de famílies vulnerables pressuposa aquesta negociació prèvia entre les parts.

Qui té dret a acollir-se a les mesures que preveu aquest Reial Decret?

Aquestes mesures es fixen essencialment per als arrendataris que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica a causa del COVID-19.

Com sé que estic en situació de vulnerabilitat?

Es necessari que concorrin els dos següents requisits:

Que l'obligat al pagament del lloguer es trobi a l'atur, afectat per un ERTO, o circumstàncies semblants que hagin suposat una reducció substancial d'ingressos.

Això es valora, tenint en compte que durant el mes anterior els ingressos de tots els membres de la unitat familiar no arribin a un nivell que és, com a mínim, tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples mensual (IPREM). Això representa 1.613,52 euros.

Aquest valor s'incrementa si hi ha fills o persones majors de 65 anys, o en casos de persones discapacitades.

Que la renda del lloguer, més les despeses i subministraments bàsics de l'habitatge habitual arrendat (llum, aigua, gas, gasoil de calefacció, telecomunicacions o despeses de comunitat) suposi un import igual o superior al 35% dels ingressos nets que percebin el conjunt de membres de la unitat familiar.

El Reial Decret considera a aquests efectes com a unitat familiar el conjunt format per la persona que pagui la renda del lloguer, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita, i els fills, amb independència de la seva edat, i els seus cònjuges no separats legalment o parella de fet inscrita que resideixin a l'habitatge. És curiós que no es tingui en compte expressament els ascendents que hi puguin conviure, i més quan sí que es tenen en compte les persones majors de 65 anys per determinar els ingressos mínims.

Altre requisit és que cap dels integrants de la unitat familiar que resideix a l'habitatge arrendat sigui propietari o usufructuari de cap habitatge a Espanya. S'exclou el cas que es refereixi sols a una part d'un habitatge, adquirit per successió "mortis causa", o que no es tingui dret a usar l'habitatge per alguna causa (com per exemple casos d'adjudicació de l'ús en procediment de separació o divorci, o que sigui inaccessible per raó de la discapacitat del titular).

Si estic en situació de vulnerabilitat, a quines mesures tinc dret?

En aquest cas, les mesures dependran de qui sigui arrendador de l'habitatge, ja que el Reial Decret estableix dos supòsits. El primer és aplicable quan l'arrendador és una empresa o entitat pública d'habitatge, o gran tenidor (persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans o de superfície construïda major de 1.500 m2). El segon s'aplica quan l'arrendador sigui una persona física que no compleix els requisits anteriors (que, segons l'exposició de motius del Reial Decret, és el cas del 85% dels lloguers d'habitatges a Espanya).

Així doncs, què passa si el meu arrendador és un banc ?

Les mesures que té en compte el Reial Decret s'apliquen en cas que no hi hagi hagut un acord previ entre les parts.

Si no hi ha aquest acord previ, el primer que ha de fer l'arrendatari és comunicar a l'arrendador la seva voluntat de demanar un ajornament del pagament de la renda.

L'arrendador, en el termini de 7 dies laborables, ha de comunicar a l'arrendatari quina de les dues opcions escull:

- una reducció del 50% de la renda per tot el temps que duri l'estat d'alarma, extensible a les rendes que es generin després que acabi aquest estat, amb un màxim de quatre mesos.

- una moratòria en el pagament de la renda durant tot el temps que duri l'estat d'alarma, i les posteriors amb un màxim de quatre mesos. Aquests diners s'hauran de pagar de manera fraccionada durant almenys 3 anys, sense despeses ni interessos, i durant la vigència del contracte.

En qualsevol cas, l'elecció entre una o altra opció correspon a l'arrendador, no a l'arrendatari.

El Reial Decret, però, no preveu l'aplicació de sancions en el cas que l'arrendador no compleixi amb aquestes disposicions i no accepti la reducció o la moratòria, o bé no faci cap comunicació. Tampoc estableix si en aquests casos de falta de col·laboració de l'arrendador s'imposarà amb caràcter automàtic una reducció o una moratòria del pagament de la renda.

Puc demanar aquestes mesures en qualsevol moment?

El Reial Decret estableix que s'ha de demanar en el termini d'un mes des de la seva entrada en vigor, el 2 d'abril de 2020. Ara per ara, no es té en compte que es pugui demanar en un altre moment. No es pot descartar, però, que en un futur es pugui ampliar aquest termini, ja que és de preveure que la situació de vulnerabilitat dels arrendataris vagi en augment mentre més temps duri l'estat d'alarma. Tot i això, si ara es troba en condicions de sol·licitar aquestes mesures, no deixi passar el temps.

No queda clar, però, com s'ha de fer aquesta petició. El més recomanable es fer-ho per un mitjà que permeti deixar-ne constància, especialment la forma escrita. Es podria fer per burofax, tota vegada que el servei universal de Correus és un servei essencial durant l'estat d'alarma. El dubte vindria en el cas de no poder enviar el burofax per internet, ja que es podria discutir si dirigir-se a les oficines de Correus per posar un burofax no suposa un trencament del confinament. Seria raonable admetre també altres mitjans electrònics, com el correu electrònic, i més en els presents moments. L'ús del Whatsapp o d'altres missatgeries, en canvi, seria més dubtós, ja que alguns jutjats no ho admeten com a prova per la possibilitat de poder alterar captures de pantalla o transcripcions de converses.

També poden sorgir problemes, com desconèixer l'adreça de l'arrendador, especialment si és una entitat financera. En aquests casos, el més raonable serà enviar la comunicació a l'administrador dels lloguers.

És suficient fer una simple petició?

A més de la petició de l'adopció de mesures, s'ha de justificar documentalment que es troba en situació de vulnerabilitat, és a dir, que es compleixen els requisits exigits legalment.

Això obliga a presentar una documentació que s'enumera en el Reial Decret:

- en cas d'atur, certificació de l'entitat gestora.

- pel cessament d'activitat d'autònoms, certificació de l'Agència Tributària.

- pel nombre d'ocupants de l'habitatge arrendat, llibre de família o document que acrediti la unió de fet; certificat d'empadronament de les persones empadronades a l'habitatge en el moment actual i els sis mesos anteriors; i en el seu cas, certificat de discapacitat, dependència o incapacitat permanent.

- quant a la titularitat dels béns, nota simple expedida pel Registre de la Propietat.

- i, finalment, declaració responsable del deutor o deutors, en el sentit que compleixen els requisits legals.

Com es veu, es tracta d'una documentació extensa, i amb la dificultat afegida que la majoria de documents no es poden obtenir en l'actual situació d'estat d'alarma. Per això es preveu que es puguin substituir per una altra declaració responsable, justificant les causes que impedeixen la seva aportació. I en tot cas, una vegada finalitzat l'estat d'alarma, s'hauran de presentar en el termini d'un mes des de la seva finalització.

El meu arrendador és una persona física, que no és un gran tenidor. Tinc dret a les mateixes mesures?

En el seu cas, s'estableix que primer s'hagi intentat arribar a un acord sobre ajornament del pagament de rendes, o condonació de totes o part d'aquestes.

Si no s'ha fet, llavors, i en el termini d'un mes des de l'entrada en vigor del Reial Decret (el 2 d'abril de 2020), l'arrendatari d'habitatge en situació de vulnerabilitat haurà de sol·licitar al seu arrendador l'ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda.

En aquest cas, dins dels 7 dies laborables següents a la recepció de la petició, l'arrendador haurà de comunicar les condicions d'ajornament o fraccionament de la renda que accepta, o bé les alternatives que proposa per la seva part.

A diferència de les empreses o grans tenidors, aquí no s'estableixen unes mesures determinades, sinó que es dona llibertat a les parts per pactar-les. Tot i això, l'última paraula la té l'arrendador, que pot no acceptar l'ajornament demanat. En aquest cas, l'arrendatari encara tindria dret de poder demanar el finançament del pagament de les rendes.

En aquests casos d'arrendadors persones físiques, no grans tenidors, tenim els mateixos dubtes sobre com fer la petició que hem explicat en l'altre supòsit. No tan sols això, sinó que ni tan sols hi ha una referència a la presentació de documents justificatius, en el que sembla un oblit del legislador.

En què consisteix aquesta possibilitat de demanar préstecs per pagar lloguers?

El Reial Decret preveu la possibilitat que les entitats financeres, amb l'aval de l'Estat, atorguin crèdits per poder pagar les rendes dels lloguers d'habitatges, fins a un màxim de sis mensualitats. Aquests préstecs es podran retornar en sis anys, prorrogable fins a quatre anys més, a interès zero i sense despeses.

Podran demanar aquest finançament tots els arrendataris que es trobin en situació de vulnerabilitat en els termes que hem explicat. Per tant, es pot demanar, amb independència de qui sigui arrendador, ja sigui persona física o jurídica. Val a dir que, en els casos dels grans tenidors, l'atorgament d'aquest finançament suposarà la finalització de la moratòria que en el seu cas s'hagi pogut donar a l'arrendatari per al pagament de la renda.

Cal tenir en compte que es preveu un desenvolupament futur d'aquest finançament per Ordre ministerial, que no sabem quan sortirà.

Hi haurà ajudes públiques per pagar rendes?

Per mitjà d'una futura Ordre ministerial es regularan els ajuts directes per pagar rendes a favor d'arrendataris d'habitatges que es trobin en la situació de vulnerabilitat que hem indicat per resultes de la crisi del COVID-19.

Aquest ajut serà de fins a 900 euros mensuals, i de fins el 100% de la renda, i en el seu cas, del 100% del préstec que s'hagi pogut sol·licitar per pagar les rendes (es dona a entendre que serien préstecs diferents dels ajuts de finançament que preveu el mateix Reial Decret). A més, la seva determinació concreta correspondrà a les comunitats autònomes.

No sabem encara quan s'aprovarà aquesta normativa.

Tinc dificultats per pagar el lloguer de casa meva, però no compleixo amb els requisits que es demanen perquè se'm consideri en situació de vulnerabilitat. Què puc fer?

En aquests casos no es poden demanar les mesures que estableix el Reial Decret. Per això, el més recomanable serà sempre intentar arribar a un acord amb l'arrendador, per demanar una moratòria, una condonació o altre tipus de solució que sigui convenient per a les dues parts. Això pot ser més fàcil d'aconseguir amb arrendadors persones físiques que amb grans entitats. Però cal tenir en compte la sensibilitat que en l'actualitat tothom té, davant d'una situació tan excepcional com la que tenim.

Tinc un pis arrendat i l'arrendatari em diu que no pot pagar. Què puc fer?

De manera paral·lela a la pregunta anterior, sempre serà més avantatjós intentar arribar a un acord.

A més, si l'arrendatari compleix amb els requisits per considerar legalment que es troba en situació de vulnerabilitat, aquest tindrà la possibilitat de tenir un finançament o fins i tot un ajut directe per pagar el lloguer. Però ara per ara no tenim la normativa que haurà de regular-ho, ni sabem quan sortirà.

El meu arrendatari no paga, el puc desnonar?

El Reial Decret no suposa una derogació de la normativa de la Llei d'Arrendaments Urbans. Per tant, la falta de pagament autoritza a demanar judicialment el desnonament.

A efectes pràctics, però, cal tenir en compte que els jutjats no estan operatius mentre duri l'estat d'alarma, i les possibles demandes no es podran presentar fins que s'aixequi aquest estat. I també cal preveure un període de temps, més o menys llarg, en què els jutjats patiran dificultats per posar-se al dia. Per això, no cal preveure desnonaments a curt termini. I d'altra banda, els jutges hauran de resoldre sobre les oposicions que es faran a aquestes demandes per part dels llogaters, atenent a les circumstàncies excepcionals per les quals estem passant.

Tinc arrendat un pis i necessito els diners que cobro del lloguer per arribar a final de mes. Es preveuen mesures per ajudar-me si no el cobro?

El Reial Decret no estableix mesures generals en aquest sentit, excepte si l'arrendador paga una hipoteca per l'habitatge llogat. Caldrà veure si en el futur es regulen altres mesures.

Com evitar fraus o possibles picaresques en aquesta matèria?

Es preveu que les persones que hagin obtingut de manera indeguda moratòries en el pagament de les rendes o ajuts públics, sense complir els requisits legals, hauran de respondre dels danys i perjudicis que hagin ocasionat, que no serà inferior al valor del benefici que hagin obtingut. El mateix es preveu per a qui s'hagi col·locat de manera voluntària i deliberada en situació de vulnerabilitat, per poder rebre els beneficis legals.

El meu contracte de lloguer finalitza d'aquí a poc i per la situació de confinament no puc buscar un altre pis, com ho soluciono?

Si el contracte finalitza durant el període comprès entre l'entrada en vigor del Reial Decret (el 2 d'abril de 2020) i dos mesos després que hagi finalitzat l'estat d'alarma, l'arrendatari podrà demanar una pròrroga extraordinària del contracte per un període màxim de sis mesos, llevat que es pacti altra cosa.

La norma legal no és massa precisa, ja que estableix que aquesta pròrroga haurà de ser acceptada per l'arrendador, cosa que pot generar el dubte de si pot negar-s'hi. L'esperit de la norma dona a entendre que la pròrroga seria obligatòria, però com hem dit és interpretable.

Soc titular d'un contracte de lloguer, i la propietat ha presentat en contra meu una demanda de desnonament que ja es tramita al Jutjat. Quina és la meva situació?

Mentre dura l'estat d'alarma, els procediments judicials queden aturats. Si, aixecat l'estat d'alarma, l'arrendatari demandat al·lega i acredita que es troba en una situació de vulnerabilitat com a conseqüència de la pandèmia del COVID-19, el lletrat de l'Administració de Justícia (l'anterior secretari judicial) acordarà la suspensió del termini per oposar-se a la demanda, o la suspensió del llançament si ja estigués acordat, i ho posarà en coneixement dels serveis socials competents perquè es prenguin les mesures oportunes.

Si en aquests casos l'arrendador al·legués i demostrés per la seva part que també es troba en situació de vulnerabilitat, es posarà igualment en coneixement dels serveis socials a efectes de tenir-ho en compte en les mesures a adoptar.

La regulació d'aquestes situacions deixa molt a desitjar, ja que no queda clar quin serà el termini de suspensió, ni quines mesures podran adoptar els serveis socials. Tampoc queda clar sobre què fer en cas que la situació de vulnerabilitat es doni tant en l'arrendatari com en l'arrendador.

Què passa amb els arrendaments de locals de negoci?

El Reial Decret 11/2020 no té en compte mesures amb relació als arrendaments de locals de negoci. Tot i això, seria possible invocar la clàusula "rebus sic stantibus". Aquesta clàusula és una creació de la Jurisprudència, ja que no està establerta encara al Codi Civil. D'acord amb aquesta, es pot demanar la modificació o suspensió del contracte, fins i tot la seva resolució, quan es produeixi un canvi de les circumstàncies que es tingueren en compte a l'hora de celebrar un negoci. Per això és necessari que aquest canvi hagi estat completament imprevist, i comporti un excessiu sacrifici per a una de les parts en comparació a la posició de l'altra part del contracte.

Sembla que l'actual situació de pandèmia que ha provocat el COVID-19 i els seus efectes permetrien l'aplicació d'aquesta doctrina, per tractar-se d'una situació imprevista i inesperada. Per això, la norma general és que s'haurà de negociar entre les parts els possibles efectes, tot i que si no s'arriba a un acord, la decisió final s'haurà de deixar per a un jutge. També s'han de tenir en compte les circumstàncies particulars de cada contracte, ja que si aquest hagués previst una possible situació com l'actual s'haurà d'estar al que s'hagi pactat per a aquest cas.

Què passa amb altres contractes que vaig subscriure?

El Reial Decret 11/2020 estableix mesures amb relació als contractes que els consumidors i usuaris haguessin celebrat, i que és impossible complir com a conseqüència de les mesures adoptades per l'estat d'alarma. Això s'aplica tant si és un contracte de compravenda com de prestació de serveis.

En aquests casos, el consumidor i usuari té dret a resoldre el contracte durant un termini de 14 dies. Però llavors preveu que les parts hauran de mirar de trobar una solució de revisió del contracte, que pot incloure l'oferiment d'abonaments o vals. Si no s'arriba a un acord dins dels 60 dies següents al dia en què el contracte esdevingué impossible de complir, s'entén que el contracte queda resolt, i l'empresari haurà de tornar els diners abonats al consumidor en un termini màxim de 14 dies, llevat de pacte en contrari.

En els casos de prestació de serveis de tracte successiu (acadèmies d'ensenyament, gimnasos, etc..), l'empresa no podrà cobrar noves mensualitat fins que el servei es pugui tornar a prestar amb normalitat, sense rescissió del contracte, llevat que s'arribi a un altre acord. Quant als serveis que no es van poder prestar per la declaració de l'estat d'alarma, l'empresa pot oferir recuperar el servei amb posterioritat, i si no s'accepta pel consumidor, es tornarà la part dels imports ja pagats que correspongui als serveis no prestats o es rebaixarà de les quotes futures.

En els supòsits de viatge combinat, es té en compte la possibilitat de lliurar al consumidor o usuari un abonament a emprar en un termini d'un any en substitució del reemborsament.

PRAT SÀBAT ADVOCATS

www.pratsabat.com