La psicologia, i sobretot les persones que utilitzen els serveis d'aquests professionals, ha estat tradicionalment estigmatitzada per la societat. Qui anava al psicòleg era algú que tenia «problemes mentals», per la qual cosa s'estigmatitzava tant el professional com també les patologies que hi anaven associades. «Fa 20 anys era molt estesa la idea que el psicòleg era una figura poc pràctica, i que això de parlar no se sabia fins a quin punt era efectiu», explica Paco Molinero, president de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Tot i així, darrerament aquesta concepció ha anat canviant gràcies als avenços científics, que en els últims 20 anys s'han basat més en l'evidència. Així, actualment es veu des d'una perspectiva més pragmàtica i s'ha normalitzat en el dia a dia. «Ara cada vegada es veu més el psicòleg com un assessor, com algú que et pot millorar la vida i et pot aportar benestar i qualitat de vida», sosté Molinero. De fet, la relació amb aquest professional pot començar molt abans de tenir una patologia o un problema mental. «Des d'una perspectiva de la promoció de la salut, les persones tenen molts recursos i moltes vegades no els saben identificar. Un professional pot ajudar a trobar-los i a planificar els seus objectius i metes, i a prendre decisions i també millorar la seva relació amb els altres», sosté.

Psicologia preventiva

L'estrès del dia a dia, les incerteses i els canvis constants als quals ens enfrontem fan que molta gent no gestioni bé les emocions i les interioritzi, cosa que provoca problemes d'ansietat o depressions. «La gestió de situacions de canvi i d'estrès fa que hi hagi gent a qui li costi trobar sentit a la seva vida, i això genera patologia», apunta el president, que afegeix que de fet «cada vegada hi ha més diversitat de problemes, a més del fet que moltes vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos». Per tal d'evitar arribar a la patologia, el professional té eines per actuar de forma preventiva i per orientar en la presa de decisions des d'una perspectiva de salut. Així, tot i que hi ha tot un àmbit on el professional treballa des d'una perspectiva d'actuació, no cal esperar a tenir una crisi o un problema emocional greu per demanar consell. «Hi ha tot un àmbit no patològic», segons diu Molinero, «on és molt efectiva la intervenció psicològica i moltes vegades és la manera de no arribar a estar al límit», conclou.