Moments i paraules màgiques d'en Sergi; una sessió d'equinoteràpia

És dissabte al matí. Fa fred, el dia s'ha despertat amb gebrada i els primers raigs de sol comencen a sortir. En Sergi està a punt d'arribar, i mentrestant, aprofito aquest moment per contemplar, un cop més, el paisatge que es presenta davant meu. No me'n canso mai! No deixo de pensar en la sort que tinc de poder treballar en aquest lloc, envoltat de natura, un regal per als meus sentits.

Com si davant d'una gran pantalla de cinema es tractés, entre la gorra i el tapaboques, contemplo els arbres imponents a banda i banda de la gran esplanada coberta d'herba verda, on tímidament destaquen boniques flors silvestres, i al fons, el riu, cabalós per les pluges recents de l'estació. Embadalida pel que veig, la meva atenció queda atrapada pel fraseig de les fulles que ballen al ritme del vent, acompanyades pel so de l'aigua com baixa. Els sons es combinen perfectament creant el moviment ràpid d'una simfonia que a la vegada transmet calma i assossec. De sobte, el solista, el cant del gall que anuncia l'inici del dia. Davant d'aquest espectacle, només puc gaudir, respiro profundament i l'aroma intensa de menta fresca m'aporta a un estat de relaxació que em fa dubtar si tot és real o estic al paradís. Miro el rellotge i veig que falten sols uns minuts per començar la sessió i encara no he anat a buscar l'euga. Em poso en acció, disposada a descobrir on es troba la Marta, veig que falta una corda i una cabeçada. Segur que ja hi ha anat ella. Està pendent de tot, puntual i eficaç! La Marta és qui cuida dels cavalls, una dona treballadora i dona sàvia, coneixedora de les lleis de la natura, una trementinaire del segle XXI en tota regla! Avui la nostra «coterapeuta» serà la Llum, ideal per teràpia, una euga no molt gran, de sang freda, amb moviments suaus, rítmics i regulars, de conformació rectangular, que en cas de necessitat, permet realitzar munta-bessona. I molt important, de temperament tranquil, que es mostra confiada i absolutament manyaga en el tracte amb els humans. I sobretot, amb molta experiència i ben entrenada per la seva feina.

Ja són aquí! -m'informa la Marta. Em giro i veig en Sergi, la mare i el gos. Una gran família!

En Sergi surt del cotxe disparat, es disposa a córrer sense rumb, mig trontollejant, però sense dubtar, pura llibertat. I quan troba el seu lloc ideal, s'asseu i comença a inspeccionar les pedretes del terra, com si es posés a triar cigrons de mongetes tot balancejant-se, podria passar hores i hores així. M'apropo a ell, hola, Sergi! li dic; hola, Sergi!, em contesta. L'ajudo a aixecar-se i el saludo amb una forta abraçada, ara ja ho accepta, i ell em respon amb un petó a la galta. I de sobte diu: estic content! Potser és l'únic que expressarà en tota la sessió, però ja em dono per satisfeta. M'arrenca un somriure d'orella a orella i li dic, jo també, Sergi, estic contenta de tornar-te a veure! La primera gran recompensa. Quanta energia que m'ha transmès!.

I com cada dissabte, comencem la rutina establerta. Com si d'una coreografia es tractés, comencem amb els primers passos. Primer de tot anem a saludar la parella de ball d'en Sergi, la Llum, que ja fa una estona que està al seu lloc obedient i esperant. En Sergi s'hi acosta, es deixa olorar, i li toca la panxa i el llom, al principi amb certa resistència, la mà mig oberta, però a poc a poc, el palmell de la mà contacta plenament amb la pell de l'euga, sentint tota la suavitat del seu pèl i percebent l'escalfor que transmeten els seus 38 graus de temperatura corporal, tot estimulant la percepció sensorial i tàctil. L'acompanyo en el moviment de la mà, i l'ajudo a abraçar la Llum amb els braços ben oberts i ell recolza l'orella i la galta al costat de les costelles, i tanca els ulls. Respira tranquil i relaxat. La connexió és automàtica, sento com si jo ja no hi fos i entre ells comença la comunicació. Com que hem de fer més coses, agafats de la mà anem a buscar el material necessari per raspallar a la Llum, cal deixar-la ben guapa. Agafem la caixa que conté tots els utensilis de neteja. Ah! I també el tauló amb els pictogrames per anar seguint la seqüència correcta, no ens podem saltar cap pas! En Sergi ho sap bé, moviments circulars amb la rasqueta per treure el fang, després va el raspall, aquest cop moviments de dalt a baix, seguidament cal pentinar bé la crin i la cua. Per últim, traurem totes les pedres, fang i palla incrustada als cascs amb el neteja-cascs. A en Sergi li costa una mica agafar les coses però amb una mica d'ajuda, deixa la Llum la més elegant de la pista. Ella, quieta com un estaquirot, va observant de reüll tot el que ens deixa fer.

Podeu consultar l'article complert a www.copc.cat/ Delegació Territorial Girona / Notícies /Recull de Relats «M'he quedat a casa»