L'escriptor francès Éric Vuillard radiografia des d'un punt de vista majoritàriament ignorat la realitat sobre el que va succeïr durant la presa de la Bastilla el cèlebre 14 de juliol de 1789 a París. Lluny dels grans personatges que la Història ha utilitzat per explicar aquest episodi tant important per la humanitat, Vuillard narra el 14 de juliol amb la veu dels que van viure'l, tots ells personatges anònims empesos per la gana i l'extenuació.

Més enllà de la presa de la Bastilla, 14 de juliol se situa uns mesos abans, a les acaballes de l'Antic Règim, i descriu amb un llenguatge profundament literari els esdeveniments que van ocórrer i el perquè, a partir de les circumstàncies que van possibilitar l'esclat de la violència. I ho fa defugint la vista d'ocell, fonent-se amb la multitud desesperada i empatitzant amb les veus anònimes i alhora protagonistes d'un dels episodis històrics més transcendentals de França.

Tal com passa a L'ordre del dia, l'obra anterior de Vuillard i guanyadora del prestigiós Goncourt, el punt de vista és moral i polític i apunta a la idea que avui dia estem en una situació comparable.

Després del gran èxit aconseguit per L'ordre del dia, l'escriptor francès se submergeix altre cop en un terreny pantanós que conjuga literatura i història amb una obra de gran profunditat literària i estilística.

Segons explica l'autor, «la Història ens ha deixat un recompte i una llista: el recompte és de 98 morts entre els assaltants; i la llista oficial dels vencedors de la Bastilla acumula fins a 954 noms. M'ha semblat que la literatura havia de tornar a donar vida a l'acció, retre l'esdeveniment a la multitud i donar a aquests homes un rostre», expressa.

Éric Vuillard (Lió, 1968) és escriptor i cineasta. Ha realitzat dos films, L'homme qui marche i Mateo Falcone. És autor de Conquistadors, que va obtenir el Prix Ignatius J. Reilly. També ha merescut el Premi Franz-Hessel 2012 i el Valery-Larbaud 2013 per La bataille d'Occident i Congo, el Premi Joseph-Kessel 2015 per Tristesse de la terre, el Premi Alexandre-Viallatte per 14 de juliol i el Premi Goncourt 2017 per L'ordre del dia.