L'arribada de l'alta velocitat a Girona ha suposat haver de perforar el subsòl de la ciutat per construir-hi dos túnels i una gran estació subterrània. Aquesta estació s'ha fet al costat de la de Renfe i inclou -a banda de les andanes del TAV- dos plantes amb més d'un miler d'aparcaments i l'estació d'autobusos. Per a tot plegat han calgut més de quatre anys i mig d'obres i, quan aquest dimarts 8 de gener travessi el subsòl de la ciutat el primer TAV, algunes d'aquestes infraestructures encara no estaran acabades.
L'estació que acollirà els primers viatges s'havia concebut com a un emplaçament provisional però el fet que l'Estat hagi descartat soterrar el tren convencional fa que tingui les funcions d'estació definitiva. Foment ha unit l'actual estació de Renfe (on s'hauran de comprar els bitllets de l'alta velocitat) amb la nova del TAV a través d'un 'finger'. A través d'aquest passadís, els passatgers de l'alta velocitat podran anar a l'edifici de la nova estació i, allà, accedir a les vies soterrades.
L'Ajuntament de Girona ha demanat a Adif que aquest passadís sigui subterrani per tal de poder disposar de més espai alliberat a la zona de l'antic Parc Central -on s'ha excavat tota la nova estació subterrània- i que l'impacte de la nova estació del TAV sigui menor.
Quan comencin a circular els trens d'alta velocitat tampoc estaran acabades ni les plantes d'aparcament soterrani ni l'estació d'autobusos, que ha de fer la Generalitat. A més, tota la zona del parc Central encara està pendent de ser reposada i el consistori preveu que siguin els veïns, a través d'un procés participatiu, els que decideixen com volen que torni a ser el que havia estat un dels pulmons de la ciutat
