Sentir-se sol és un dels grans problemes de la gent gran. Moltes vegades, la pèrdua de familiars o la llunyania dels fills els porten a això. L'aïllament familiar, els records, la mort dels seus amics més pròxims, i les pèrdues que comporta l'edat dels seus éssers més estimats, a més de la salut física, són les principals causes que els sotmeten a una vida solitària.

«La solitud és dolenta per a tot, per al nostre intel·lecte perquè perdem contacte amb els altres. És dolent per a la nutrició, una persona que està sola o que viu sola no fa molts esforços per alimentar-se amb una dieta variada o es preocupa per aquest tipus de coses. A més, en les persones deprimides és més fàcil que el sistema immune pateixi, amb la qual cosa que hi hagi depressions en persones grans és més fàcil», explica el president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) José Antonio López.

Al seu torn, destaca que la soledat en les persones grans representa un factor de risc independent per escurçar la vida. Per això, ressalta que és convenient que tinguin la major vida social possible, que acudeixin a centres de dia, que tinguin visites d'amics i familiars, que si poden surtin a fer la compra, a comprar la loteria, a comprar el pa o al metge, per exemple.

Per la seva banda, Javier Olazarán, neuròleg i membre del Comitè Científic de Fundació Maria Wolff, subratlla que la societat té apartada la gent gran. S'assumeix que totes les persones grans han perdut en certa mesura facultats, se'ls prejutja, i gairebé sense voler, per exemple, se'ls tracta com a nens petits als que se'ls ha de dir tot poc a poc. «Ja s'assumeix que aquesta persona com és gran no pot per exemple conduir o anar de compres per exemple. Se'ls menysprea moltes vegades quan tenen moltíssimes coses bones, com l'experiència de tota una vida, aquesta saviesa de la gent gran, que moltes vegades se'ns oblida», subratlla l'expert.

Segons ell, de manera implícita o inconscient se'ls priva que puguin fer coses que els agradin, d'opinar, de sentir, se'ls tendeix a adocenar, a ajuntar en llocs on només hi hagi vells, quan en realitat volen estar amb gent de totes les edats, i enriquir-se «perquè és un fet natural».

Olazarán destaca al seu torn que també cal ser capaços de respectar el desig de la gent gran de quedar-se a casa, de no voler arriscar i sortir al carrer perquè ells mateixos no es veuen capaços. «Però això no vol dir que calgui deixar-los sols. La persona gran es mereix que en certa manera pugui fer el que li ve de gust i sempre que no perjudiqui els altres. La persona gran en general és molt sàvia i és una reacció perquè veuen que han perdut capacitats i els fa por sortir, però no cal deixar-los sols», afegeix. És més, sosté que caldria indagar en aquestes actituds perquè darrere hi podria haver depressió. Per això, anima que, si a més estan delicats físicament, se'ls s'enriqueixi amb estímuls senzills al domicili, amb activitats agradables a casa. «Poden estar a l'aire lliure si romanen una estona a la terrassa», puntualitza l'especialista de la Fundació Maria Wolff.