L'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) de Girona ha superat durant el 2018 els 7,6 milions de viatgers, superant un cop més el rècord de viatgers que fa dos anys que acumula. Així, des del naixement del consorci l'any 2006 fins ara hi ha hagut un augment de més d'un 75% de la demanda.

En concret, 7.679.424 persones han utilitzat alguna modalitat de transport públic a l'Àrea de Girona, que engloba les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany. D'aquests, 3.366.667 fan servir les targetes integrades i viatgen amb títols ATM, una xifra que representa el 43,84% del total. L'ús dels títols ATM ha crescut enguany en totes les seves modalitats de transport. De fet, l'increment més pronunciat és l'interurbà, en el qual més de la meitat dels seus usuaris viatgen amb els bitllets i abonaments integrats. En canvi, els busos urbans són els que tenen un índex d'integració més baix, amb poc més d'un 40%.

Quant a l'ús del transport públic, des de l'any 2013 ha experimentat un creixement sostingut, que lideren els autobusos urbans, seguits de l'Urbà de TEISA i finalment dels Interurbans.

Pel que fa als abonaments més utilitzats, en primer lloc hi ha la T-10 (27,53%), seguida de la T-50/30 (24,92%) i la T-10/30 (23,71%).

Demanen més inversió

El gerent de TEISA i president d'Asetrans, Àlex Gilabert, valora molt positivament aquestes xifres i assegura que l'augment de l'oferta de serveis de transport públic i la integració tarifària s'han traduït en un augment sostingut de la demanda. Tot i així, lamenta que l'augment de demanda no s'ha traslladat en més inversió tenint en compte que el sector de viatgers a Girona suposa una facturació d'uns 60 milions d'euros i que compta amb 1.200 treballadors directes. «És cert que l'Administració ha apostat pel transport públic a les províncies ja que ha augmentat i darrerament s'han posat autobusos exprés que han funcionat molt bé, però creiem que es pot fer molt més i seguir-hi apostant», apunta Gilabert.

De fet, una de les reivindicacions del sector és la integració tarifària a tot el territori gironí, una inversió que des del 2008 es troba aturada i que ara per ara no té un calendari específic. Per al 2021 es preveu implantar una alternativa, la T-Mobilitat. Aquests retards es tradueixen, segons Gilabert, en un greuge comparatiu respecte els usuaris de la província de Barcelona, que tenen la mobilitat «completament resolta». Pel gerent, «està clar que el 80% o el 90% de la població viu a Barcelona, però cal tenir en compte que el 80% o el 90% del territori és a fora», subratlla. D'altra banda, el sector denuncia una tendència d'alguns consells comarcals de rebaixar per sota costos els contractes pel transport escolar. «En alguns casos es baixa tant el preu que arriben a estar per sota dels costos del servei», puntualitza. «Quan busques el mínim preu, els viatges no es poden fer amb vehicles nous ni amb els últims sistemes de seguretat, i per tant desincentives la inversió», conclou.