Transports
Àlex Gilabert i Eduard Ayach. President i vicepresident d'Asetrans.

«L´economia no pot créixer en un territori que va a 50 km/h per la Nacional»

17-02-2020Meneame

R.G.S. L'Associació de Transport de Girona (ASETRANS) és la patronal més representativa del sector del transport per carretera, tant de viatgers com de mercaderies de la província gironina. El seu president, Àlex Gilabert, i el seu vicepresident, Eduard Ayach, expliquen les principals batalles a què s'enfronta el sector


Té bones carreteres la província de Girona?

No, les carreteres de les comarques gironines estan igual que fa 40 anys. La major part d'infraestructures que s'havien de fer no s'han fet i moltes de les que s'haurien d'haver mantingut no s'han mantingut correctament. Sempre diem que un territori que va a 50 km/h per la Nacional és un territori que va a poc a poc, la seva economia no pot créixer. El nostre sector depèn del temps i la nostra productivitat requereix fer el màxim de feina, en el menor temps possible. Però, estem en unes comarques que amb les carreteres que tenim anem molt a poc a poc.

Quines són les principals carreteres que estan pendents?

El principal repte és el desdoblament de l'N-II, que depèn de l'Estat, i fa anys que està pendent de finalitzar-se. D'altra banda, la Generalitat ha deixat d'invertir, des de fa molts anys, en grans eixos viaris com és l'anella de les Gavarres, les diferents variants que connecten l'interior amb la costa. Durant sis mesos, aquestes vies es col·lapsen. I pel que fa a les carreteres interiors, s'han licitat ara les obres de millora de la variant de Banyoles.

Satisfets amb aquest projecte del Pla de l'Estany?

No és el model que volíem però a falta d'infraestructures, acceptem aquesta millora que esperem que sigui una realitat aviat. Nosaltres havíem reclamat un model d'autovia (dos carrils per sentit) i, finalment, es farà la via amb un model de 2+1. És a dir, en alguns trams tindrà dos carrils per sentit i en altres un. Com a sector del transport sempre reclamem unes infraestructures segures i en una autovia la seguretat està garantida al màxim.

Ara sembla que també es desencallarà la variant de les Preses.

Fa molt de temps que estem reclamant aquesta carretera. La variant de les Preses serà el resultat de la variant d'Olot.

Sí, ara ha sortit un estudi informatiu que proposa quatre alternatives per fer aquesta variant. La via s'ha planificat amb un 1+1, és a dir, un carril per sentit. Des de la Garrotxa, però, ja ens han comentat que amb els fluxos de trànsit que hi ha actualment, de seguida quedarà saturada la via amb aquesta configuració d'1+1. Des del sector reclamem que es faci la variant, que s'estableixi un calendari de les obres i que quan estigui feta es tregui la restricció als transportistes de mercaderies.

A quina restricció es refereix?

En el seu moment, a l'espera de la variant, es va restringir l'accés dels transportistes al túnel de Bracons, només hi poden circular aquells camions que tenen origen o destinació Olot, Osona i Garrotxa. Amb la nova variant no s'especifica si aquesta restricció desapareixerà.

El Departament de Política Territorial de la Generalitat ens deixa predicar però no ens fa cas amb allò que reclamem.

Tenen moltes restriccions els transportistes?

A les comarques gironines tenim possiblement més quilòmetres restringits que quilòmetres d'ús lliure, sobretot a les grans vies.

És necessària l'N-II si s'aplica l'alliberació de peatges a l'AP-7 nord?

Sí, des del sector del transport creiem que és molt necessària perquè el trànsit intern, el que es mou per dins les comarques gironines, ha de tenir l'N-II. Un camió que vol anar de Girona a Figueres ho ha de fer per l'N-II. I aquesta ha de ser una autovia de doble sentit, segura i amb condicions. D'aquesta forma també es descongestionarà l'autopista que amb el trànsit internacional ja té prou vehicles que hi circulen cada dia.

Quedarà lliure de peatges el tram nord de l'AP-7 el 2021?

Això depèn del Ministeri de Transports i pel que hem anat veient amb altres vies és una decisió que s'ha compromès a fer i que ha fet. A poc a poc s'han deixat de renovar les concessions i s'han alliberat peatges. Sabem, però, que això té una caducitat. Al final, el Ministeri no podrà assumir el cost del manteniment de les vies. Per tant, esperem que en aquest debat el sector pugui tenir veu per oferir una solució òptima perquè aquestes infraestructures segueixin sent de primera categoria i perquè l'alliberació dels peatges sigui una realitat.

La solució és la Vinyeta, és a dir, pagar una taxa a l'any per poder circular lliurament per totes les vies?

El sector podria estar-hi d'acord si coneixem el preu i si és un tema estatal. És a dir, que la Vinyeta sigui una taxa per a totes les carreteres de l'Estat. No pagarem una Vinyeta aquí perquè després a Aragó, per exemple, hi hagi lliure circulació o una taxa diferent. No hi pot haver una vinyeta per cada comunitat autònoma perquè sinó un viatge a Madrid sortirà a preu d'or. Un dels aspectes positius que tindria aquest model és que es faria un ús racional de les infraestructures. Ara ens trobem que hi ha carreteres que no s'utilitzen perquè s'ha de pagar un peatge, com els túnels del Cadí, i s'utilitzen altres vies que es col·lapsen.

Com contribueix el sector del transport en la lluita contra el canvi climàtic?

Les empreses estan renovant les seves flotes amb vehicles menys contaminants, que són els que estableix la normativa Euro 6. Se'ns ha posat l'etiqueta que els camions i autobusos contaminen molt, però la realitat és que estem fent inversions molt grans per renovar la flota. Ara bé, no podem fer una gran inversió en vehicles elèctrics, quan encara no se sap si aquest serà el vehicle del futur, perquè ara diuen que les bateries també contaminen molt. Els Euro 6 tenen un llarg recorregut i ens permeten esperar fins que els experts trobin el vehicle del futur, és a dir, aquell que no contamini.

Passem al transport de viatgers. La ciutat de Girona i onze municipis més volen crear una Pla de Mobilitat Metropolità.

Sí, celebrem aquesta voluntat política de fer un pla de mobilitat metropolità perquè a Girona falta més implicació en el transport públic interurbà. S'han unit onze municipis i de la mà de la Diputació sembla que faran un Pla de Mobilitat Metropolità que inclourà Girona i les poblacions del voltant.

Què hauria de tenir en compte aquest Pla?

Sempre hem reclamat més carrils busos per accedir a Girona. Partint de l'estació s'haurien d'articular carrils busos cap a les diferents direccions on va el transport públic per facilitar l'entrada i la sortida dels vehicles. Avui en dia les distàncies no es mesuren per quilòmetres, sinó per temps. Si trigues més estona amb transport públic que amb cotxe, tenim un problema; com a mínim han d'anar igual de ràpid. Esperem que totes aquestes qüestions siguin contemplades en el Pla i que se'ns pregunti abans d'aplicar les mesures.

També s'està estudiant un gran carril bus entre Girona i Salt.

Sí, es tracta d'un projecte de la Generalitat. El govern ha detectat uns quants corredors a tot Catalunya, i un d'ells és entre la ciutat de Girona i la vila de Salt. La voluntat és fer un carril exclusiu pels busos que permetrà que el viatge sigui més ràpid. La idea també és augmentar la freqüència dels autobusos que van de Girona a Salt, i a la inversa.

Què falta a la província de Girona perquè el transport públic segueixi creixent com ho ha estat fent fins ara?

El que ens falta a les comarques gironines és un Pla Director de Mobilitat, és a dir, concretar l'estratègia que es vol seguir en els pròxims anys en l'àmbit de la mobilitat. El document que tenim actualment, elaborat el 2009, està desfasat. Necessitem una actualització. A Barcelona ja s'ha fet. El que reclamem sense cap mena de dubte és que s'actualitzi el Pla de Girona per poder marcar l'estratègia i les línies d'actuació dels propers anys, així com els pressupostos.