«Esmorzar a València, reunir-nos a Barcelona al matí, tornar-ho a fer a Alacant a la tarda i estar una altra vegada a casa per domir. Un somni que el corredor del Mediterrani farà realitat». Amb aquesta declaració d'intencions tan contundent es presenta el moviment a favor de la construcció d'una doble via ferroviària d'alta velocitat que ha d'anar de la frontera francesa fins a Algesires unint les principals ciutats de l'arc mediterrani i, per descomptat, connectar-les amb Europa.

Girona es troba en una situació geogràfica privilegiada dins d'aquest gran projecte de connexió. La potencialitat del corredor mediterrani és enorme si es té en compte que en la web «Corredor Mediterráneo» es posa de relleu una dada molt reveladora. Espanya és el país amb una xarxa d'alta velocitat més extensa del món després de la Xina. Ara, el problema ve si aquesta línia d'alta velocitat és rendible o no actualment i si el projecte encara està incomplert en molts dels seu trams.

El corredor del Mediterrani seria la clau per al transport tant de passatgers com de mercaderies. El sector empresarial s'ha posat de peus i lidera aquest moviment a favor per poder gaudir en un futur d'aquesta infraestructura de primer ordre.

Girona i les seves comarques poden dir que tenen bastant encarrilats els seus deures en aquesta matèria. El tram d'alta velocitat entre la frontera francesa i Figueres té una doble via d'ample internacional amb via de l'anomenada ample ibèric. Permet la connexió de passatgers i mercaderies amb Europa amb amplada internacional i tercer carril en alguna via. Però això no és tot. L'objectiu seria per al 2025 convertir la doble via de Portbou i Figueres d'ample ibèric a ample internacional.

Pel que fa al tram de Figueres i Girona, està en les mateixes condicions amb doble via d'amplada internacional i doble via d'ample ibèric, una d'elles amb un tercer carril, i de cara al 2025 l'objectiu idoni seria convertir en via única de Figueres a Girona d'ample ibèric a ample internacional, convertir doble via Portbou-Vilamalla d'ample ibèric a ample internacional i convertir la via única Figueres-Girona d'ample ibèric amb tercer carril a ample internacional.

També estan dins dels paràmetres òptims Girona-Barcelona i actualment hi ha obres a la zona de Tarragona que haurien de donar un altre impuls a la via. Falta encara, però, fer molts passos perque el corredor sigui una autèntica realitat i arribar a completar el darrer tram entre Almeria i Algesires.

Els promotors del corredor mediterrani que s'han implicat en el projecte perquè sigui una realitat consideren que el 2019 ha estat un any d'impuls de les obres però asseguren que si el que es vol és arribar al 2025 amb l'infraestructura acabada, «haurem d'exigir major celeritat a les autoritats públiques. És hora de treure la velocitat de creuer i passar a l'alta velocitat».

Aquest moviment #QuieroCorredor per a aquest any que tot just comença és l'entrada en servei de l'anomenada variant de Vandellòs, la fi del projecte i inici de les obres del túnel passant de València i el de la nova plataforma de via de doble amplada internacional, AVE, València-Castelló. En la seva web també consideren com a prioritària la doble via d'ample internacional, AVE, entre Monforte, Elx i Oriola, la posada en marxa de la primera fase del soterrament a Múrcia, l'inici de totes les obres pendents de la línia que ha d'unir Múrcia amb Almeria i l'acabament de l'obra de via única amb tercer carril entre Algesires i Antequera.

Pel que fa a les xifres que demostren la viabilitat i sobretot la necessitat de tirar endavant d'aquest projecte, només cal posar-les damunt la taula per adonar-nos de la seva magnitud: la xarxa unirà el nord d'Europa amb el sud en una distància de 3.500 quilòmetres on es concentren el 54 per cent dels habitants i el 66 del producte interior de la Unió Europea; a més, es reduiran notablement les distàncies entre les ciutats, com per exemple en el tram Barcelona-València-Alacant, que podria passar de les cinc hores i 35 minuts a les tres hores justes.

Per no parlar també del seu potencial turístic, ja que les comunitats autònomes del corredor mediterrani reben la meitat dels turistes que anualment entren a l'Estat. I finalment, una altra dada per tenir en compte és que el corredor suposaria una reducció de 900.000 tones d'emissions de CO2 a l'any o el que equivaldria a la contaminació que donarien 130.000 vehicles fent la volta al món.