Besalú (Girona, La Garrotxa)
Situat a la comarca de la Garrotxa, Besalú conserva a la perfecció l´estructura d´abans.
L´origen de la ciutat caldrà buscar-lo en el seu castell, documentat ja al segle X i situat al cim d´un turó, on es troben també les restes de la col·legiata de Santa Maria. El 1966 el poble va ser declarat Conjunt Històric Nacional pel seu gran valor arquitectònic ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l´època medieval catalana.
En efecte, Besalú és un imant de visitants pel que queda del seu call i, també, per contemplar el «Mique», uns banys jueus de purificació, únics a Espanya i dels més ben conservats de tot Europa.
On menjar?: Els Fogons de Can Llaudes. Adreça: Plaça del Prat de Sant Pere, 6
On dormir?: Cal Fuster (desde 99 euros/nit). Adreça: Carrer del Comte Tallaferro, 13
Olite (Navarra, zona mitjana)
Per a molts és el conjunt medieval més bell d´Espanya, encara que és cert que els seus orígens són anteriors, ja que la vila va ser fundada pels romans al segle I. A ells es deuen les restes del primer setge fortificat. Més tard, entre els segles XIII i XIV, els reis de Navarra van traslladar aquí la seva cort, i Sancho VII el Fort va fer honor al seu malnom aixecant el castell. D´aquesta primitiva secció -avui Parador de Turisme- destaquen les seves tres magnífiques torres.
Posteriorment, Carles III el Noble es va bolcar en el desenvolupament urbà de la localitat, completant el castell amb tal luxe de miradors, galeries, estances i jardins penjants que va passar a convertir-se en el senyorial palau que avui admirem. Vila amb elegant trama, Olite és tota una referència obligada a Navarra.
On menjar?: Restaurante Merindad de Olite. Adreça: Rua de la Juderia, 11
On dormir?: Hotel la Joyosa Guarda (des de 113 euros/nit). Adreça: Rua de Medios, 21
Albarracín (Terol), Vila Encantada
Albarracín és una troballa insospitada al cor d´una terra dura. Els colors vermellosos i ocres dels seus intricats casalots són una metàfora del paisatge que l´envolta. Realment és un poble que es deixa estimar. El primer contacte és excel·lent. Un s´adona perfectament del gust dels seus habitants.
Igualment impressionant és la imatge de la vila, enfilant-se per la muntanya, tancada en la seva muralla, amb la seva arquitectura popular... Tot ella està feta per passejar. A part dels monuments que van apareixent a un costat i altre, el passeig per la ciutat té moltes altres coses amb què temptar-nos, començant per la gastronomia i acabant per l´artesania.
Avui, Albarracín és una ciutat d´ombres, de silencis i indesxifrables murmuris. A les fresques nits de primavera sembla sumida en la mudesa i la més profunda solitud. És llavors quan la vila cobra el seu major encant: els llums que la il·luminen adopten formes que bé mereixen ser rescatades en la memòria de tots.
On menjar?: El Roso. Adreça: Calle San Antonio, 29
On dormir?: Hotel Albarracín (des de 115 euros/nit). Adreça: Azagra, s/n
Santillana del Mar (Cantàbria)
A finals del segle III, quan Dioclecià va decretar les persecucions de cristians, es va martiritzar santa Juliana, una jove que va viure a l´Àsia Menor. Les seves relíquies van passar de mà en mà en un fosc deambular fins arribar a estar en poder d´uns monjos. Aquests monjos van arribar a l´emplaçament de l´actual Santillana del Mar fa més de 1.200 anys. Van ocupar unes terres i van fundar una petita ermita i un monestir.
El nom del lloc va ser Sancta Iuliana i, amb el creixent poder de les ordes religioses, va tenir el suport de nobles i aportacions de vassalls que es van establir, com era norma, al voltant del monestir. Així és com va arribar a ser la major abadia de Cantàbria durant l´Edat Mitjana. I així és com neix Santillana, nom que sorgeix com una deformació de Santa Iuliana. A partir d´aquí, la puixança del monestir va creixent fins arribar al segle XII, quan arriba al zenit.
És màgica Santillana. Ancorada en l´eternitat.
On menjar?: El Pasaje de los Nobles. Adreça: Calle Carrera ,6
On dormir?: Señorío De Altamira (des de 50 euros/nit). Adreça: Paseo al Museo de Altamira, 34
