Una depressió són els efectes negatius d'un excés de pressió. Un entrenador és una professional clau en un grup de treball que fa de l'estrès una forma de vida. Javi Clemente té l'habilitat d'assumir les situacions de pressió amb una normalitat insultant. Capaç de desviar l'atenció als mitjans amb declaracions ofensives, enfrontar-se amb un aficionat, escalfar el proper partit o criticar un polític, només són estratègies per afrontar una situació de crisi de resultats i aïllar als jugadors com a objecte de crítiques per alliberar-los de responsabilitat. Avui en Javi està tocat. Sap que un mediocre resultat el catapulta a incrementar encara més les llistes de l'atur. Tot i així, hem d'anar en compte perquè en situacions límit és on millor es mou.
Un entrenador ho és tot:
Un líder capaç de portar un club al lloc més gloriós de la seva història.
Un pobre boig que depèn de la sort.
Els que pensem que l'esport es divideix en dos: el futbol i els altres, tenim tendència a magnificar la figura de l'entrenador. Per al bo i per al dolent. Una destitució mai pot ser una decisió equilibrada. Avui el Reial Murcia haurà de filar molt prim perquè el seu tècnic no sigui víctima de qui va dipositar la confiança en el seu treball.
No hi ha cap sistema de joc que aguanti una manca d'actitud i els seus jugadors han entrat en un estat de desídia esportiva que fa trontollar el sistema defensiu. Que un equip de Clemente sigui el més golejat de la categoria parla molt de la predisposició defensiva dels seus homes. Las baixes de jugadors importants com Aquino poden condicionar els arguments ofensius d'un equip que fa del contracop un guió massa repetitiu. Les expulsions de la setmana passada (Guerreiro i Elías) reflecteix l'estat d'ànim d'un quip fora de si per la manca de resultats i l'ansietat competititiva. Els continus canvis en les alineacions deixen palesa la incomoditat setmanal del tècnic buscant allò que no té i la manca de confiança en els seus jugadors. La dinàmica negativa és l'herència de la Primera Divisió i què dificil és canviar-la quan no s'hi creu.
Amb aquest escenari és millor tenir un paper d'actor secundari però en Javi sap que el protagonista influeix directament en el resultat de la pel·lícula. En cas de desencís, sempre pot recórrer a les seves aficions del golf i tocar el saxo per pal·liar els efectes depressius d'una mala gestió.
