Si Valladolid era el termòmetre que havia de mesurar la gravetat de la crisi blanca, la cosa va acabar amb una crisi galopant. Un gran gol de l'uruguaià Canobbio va derrotar un Madrid que només "va empènyer" al final davant el replegament de l'adversari, el que va convertir Asenjo en un dels valedors del lloable triomf local.
L'assimetria del Madrid el fa un conjunt vulnerable perquè qualsevol equip amb una banda esquerra solvent i vertical pot fer-li un estrip. Ho va fer el Real Unión a la Copa i ahir Schuster va prendre precaucions davant d'un Valladolid que feia molt temps que no actuava de "matagegants".
El Madrid va sortir organitzat en la pressió, treballador i consistent al mig del camp davant d'un Valladolid sense davanters nats però amb voluntat de mossegar. I és que davant hi havia un conjunt blanc que s'ho jugava tot i va perdre. Potser havia tocat fons dimarts passat, i ahir a la Lliga només va fer que confirmar el que ja fa dies que s'intueix. Schuster, després de les crítiques, es va tornar conservador.
L'entrada de Javi García, més defensiu que Sneijder, era una manera de cosir els forats del mig camp madridista. La idea només va funcionar a la primera part, encara que tampoc la configuració de la plantilla li oferia més solucions al tècnic alemany. Així les coses, García Calvo, en un cop de cap espectacular, va fer oposicions a marcar el primer gol però el brasiler Marcelo ho va impedir sota pals (min 12). Mentrestant, el Madrid atacava pel centre i allà, precisament, Vivar va perdre dues pilotes que van donar opcions al rival, sobretot una de Gonzalo Higuain que va avortar Asenjo després d'un tret ras i creuat de l'argentí (min 20).
El partit era d'aquests travats, amb imprecisions i lluita, però sense pausa, sense joc, sense futbol. Els errors predominaven sobre els encerts i mentre el Valladolid era una màquina de perdre pilotes, el Madrid no arriscava, Schuster no volia perdre.
En la represa, el Valladolid va colpejar en fred. Una jugada de Pedro León per la dreta va acabar en una centrada que va caçar el jugador local amb més classe, Fabián Canobbio. El migcampista uruguaià va tenir temps suficient per dissenyar un tret rotund i col·locat des de la frontal de l'àrea que va batre Casillas (min. 48).
L'equip de Schuster va acusar el gol, va trontollar per moments i no va tenir arguments per reaccionar. El Real Valladolid es va tornar insolent i la seva empenta va sacsejar el Madrid en una fase en la qual només Gonzalo Higuaín, en una jugada embolicada, i Sneijder van poder empatar. Al final derrota, i Schuster més tocat que mai.
