El club ha assimilat bé el salt en només dos anys de Tercera a Segona A?

Estem molt ben estructurats i ens hem professionalitzat en dos anys d'una manera molt ràpida. Hem passat de 0 a 100 en un temps rècord. Tothom té definida la seva feina i no hem tingut problemes tret del dia del Barakaldo a casa, en la fase d'ascens, en què ens vam veure desbordats.

I aquesta professionalització ha comportat també l'entrega d'un codi de règim intern als jugadors. Hauran de ser a les 12 al llit com els del Barça?

Crec que és innecessari perquè tots són professionals. És simplement una norma de convivència que es fa a molts clubs i que ja teníem quan érem a Tercera. N'hem parlat entre tots i s'ha rebut bé. Estem parlant de gent adulta que ja saben el que els pot anar bé i el que no. Tanmateix, crec que és interessant tenir un codi intern consensuat entre tots perquè hi hagi unes normes a la plantilla en matèria d'òrgans de govern,vida privada, drets d'imatge, alimenatció, control antidòping, uniformitat, sancions...

En els últims anys el Girona s'ha caracteritzat per contractar jugadors gironins. Amb vistes a la temporada vinent, el club té previst mantenir aquesta política?

La política esportiva l'ha de marcar el club independentment de l'entrenador o del director esportiu que hi hagi. Després de baixar a Tercera Divisió, vam entrar de ple jo i el president i teníem molt clar, de seguida, que calia fer neteja i rejovenir la plantilla per intentar tenir el màxim de jugadors gironins. A Tercera en teníem 16 o 17, a Segona B 14 o 15... A més nivell però, el mercat gironí no dóna per a més. Per això hem ampliat el mercat cap a jugadors catalans, sempre però, prioritzant els gironins. Crec que el Girona hauria de ser l'Athletic de Bilbao de Catalunya i intentar mantenir una política així. Per què? Doncs per l'aspecte econòmic. No podem competir amb segons quins pressupostos de la categoria. I també perquè ara tenim 6.200 espectadors al camp... És molta gent i està identificada amb els jugadors del Gironès, la Garrotxa, l'Empordà, la Selva, el Pla de l'Estany... i per això tenim les penyes Xumetra i Arnal. Sóc de l'opinió que és molt important tenir jugadors de la terra. A Catalunya tenim el Barça i l'Espanyol, amb els quals no podem competir de cap manera, però a poc a poc hi anem entrant.