El 16 de maig del 2001, David va estar a punt de vèncer a Goliath. Va anar d'un pèl que la UEFA reconegués a l'Alabès com el campió de la segona competició continental. Els vitorians, després de llaurar un camí ple d'heroïcitats van fregar la culminació d'una gesta capaç de deixar sense alè a equips com el Rosenborg, el Kaiserslauten o l'Inter de Milà. Per increïble que fos, el conjunt de José Manuel Esnal Mané, un grup que pocs anys enrere navegava sense rumb per la Segona Divisió B, va plantar cara al totpoderós Liverpool i caure de la forma més digna possible (5-4).

Set anys després, Mauricio Astudillo Martín és l'únic supervivent del "pink team", sobrenom que va identificar aquell grup de valents que van atrevir-se a desafiar Europa. La plantilla i el club han canviat molt d'ençà; una metamorfosi que dista molt d'aquell somni d'ara fa unes temporades. La Segona A, amb el descens a tocar, és la crua realitat amb la qual conviu l'actual Alabès, l'equip dirigit per José Mª Salmerón.

Els vitorians, cinquens per la cua, no travessen un moment dolç. El bon inici de curs es va espatllar en un tres i no res. Un desgavell que en les últimes jornades s'ha anat accentuant. Prova d'això són els 13 gols que ha rebut en els últims 4 partits, un dels punts febles que més mal ha fet a l'equip. sense conèixer la victòria lluny de Mendizorrotza (només sumen dos empats), els vitorians es fan forts a casa, on tan sols han perdut un partit.

I tot, a causa de les lesions i a la manca d'una banqueta competitiva. Tot i no comptar amb una de les plantilles amb més qualitat de la categoria, l'Alabès arrossega l'escassa aportació dels suplents i les nombroses baixes, taló d'Aquil·les d'un equip que necessita aixecar el cap si vol assegurar la permanència.

Un 4-4-2 i poc més

Salmerón, ex de l'Almeria, Ejido i Real Madrid C, entre d'altres, es basa en un 4-4-2 a la vella escola per dibuixar l'esquema de l'equip.

Amb Bernardo desaparegut (després de 10 jornades com a titular ha deixat pas al porter suplent), el francès Bonis és l'encarregat de defensar la porteria més golejada la categoria (24 gols en 12 partits). Albacar, Mateo (aquests dos sancionats per al partit del Girona), l'indiscutible César i Raúl Llorente solen formar la rereguarda.

Al mig del camp, el pivot sol estar al càrrec de dos homes. Emilio i Garitano en són els més ben pagats i superades les lesions tornaran a l'equip per al compromís davant els homes de Raül Agné. L'incombustible Astudillo, únic supervivent de l'època daurada del conjunt vitorià i Toni Moral, solen ser els futbolistes escollits pel preparador andalús per ocupar les bandes.

A dalt, dos homes. Javi Guerra, autor de dos gols aquesta temporada, acompanya Moreno a la punta d'atac, una posició en la qual Cuevas, suplent, també té força a dir.

Una plantilla que paga car el seu poc punch fora de casa i la baixa seguretat defensiva. Un onze sense estrelles, amb ofici i treball, que a Mendizorrotza vendrà cara la seva pell davant el Girona d'Agné.