En el món de la boxa s'ha intentat repetits cops decidir qui és el millor boxejador sense distinció de pes. És complicat de fer d'una manera justa - les diferències entre mites com Felix Savón i Oscar De la Hoya són massa evidents-, però reals o no aquest tipus de classifiacions serveixen per demostrar que algú està en un nivell altíssim. Un nivell com el que aquesta temporada està demostrant l'Argon Uni Girona que continua invicte a Lliga Femenina 2, després de vuit jornades, i amb la millor diferència de punts de tots els equips de les dotze principals lligues de l'Estat tant en bàsquet masculí com en femení (l'ACB més totes les que controla directament la FEB). La comparació entre l'Uni Girona i el Tau, líder de l'ACB, es tan poc ortodoxa com la de Savón amb De la Hoya, però els números canten i l'Uni és un dels únics quatre equips que encara no han perdut - al costat de Rivas (Lliga Femenina), Guadix (EBA D) i UCAM Múrcia (EBA E) - i el que presenta la millor diferència entre els punts encaixats i rebuts (+222).

El Tau és líder de l'ACB amb un balanç de nou victòries i una derrota, amb una diferència de punts de +116, en un gran inici de temporada dels de Dusko Ivanovic. L'exemple de l'Uni Girona, invicte sense conèixer la derrota, no ha pogut ser seguit per cap equip de les principals lligues masculines (els millors a LEB han perdut, com a mínim, un partit; l'Alacant i el Tijola a la lliga del Sant Josep) i només queden imbatuts un parell de conjunts d'EBA dels grups del sud (Guadix i UCAM Múrcia) a més del Rivas madrileny de Tamara Albalde i Cathy Jones que lidera la lliga femenina amb una victòria de marge sobre l'etern dominador de la categoria: el Ros Casares de Laia Palau i Amaya Valdemoro.

La temporada passada, l'Uni Girona es va quedar a pocs segons de plantar-se a la màxima categoria del bàsquet femení, però va acabar caient en el partit decisiu de la fase final de Santiago de Compostel·la. Aquest any, amb un relleu a la banqueta i incorporacions de nivell com Astou Traore o Anna Carbó l'Uni, patrocinat per la constructora Argon, sembla estar disposat a no deixar escapar el tren de l'ascens. Més d'un i de dos partits han estat un autèntic passeig -amb victòries de cinquanta punts-, però el sistema de competició converteix tota la lliga regular en una mena de prèvia de la fase final

Organitzar la fase d'ascens

La importància de jugar les fases d'ascens, igual que les finals a quatre de moltes competicions, ha estat clau en molts precedents i, per això, els responsables de l'Uni Girona ja han sondejat la possibilitat de portar-la a Fontajau. El cost total de ser els amfitrions seria d'uns 70.000 euros.