Hi ha partits que es qualifiquen de traca i mocador i d'altres que es podrien titular de bufanda, manta i guants, i com que no és possible, de cigaló, ja que la venda d'alcohol esta prohibida. Ahir vam esgotar les existències de cafè al bar. Quin partit avorrit! Si és que semblava un duel de cuers, més dolent era ja difícil!! És d'aquells que als 3.618 valents que vam anar a veure el partit ens haurien de donar alguna mena de reconeixement en no haver optat per l'opció que van fer uns quants milers, que era la de pijama, gintònic i calefacció davant de la televisió. Va ser amb diferència el pitjor partit que hem jugat a casa , i dirà l' entrenador el que vulgui, però si entenem la definició de la paraula actitud com "una disposició d'ànim expressada exteriorment" i aquesta sols pot ser positiva o negativa, ahir no hi havia cap mena de dubte que de positiva no en tenia res. Sort que si el Sevilla està on està no és fruit de la causalitat, però així i tot el millor del Girona va ser Rafa Ponzo, que en un parell d'intervencions va salvar el gol, que la veritat sigui dita, estava més a prop l'empat que el segon del Girona, i si no arriba a ser pel penal, ahir no fem un gol ni de rebot, mare meva! Al davant era una errada darrere l' altra, si ahir el rival no arriba a ser el cuer i ens trobem amb un equip molt més veterà i assentat això no es guanya ni de conya!! El millor que podia passar era que l' àrbitre assenyalés el final del partit, que ja estàvem reclamant des de la grada , i anar a casa a protegir-nos sota la calor del pijama i la calefacció... això sí, ja tenim 20 puntets al sarró.
