El curs 1963-64, a l'Escola de Magisteri de Girona, es va crear un equip de bàsquet femení anomenat Magisterio Gerona; equip que va guanyar diversos campionats provincials. L'any 1966-67 passà a denominar-se CREFF (Centro Recreativo de Educación Física Femenina), impulsat per la Secció Femenina i presidit per Maria Cobarsi. La temporada següent, l'equip guanyà la Fase Sector a la Corunya i es convertí en el primer de la demarcació que pujava a l'elit, on estaria fins al curs 75-76.

Han passat molts anys des de la seva participació a la categoria; com recorden tot allò?

Lolita Iglesias: Les vivències varen ser fantàstiques. No teníem els recursos que tenen ara, ens havíem de comprar les botes i algunes coses més, sempre érem les últimes a disposar del pavelló, però el més important va ser que vàrem aconseguir fer un grup d'amigues dins i fora de la pista.

Carme Vilagran: No teníem les condicions que tenen ara però, de l'equip, en varen fer una gran família, i crec que aquesta va ser la clau de l'èxit. Nosaltres no cobràvem res. De fet, en tota la meva carrera esportiva només vaig guanyar 20 dòlars per anar a Alemanya amb la selecció.

Com ha evolucionat el bàsquet femení?

L.I: A mi m'hagués agradat poder començar amb cinc anys a practicar aquest esport, tal com es fa ara, però malauradament no va poder ser. Llavors costava tant o més que ara jugar a Primera. Recordo que una amiga meva de Blanes em va dir: ja et cansaràs d'anar cada dia a Girona per entrenar i la veritat és que després de tot aquest temps encara no m'he cansat del bàsquet.

C.V: Ha evolucionat molt. Miri, només cal posar aquest exemple: jo faig un metre setanta d'alçada i jugava de pivot; ara això és impossible.