Nascut a Toledo, però format com a persona i futbolista a Girona, Roberto Fresnedoso va passar per totes les categories de la desapareguda penya Bons Aires abans de debutar a Segona B als setze anys amb l'equip de Xavi Agustí. Montilivi només el va poder disfrutar un grapat de partits abans que els grans del futbol espanyol vinguessin a buscar-lo. L'Espa?nyol va ser el més ràpid i, després de debutar a Primera a San Mamés als vint anys, es va consolidar en el futbol d'elit amb Camacho. Va fitxar per l'Atlètic de Madrid on guanyaria el famós doblet del 1996 i seria olímpic als Jocs d'Atenes. Amb tot, anys més tard, continua recordant a tothom que futbolísticament va començar a Girona.

Roberto Fresnedoso és molt conegut pel seu pas per l'Atlètic de Madrid i, abans, per l'Espanyol però vostè és un producte de la cantera gironina, oi?

Sí. Vaig començar a jugar de molt petit amb la Penya Bons d'Aires d'en Joan Cabratosa. Vaig anar pujant categories i, com que en aquella època el Bons Aires i el Girona tenien un acord de col·laboració, de juvenil vaig fitxar pel Girona.

I aviat debutaria a Segona B?

Sí, el primer any ja entrenava amb el primer equip, amb setze anys vaig debutar i la temporada següent ja em vaig quedar amb el primer equip.

Sempre amb Xavi Agustí.

És veritat. En tinc un bon record. Va confiar molt en mi des del principi. Sempre recordes la persona que et va fer debutar. Aquell era un bon equip amb molts gironins que jo havia vist jugar abans quan anava a veure els partits a Montilivi. Saló, Sagué, Planagumà, Darnés, Soldevila... Aquell segon any vam estar molt a aprop de jugar la promoció, però jo ja no vaig acabar la temporada.

Al desembre va marxar a l'Espanyol, tot i que també es deia que el volien Madrid, Sevilla...

Es va parlar que si el Madrid, Sevilla... jo només puc dir que l'únic, a banda de l'Espanyol, que l'únic que jo vaig saber del cert va ser el Madrid per jugar al Castilla perquè ens trucava directament a mi i al meu pare a casa.

Es va decidir per l'Espanyol, on va començar jugant amb el filial, l' Hospitalet.

Sí, però com que havia fitxat a mitja temporada i aquells primers mesos vaig haver de jugar amb l'Espanyol sub-19, perquè l'Hospitalet i el Girona estaven a la mateixa categoria (Segona B) i no podia jugar-hi amb els dos equips. ?L'any següent ja vaig jugar amb l'Hospitalet a Segona B.

Tampoc gaire temps perquè aviat va fer el salt al primer equip de l'Espanyol.

Recordo que vaig començar aviat a entrenar-me amb el primer equip, però era una temporada molt complicada. Va ser la vegada del darrer descens de l'Espanyol a Segona Divisió. Van fer fora Novoa i Juanjo Díaz va agafar l'equip, que va ser qui em va fer debutar ja al final de lliga en un partit contra l'Athletic.

Amb vint anys?

Sí, amb vint anys, vaig jugar aquell partit de San Mamés i els dos de la promoció de descens contra el Racing de Santader. Vam acabar baixant.

I a Segona va arribar Camacho.

Va ser una gran temporada que va servir perquè ens consolidéssim una generació de joves molt bona on hi era jo, Lardín, Jaume... I a més vam acabar pujant tot i que no vam començar gaire bé però vam acabar tornant a Primera.

L'any següent a Primera ho va jugar tot i li van ploure ofertes.

Sí. Els joves vam tenir protagonisme i tinc un gran record d'aquell any. A final de temporada vaig fitxar per l'Atlètic.

En algún lloc encara he llegit que va firmar per l'Atlètic, però que també el volia el Barça. El Dream Team de Johan Cruyff...

Jo també ho vaig llegir molt en els mitjans de comunicació en aquell temps, però la veritat és que jo no vaig saber realment si el Barça em volia o no. A l'Espanyol tampoc sé si m'haurien traspassat al Barça.

Al Calderón tampoc li va anar gens malament. Ha acabat sent l'equip amb el qual més se'l identifica.

Mai saps el que hauria pogut passat si hagués fixat pel Barça, però la veritat és que amb l'Atlètic tinc tant els millors records com el pitjors en el món del futbol.

Els millors, el doblet del 96?

Sí. Va ser un gran any, Antic em feia jugar en el que era el meu primer any al club i vam acabar guanyant tant la Lliga com la Copa. I altres temporades molt bones que vam tenir amb l'Atlètic jugant la coCopa de la UEFA.

I els pitjors?

Tot el tema de l'administrador judicial. Vaig estar gairebé dos anys sense cobrar, molts problemes ecònomics i al final vam acabar baixant...

Dos anys sense cobrar, però vostè no va marxar quan van baixar va seguir amb l'Atlètic a Segona Divisió.

Era tot molt complicat per la situació que es vivia dins del club. Recordo que vaig tenir alguna proposta del Saragossa i d'altres equip per jugar a Primera, però em devien molts diners a l'Atlètic i per marxar havia de renunciar a cobrar-ne bona part. Vaig seguir allà i vam acabar tornant a pujar tot i que l'any després vaig anar cedit al Salamanca.

I amb Jesús Gil com li va anar?

Molt bé. Jo no vaig tenir-hi cap problema. Sempre em va tractar molt bé i el tinc per una persona complidora.

A Salamanca va rendir molt bé, però després va tornar a Primera amb el Múrcia i les lesions el varen castigar molt.

A Salamanca m'hi vaig trobar molt bé, tant amb a la ciutat com en el club. Vaig marcar deu gols, però jo estava allà cedit per l'Atlètic amb qui encara tenia contracte i a final d'any vaig sortir per fitxar pel Múrcia. Allà les lesions em van castigar des del principi, em punxava cada setmana per poder jugar fins que vaig dir prou. Quan em vaig deixar d'infiltrar el club va voler rescindir-me el contracte.

Es dubtava de la seva professionalitat.

Sí. I jo no ho entenia. Es deia que no em cuidava quan jo no estava d'ànims per res. No vaig sortir ni dos dies en tot el temps que vaig estar allà. Després vaig entendre que era una maniobra del club per no complir el contracte. Vam acabar rescidint.

Encara va jugar un temps més amb Rayo i Cultural Lleonesa.

A Vallecas no em va anar gaire bé, em vaig lesionar només d'arribar; però a Lleó vaig tornar a disfrutar del futbol i la ciutat està molt bé. Hi vaig conèixer la meva xicota.

I ara jugant amb els veterans de l'Atlètic a futbol indoor...

Sí, sí... Visc a Madrid, aquest any no he pogut jugar gaire però sí jugo amb el veterans alguns partit de la lliga de futbol indoor i també la de veterans normal. Tinc el títol d'entrenador, l'any passat vaig fer les pràctiques amb el juvenil de l'Atlètic, però es complicat dedicar-te a aquest món. No tots podem fer com Guardiola o Pocchetino i començar a dalt, hauria de buscar alguna cosa més avall, marxar de casa, viatjar... és complicat.

Després de tants anys és complicat que algú recordi que va sortir del Girona.

Sí. Sempre es diu que vaig sortir de l'Espanyol i jo rectifico que vaig començar al Girona. M'agrada recordar-ho.

Aquest estiu encara se'l va veure per Montilivi. Crec que va anar saludar al vestidor i tot, oi?

Vaig anar a saludar en Toni Jiménez. Dels jugadors només coneixia en Gerard, per altres temes a banda del futbol, em va agradar veure com estaven arreglant Montilivi. Vaig apofitar que hi havia en Toni, però la veritat és que molt estius passo per Girona perquè els meus pares encara hi tenen una casa. Quan hi vaig m'agrada anar a fer un vol per la zona de Montilivi. S'ha de pensar que al primer equip vaig estar-hi poc però jo ha portava molts anys anant a l'estadi a veure partits des de petit, quan estava al Bons Aires.

MARC VERDAGUER