Ja ho va dir en el seu dira Gary Lineker: "El futbol és un esport en què juguen onze contra onze i en què sempre guanyen els ?ale?manys". És el tòpic dels tòpics, però ahir la selecció d'Alemanya va encarregar-se, una vegada més, de justificar-lo, en expulsar Anglaterra del Mundial amb una golejada d'escàndol en un partit de bojos en què hi va haver de tot: gols, emoció, xuts al pal i polèmica, en no donar-se per vàlid un gol legal a Frank Lampard.
L'anomenada "final anticipada", un xoc de trens en tota regla, va iniciar-se amb una Alemanya més revolucionada, a la caça del gol. Els de Capello, en canvi, restaven a l'expectativa, a l'espera. Calma i paciència en busca de la recompensa, un plantejament que els va girar l'esquena. Özil va advertir James, porter anglès, que aquella no li seria una tarda agradable; el seu xut va marxar fora per ben poc quan només s'havien disputat 5 minuts. Un quart més va trigar Anglaterra a acostar-se a l'àrea de Neuer, però sense perill.
Va ser el quadre germànic qui obria la llauna. Klose va aprofitar un mal càlcul de John Terry en l'anticipació per batre James. Deu minuts després, era Podolski qui ampliava l'avantatge. Semblava tot dat i beneït, però va ser llavors quan la bogeria va aparèixer al Free State de Bloemfontain. En pocs minuts, Upson retallava distàncies (2-1) amb un precís cop de cap; un instant després, Lampard s'inventava un fort xut que rebentava el travesser i botava dins la porteria; l'uruguaià Larrionda i els seus assistents no ho van veure, impedint així el que hauria significat el 2-2.
L'acció va precedir un duel vibrant, que només va trencar-lo Alemanya a la segona meitat en dues accions de contracop. Allà, Müller va ser el més llest de la classe en convertir-se en el botxí dels anglesos. Dos gols seus, en dues jugades pràcticament consecutives, van deixar l'eliminatòria vista per sentència.
