L'equip va treballar matí i tarda a les instal·lacions del Collell. Els jugadors escolten atentament les explicacions del seu entrenador, Raül Agné. Luso i Peragón pugnen per una pilota. Acabada la primera sessió d'entrenament, jugadors i cos tècnic varen unificar esforços per recollir tot el material utilitzat.
Dia gris i plujós a Santa Maria del Collell. Just a unes passes del Santuari, la primera plantilla del Girona hi realitza una jornada atípica, diferent. S'hi ha desplaçat, com ha fet en comptades ocasions al llarg de les darreres temporades, per passar-hi el dia. Res de vacances, ni pensar en un dia de relax. Es tracta d'una diada per treballar, suar de valent; però alhora també per fer pinya, reforçar la unitat del grup i engreixar un engranatge que tot just s'ha posat en funcionament. Sota les ordres d'Agné i la resta del cos tècnic, els jugadors varen realitzar ahir una doble sessió d'entrenament, allunyats de tot i de tothom.
Per un dia, Montilivi va quedar a un segon terme. Tampoc tocava desplaçar-se fins a Riudarenes, i menys realitzar alguna d'aquelles jornades en pavellons per desconnectar. La idea era ben clara; treballar fort, però alhora fer-ho apartats, conviure durant tot un dia barrejant la convivència i la feina. La plantilla va desplaçar-se fins a les instal·lacions esportives situades al costat del Santuari de Santa Maria del Collell, amb el qual el club hi té signat un conveni. D'aquesta manera, jugadors i tècnics varen enfilar a primera hora d'ahir al matí a l'autocar del club per abandonar Girona i posar rumb a l'aventura.
Dues eren les sessions programades al matí; entrenaments que varen realitzar-se amb intensitat sota un cel d'allò més tapat i amb l'aiguat que els sol rebre cada cop que els jugadors del Girona hi solen posar el peu. Amb el Santuari a tocar, futbolistes i tècnics varen posar-se la granota de treball en un dels camps annexos de les instal·lacions. Estiraments, rondos, exercicis de porteria, possessió... Tot sota l'atenta mirada de Raül Agné, com també la d'algun que altre representat dels mitjans de comunicació que s'hi va desplaçar per treure el cap.
Malgrat tenir-ne per a tot el dia, no hi va haver temps per al relax. Res d'una sessió suau, com tampoc d'un entrenament amb poca càrrega de treball. Agné va demanar intensitat en tots i cadascun dels exercicis. L'equip va respondre. Bona dosi de treball i bon humor quan tocava, una barreja perfecta per enfortir els lligams del grup i perquè l'equip es prepari de cara a l'enfrontament de dissabte contra el Vila-real B.
Acabada la primera sessió, els jugadors varen fer camí cap a la casa de colònies a tocar del Santuari. Algun o altre massatge, una dutxa i cap al menjador. Hi havia els que, mentre esperaven el dinar, es dedicaven a mirar la televisió. D'altres llegien o feien petar la xerrada a l'espera de l'àpat.
Ja amb l'estómac ple va arribar l'hora de la migdiada, del descans. Encara quedava feina per fer. I és que a la tarda, abans de tornar a posar rumb cap a Girona, quedava una nova sessió de feina. Més treball, més exercicis i encara més gotes de suor. Novament, sota la pluja. I el grup, satisfet. "És un dia diferent, és cert, però això no vol dir que siguem aquí per relaxar-nos. Hem vingut a treballar amb ganes i amb molta intensitat. Dies així ajuden a centrar-se una mica més en la feina i a fer pinya". Ho diu Víctor Curto, però podria haver estat qualsevol.
