L

'estreta relació entre la família Pozzo, propietària de l'Udinese italià, i el Granada ha dut a la ciutat andalusa un munt de jugadors. És el cas de Nyom, Mensah, Ighalo i també de Geijo, futbolistes amb un catxet elevadíssim i que són a Granada mercès a l'acord de col·laboració que té Quique Pina, director esportiu andalús, amb la família Pozzo. Només així s'explica que un davanter com Geijo, per a qui l'Udinese va pagar el gener de l'any passat 2,2 milions de ? al Racing, sigui ara l'estilet granadí i el màxim golejador de la categoria amb 19 gols. No ha jugat mai a Montilivi però en té ganes després de ser expulsat per Pino Zamorano en el famós Llevant-Girona dels penals fallats per Migue i Manga el curs 2008/09 (ell jugava amb els valencians). Chapuisat, Türkilmaz o Vogel són alguns dels jugadors més famosos que ha donat Suïssa en molts anys.

La poca tradició futbolística del país alpí delatava un jove i espigat davanter del Neuxatel a principis de la dècada passada. A Álex Geijo Pazos no li agradava ni l'esquí ni l'hoquei gel, sinó el futbol. El seu origen ibèric el descobria. Fill d'immigrants gallecs de la dècada dels setanta, Geijo va tornar a Espanya l'any 2000 després de brillar al Neuxatel amb només 18 anys. El Màlaga apostava per ell per jugar al seu filial, que llavors militava a 2a A. Ben poc li va costar adaptar-se a Màlaga i agafar l'accent andalús, ja que amb el filial va marcar 51 gols en 4 anys. Demanava a crits el salt al primer equip i Joaquín Peiró li va donar en un València-Màlaga l'any 2003. No va tenir la continuïtat esperada bàsicament per la ferotge competència de Dely Valdés, Amoroso, Darió Silva, Salva Ballesta, Diego Alonso o Baiano i va apostar per continuar a 2a A, on amb el filial havia demostrat ser un golejador solvent. El Xerez (2005) el va rebre amb els braços oberts i no va decebre. Els seus 20 gols en dos anys no van servir per fer pujar l'equip però sí que li van valer l'interès del Llevant (2007) que el va repescar per jugar a 1a. Geijo no va evitar el descens però es va convertir en un jugador molt estimat a València, batejat com l'Emperador d'Orriols. Una greu lesió a la tíbia el va apartar del pitxitxi a 2a A. Conscient de les seves possibilitats, el Racing (2009) va apostar per ell novament a 1a però al mercat d'hivern, l'Udinese va pagar 2,2 milions de ? i se'l va endur a Itàlia. A Granada ha recuperat la confiança i torna a ser el temible golejador suís amb accent andalús.