"Com no podem estar satisfets amb la gran imatge que l'equip ha ofert avui (per ahir)? És una de les pistes més exigents d'Europa i hem obligat un equip de Final Four a treballar fins l'últim minut per guanyar-nos". Aquestes eren les primeres paraules de l'entrenadora del Girona FC, Anna Caula a la fi del partit. Unes valoracions que expliquen a la perfecció la imatge que va oferir ahir l'Uni Girona a la pista del colíder de la Lliga, el Ciudad Ros Casares de València, on les gironines només va caure de set punts de diferència amb el resultat final de 74-67.

"Aquí l'equip que havia perdut de menys aquesta temporada en lliga ha estat el Saragossa, que ho va fer de 19. Hem fet 67 punts a un equip que n'encaixa 52 i en un lloc on has de suar per anotar cada cistella" afegia Caula molt satisfeta amb el treball del seu equip. De fet, des de la tornada de l'entrenadora gironina a la banqueta l'equip només fa que anar a més. Sense anar més lluny, ahir l'equip va tornar a fer una autèntica exhibició, mostrant que la seva ambició no té límit. El Girona FC va saltar damunt del parquet de la Font de Sant Lluís de València amb les idees molt més clares que la temporada passada, quan l'equip va encaixar un parcial de sortida de 19-0, conscient que un inici com aquell deixaria el partit sentenciat abans d'hora. Per això les gironines van plantar cara a un Ros Casares que veia com marcador de la fi del primer quart era del tot favorable a l'equip gironí amb el 15-24.

A partir d'aquest moment, les visitants no van afluixar i amb el mateix nivell d'autoexigència que els primers deu minuts, les d'Anna Caula van seguir jugant sense contemplacions i angoixes contra un dels equips més grans d'Europa. D'aquí s'explica el 31-36 del descans que permetia a les gironines seguir somiant amb una victòria que en cas d'haver arribat hagués estat del tot històrica.

La lògica deia que per potencial i qualitat les locals podien estripar el partit en qualsevol moment de la represa, cosa que mai va succeir. Malgrat tot, el Ros Casares va donar la volta al marcador a l'equador del tercer període quan KathrynDouglas situava el 43-41 a l'electrònic. A partir d'aquest moment, el Girona sempre va anar remolc, però això sí, en cap moment es va deixar trepitjar.