L'equatorià Felipe Caicedo va tornar a ser el talismà del Llevant i el seu gol va donar tres punts clau al seu equip en la lluita per la permanència, en un partit en el que l'Espanyol va controlar el joc però va mostrar-se incapaç de crear ocasions de perill. Va ser un partit intens, en el que la contra de l'equip local va poder amb el joc creatiu dels catalans, un conjunt amb llacunes defensives que accentua així la seva crisi de resultats.

Els primers minuts ja van mostrar que el Llevant entrava molt més endollat al partit. La intensitat inicial dels locals no va donar opcions a l'Espanyol; Juanlu va estar a punt de marcar el primer en una rematada al travesser després d'un contracop molt clar per al seu equip. A partir d'aquest moment, el conjunt català, sota la batuta de Verdú, es va apoderar del joc al centre del camp, amb la pilota gairebé sempre en el seu poder, però gairebé sense arribada a la porteria contrària.

Davant aquest domini, el Llevant va buscar les accions d'atac a la contra o amb joc directe. No obstant, quan menys perill creava l'equip valencià, una sacada de Munúa va arribar a Valdo, qui va centrar perquè Caicedo avancés als seus quan es vorejava la mitja hora de joc. A partir d'aquell moment i fins al descans, el Llevant va trobar més buits i el partit es va anivellar amb un parell d'ocasions.

El segon temps, l'Espanyol va intensificar el control del joc i la possessió de la pilota davant un rival cada vegada més tancat al darrera. Defensiu però alhora perillós, doncs va inquietar Kameni en algun que altre contracop.

A mesura que avançava el partit, el control de l'Espanyol augmentava, encara que sense arribar a inquietar a Munúa. Només va ser en les accions a pilota aturada on els homes de Pochettino van crear cert perill, tot i que l'encert no va estar ahir del cantó blanc-i-blau. Fins i tot el Llevant hauria pogut sentenciar a les acaballes, tot i que el marcador no es va moure.