"Agraeixo que pensis això". Així contestava ahir Ricard Casas a un periodista de Múrcia que li feia notar que el Girona era el millor equip que havia passat per la pista murciana en tot el que es porta de temporada. Mai es pot marxar satisfet amb una derrota, i Casas no és una persona que encaixi amb resignació les contrarietats, però és complicat retreure excessives coses a un equip que va plantar cara durant molts minuts a un Múrcia enratxat, que és líder després de setze victòries consecutives, i que té una gran superioritat física respecte al Girona. Els dolors a l'esquena de Faverani només van apartar el brasiler del partit durant els primers minuts i, un cop va aparèixer en pista, va ser decisiu en el joc interior i acabant les jugades d'un gran Pedro Rivero. El brasiler va fer 20 punts en només 19 minuts, però tot i la seva presència el Girona no va defallir mai. Jugant com a equip, defensant per superar la seva poca incidència en el rebot ofensiu, els de Ricard Casas van aguantar dins el partit fins al descans. A la mitja part, el Múrcia només dominava per tres punts (40-37) i els de Luis Guil temien que la seva ratxa es trunqués. No va passar, en bona part perquè l'increment defensiu local no es va traduir en visites gironines a la línia de tirs lliures, i la bona sortida del Múrcia va marcar uns avantatge que els de Ricard Casas tindrien molt complicat de recuperar. El tècnic del Girona va demanar temps mort a tres minuts per al final del tercer quart (55-43) i, tot i que el Múrcia ja veia la setzena victòria consecutiva, els gironins encara van tenir temps de tornar a posar la diferència per sota del seu punts. L'experiència local, amb molts jugadors amb passat ACB, va impedir que el seu triomf trontollés i al final s'hi va arribar amb 14 punts de diferència 79-65.

La derrota del Lleida en el derbi davant el Tarragona (90-84) permet als de Casas mantenir l'avantatge de dues victòries respecte al primer que, a dia d'avui, estaria fora del play-off.