Joseph Blatter, el coronel suís que regeix el futbol des de fa tretze anys, ha superat aquest dimecres el moment més compromès en la FIFA i ha rebut de nou la confiança majoritària per iniciar un quart mandat amb una mínima oposició.

Amb 75 anys acabats de fer, Blatter ha demostrat la seva força en una organització a la qual pertany des de fa 36 anys i en què ha sabut portar profundes crisis de credibilitat com aquesta última, que ha deixat en el camí al qatarià Mohammad bin Hamman, l'únic disposat a enfrontar-s'hi en aquestes eleccions.

Vuitè president de la FIFA, Blatter va arribar a la presidència el 8 de juny de 1998 com a relleu del brasiler Joao Havelange després de 23 anys. L'experiència al costat d'aquest i els 36 anys que porta a la casa l'han convertit en un dels directius més influents, que des del 1999 és membre del Comitè Olímpic Internacional (COI).

Futbolista aficionat, entrenador, atleta i llicenciat en Economia i Administració d'Empreses per la Universitat de Lausana i amb grau de coronel de l'exèrcit suís, "Sepp" Blatter (Visp, 1936) va complir 75 anys el 10 de març.

Gran diplomàtic i dominador de 5 idiomes -anglès, francès, espanyol, alemany i italià-, Blatter va iniciar la seva carrera professional el 1959 a l'Oficina de Turisme de Valais -la seva regió natal-, i en ella inclou la secretaria general de la Federació Suïssa d'Hoquei Gel i l'exercici del periodisme.

Va ser relacions públiques de Longines i director d´Sports Timing (1968-1975), lloc pel qual va participar en l'organització dels Jocs de Munic'72 i de Montreal'76.

A l'estiu de 1975 va tenir el seu primer contacte amb la FIFA després de l'arribada a la presidència de Joao Havelange. En poc temps va aconseguir la seva confiança i el 1981, el brasiler li va designar secretari general.

Encara que pensava sortir de la FIFA al costat d´Havelange, diverses federacions van animar a optar a la presidència contra el suec Lennart Johansson -llavors president de la UEFA-, al qual va guanyar.

Abans de ser reelegit aquest dimecres a Zuric, Blatter ha superat moments difícils i dues eleccions. La primera, en vigílies del Mundial 2002 a Seül, immersa en una altra gran polèmica en la qual va xocar amb l'oposició de cinc dels seus vicepresidents.

La va iniciar qui fins llavors va ser el seu home de confiança, el secretari general, Michel Zen-Ruffine, declarat recentment persona no grata per la FIFA en l'escàndol creat per l'elecció dels mundials de 2018 i 2022, que el va acusar de corrupció.

Blatter va respondre amb autoritat en les urnes i va conservar la presidència amb 139 vots dels 197 possibles enfront dels 56 del seu únic rival, el camerunès Issa Hayatou, encara vicepresident de la FIFA.

El resultat li va permetre governar sense oposició, retardar un any la data de les següents eleccions per no coincidir amb el Mundial d'Alemanya 2006 i iniciar el 2007 el seu tercer mandat.

L'èxit de la seva arriscada aposta per Sud-àfrica per al Mundial del 2010 i el creixement i la solvència de la FIFA davant de la crisi econòmica van mantenir callades les poques veus discordants fins a l'elecció de les seus dels mundials del 2018 i el 2022.

Les sospites de corrupció sobre els quals havien de votar, airejades per la premsa anglesa, van portar a la suspensió de dos membres del Comitè Executiu que va optar per Rússia i Qatar, en menyspreu a països com Anglaterra, l´Estat espanyol, Portugal o els Estats Units i en clara opció per un ordre mundial amb més pes dels diners que del futbol.

Fa dos mesos Blatter va conèixer que Mohammad bin Hammam, home fort de Tastar 2022 i membre de l'Executiu de la FIFA, s'atrevia a pugnar amb ell per la presidència.

Després d'una campanya electoral normal en aparença, el Comitè Ètic de la FIFA va suspendre provisionalment a Bin Hammam fa tres dies davant la denúncia d'un altre integrant de l'Executiu, el nord-americà Chuck Blazer, per possible compra de vots de del Qatar.

Bin Hammam va demanar que s'investigués també a Blatter, per no fer res per evitar possibles suborns, però el Comitè Ètic, creat pel mateix Blatter, no va trobar evidències d'això. El seu quart mandat acaba de començar.